Cerca de notícies

Enquesta

Del Liceu al Claror

11/3/2004 |

 

Joan Anton Rechi va debutar professionalment al teatre en un muntatge de Terra baixa al Teatre Lliure ni més ni menys que dirigit per Fabià Puigserver. "Era un dels pagesos i tot el meu text era '¡Visca els nuvis! ¡Visca el Manelic!', però allò era fantàstic; tenia 22 anys i cada nit veia actuar el Lluís Homar i l'Emma Vilarasau". Havia estudiat a l'Institut del Teatre, on bromejaven dient que amb el títol als actors els regalen un contestador automàtic, però mai fins ara s'ha esperat gaire davant del telèfon: "Em sento una persona molt afortunada, el factor sort ha estat molt important, tot i que també he intentat estar molt despert a tot i no m'han fet por els canvis". El ritme de treball és frenètic i, de moment, ja té l'agenda plena per al 2004 i alguna cosa per al 2005.
Després d'anys de teatre com a actor i director, precisament va ser Lluís Homar qui el va introduir en el món de la direcció d'òpera. I, evidentment, la peça clau de la seva carrera ha estat el moderníssim i polèmic Calixto Bieito: "Ha estat el meu gran mestre, m'ha obert moltes portes per treballar en llocs interessantíssims, com ara l'English Nacional Opera o l'Opera Reial de Copenhaguen. Ell m'ha ensenyat una manera de treballar profunda, fins al límit".
Un dels trets més curiosos de la carrera de Rechi és la capacitat de combinar l'escenari del Liceu, fent-hi l'òpera més sofisticada i avantguardista, amb el de l'Auditori Claror de Sant Julià, preparant-hi Els Pastorets o treballant amb la Cia És Grata (amb qui fins i tot ha provat el cinema). "La vinculació amb Andorra és una aposta personal i una necessitat; vull que tot el que faig tingui repercussió a Andorra i, a més, necessito el contacte de la meva família i els meus amics per oxigenar-me i recarregar piles", explica un diumenge al matí just després del seu programa de cine a RNA, Entre bambalines.

Roser Porta
El Periòdic d'Andorra