Agenda
Notícies
Amb aquesta veu tan profunda de baríton, sovint li toca fer el paper de dolent, com ara a ‘Tosca'. Com ho porta?
Ui!, estic acostumat i satisfet d'aconseguir ficar-me en el paper del dolent, però també en el del bufó, a l'altre extrem. Tots dos es complementen. Això sí, els dolents intento mostrar-los més aviat cínics, com Scarpia.
Com és Scarpia?
És un personatge fascinant. És malvat però per la seva feina. És policia, i vindria a ser la CIA de l'època. Tanmateix, és un baró i sap comportar-se amb elegància. Beu vi negre d'Espanya! I a Tosca segur que l'hauria seduït, però s'hi posa malament. Justament són aquest tipus d'homes els que sedueixen les dones –si més no a Itàlia–, i en canvi en l'obra passa el contrari!
Com ha preparat el paper?
Per als barítons el paper de Scarpia és un regal, i això que és difícil perquè exigeix molt interpretativament. Per exemple, els somriures han de ser molt sarcàstics, cal usar bé les mans, treballar els gestos, perquè hi ha molta tensió. El cant hi ajuda perquè Puccini és ben teatral, però cal fer atenció a no passar-se de rosca. No deixa de ser algú que té el poder i fa executar la gent, però amb estil. Està basat en un baró real que era una mica espanyol, perquè era sicilià.
Quin paper li agradaria cantar?
N'hi ha tants! Ara estic preparant l'Andrea Chénier que cantaré al juliol a Peralada.
No és un registre diferent?
No gaire... Va ser Verdi qui va donar entrada al baríton. Després, el veiem al seu màxim a Tosca, Pagliacci, Cavalleria... però aquí la seva tessitura ja està fixada. En el primer Verdi era molt més aguda perquè la cordatura de l'orquestra era més baixa, mig to per sota d'ara!
Té prop de quinze mil seguidors al Facebook. Déu n'hi do.
M'agrada perquè em permet apropar-me als joves. I m'agrada regalar dues entrades per a les estrenes, i se les endú qui primer respon a una pregunta. Ja fa un any que fem aquest sorteig i funciona molt bé. També penjo videoreceptes de cuina, la meva gran afició, però sobretot de risotto, que és el que es cuina a la meva regió.
I ja té temps per cuinar?
A casa, sí; si estic de gira, menys, però sempre ens allotgem en apartaments perquè passem fora temporades llargues. M'encantaria cuinar la paella, però no sé com! M'encanta la de la Parellada, que és amb marisc, però pelat. Fantàstic!
I canta mentre cuina?
No, però puc dir que faig les dues coses més típicament italianes: cuinar i cantar. El primer que vaig fer quan vaig arribar a Barcelona va ser anar a la Boqueria a comprar pernil, i vaig penjar la foto al Facebook, cosa que va provocar l'enveja de molts seguidors.
Com veu la crisi, que també ha afectat el món de l'òpera?
En moments així, cal resistir i esperar que el futur sigui millor. Trobo bé l'opció de programar títols ben populars perquè, si no, no ve ningú.
S'ha criticat que alguns cantants tenen un caixet desorbitat.
Personalment, faig un descompte d'un deu per cent aquí al Liceu per contribuir una mica a la causa.
Què diria per recomanar ‘Tosca'?
El muntatge de Paco Azorín potencia l'acció amb un decorat tan negre que colpeix directament l'espectador i li fa sentir la por. A més, les frases importants les diem de cara al públic perquè s'hi senti implicat
.
És més de Verdi o de Puccini?
La música de Verdi flueix rítmicament com el batec del cor. En canvi la de Puccini, tot i ser una música mental, roman més en el cor de les persones. Verdi parla de les passions, de l'heroisme... És cert que tots dos van viure en contextos històrics diferents, però al capdavall són els grans compositors italians.
