Primer, la informació de servei: aquest vespre al Born s’hi fa un concert preciós, l’Heroica i l’Egmont de Beethoven, amb una orquestra nova i de primera, la Montsalvat, i amb una soprano, la María Hinojosa, i un actor, Josep Maria Pou, per desfer-se de gust. Vint euros, encara hi ha entrades.

Segon, un avís: entre els fundadors d’aquesta orquestra i ordidors d’aquest concert hi ha el meu amic i filòsof Bernat Dedéu –a qui l’Antoni Puigverd elogiava l'altre dia aquí–. Després d’alguns errors de principiant, fa anys que tinc per norma no lloar en públic ningú que no pugui criticar per amor o per dependència econòmica. Al Bernat puc. Per això som amics també: per les bufetades que l’un està disposat a rebre de l’altre. I ara ja puc començar l’article.

Tot i que no n’és l’únic responsable, el concert fa un tuf de Bernat impossible d’obviar: tu tens una cosa com el tricentenari, que segons com, fa una angúnia i es presta fàcilment a la cursileria; tens una cosa com les ruïnes del Born, tan brutals –cases arrasades, gent que hi va morir disparant–, tan carregades de simbolisme que t’acaben embafant i t’anul·len el pensament; tens un sistema cultural de canongies, llefiscós, incapaç de posar els corruptes, els farsants, els mediocres, i els cantamanyanes contra la paret; tens, en fi, un fangar de laments per rebolcar-t’hi i què fas?