NOTÍCIA

Escoltar una gran veu lírica just davant teu, o tot seguit al darrere o en un costat, envoltant-te per tot arreu, és una sensació que no supera cap sistema de so per molt sofisticat que sigui. I si tot això passa després d'un sopar concebut pel xef Enric Herce, l'experiència es pot definir com “un petit viatge al luxe, però al luxe ben entès”, com va dir divendres Javier Colocho, director de l'hotel Sallés Cala del Pi, de Platja d'Aro. Al restaurant de l'hotel, Rosa dels Vents, va tenir lloc una nova sessió del cicle gastronòmic i musical Lírica culinària, dedicat durant tots els divendres del mes de maig al mestre Verdi i altres grans compositors de la seva època, quan es va definir l'òpera com l'espectacle total que ha arribat fins als nostres dies, però també es van posar les bases de la gastronomia moderna, gràcies a les aportacions de cuiners com ara Urbain Dubois i Auguste Escoffier, hereus de Marie-Antoine Carême, “el rei dels xefs i el xef dels reis”.

La recepta de Lírica culinària és senzilla però sempre efectiva: primer el sopar, després l'actuació, sense barrejar ingredients per poder-los gaudir per separat en tota la seva intensitat. Per al sopar, Herce va preparar una amanida Aida i un llenguado Otello, creacions pròpies dedicades a les respectives òperes de Verdi estrenades el 1871 i el 1887, i va seguir amb la suprema de pintada Verdi, “una recepta dedicada al mestre per Escoffier a la seva època de l'hotel Savoy de Londres”. I, en els postres, va haver-hi un canvi de referent musical: la pera Bella Helena, en homenatge a l'òpera homònima de Jacques Offenbach, estrenada el 1864 a París, com apareixia ben acreditat en el menú i programa de mà de la vetllada.

La part musical va anar a càrrec de quatre cantants, alguns ja habituals en la Lírica culinària i altres espectacles de Cala del Pi, acompanyats en aquesta ocasió del piano de Cláudio Suzin i el violoncel de Domènech Surroca. Representant les quatre veus principals de la lírica, hi havia la soprano Carmen Rodríguez, el tenor Jordi Vázquez Acosta, la mezzosoprano Gina Reyner i el baríton Ulises Ordúñez, que també exerceix com a director de l'espectacle, en coordinació amb Herce, que en aquest Sopant amb Verdi s'ha implicat molt en la preparació, no només dels plats, sinó també del repertori musical.

El programa es va obrir amb un primer bloc dedicat íntegrament a Verdi: després de l'obertura instrumental de La Traviata, els quatre cantants van irrompre a escena per brindar amb el públic –persona per persona, copa per copa– amb el Brindisi de La Traviata. Tot seguit, es van succeir les àries i els duets d'Aida, Don Carlo i Rigoletto –amb la popular La donna è mobile, cantada per Vázquez–, i tots quatre van tancar el bloc de delícies verdianes amb Bella figlia dell'amore.

El viatge musical va continuar pel també bicentenari Wagner, Von Weber, Massenet, Gounod i Delibes, amb les dues cantants interpretant el preciós Sous le dôme épais, el duet de les flors de Lakmé, “ara que a Girona estem en Temps de Flors”, com va recordar el sempre expansiu Ordúñez. La nit va acabar més festiva amb el bloc dedicat a Bizet i sobretot a la temperamental Carmen, per acabar aquest emocionant viatge sensorial a l'òpera, no en texans, però sí entre plats.