Cerca de notícies

Enquesta

Dario Fo reescriu Rossini

19/1/2003 |

 

El Nobel estrena a Hèlsinki la seva particular versió d''Il viaggio a Reims'.

"Un nou llibret pensant en la realitat d'avui en dia". Així descriu Dario Fo el nou text que ha preparat per al muntatge d''Il viaggio a Reims', que divendres es va estrenar a l'Òpera Nacional de Finlàndia.

E l polifacètic actor i dramaturg italià no s'ha limitat a dirigir escènicament i dissenyar els decorats i el vestuari d'aquesta producció, sinó que també ha revisat el llibret original de Luigi Balocchi. El que era una òpera composta i estrenada el 1825 coincidint amb la coronació a la catedral de Reims de Carles X de França es converteix, gràcies a l'enginy del premi Nobel de literatura del 1997, en una mirada crítica tant a l'època que reflecteix la peça com al nostre propi temps.
Fo no és un estrany a l'obra rossiniana, ja que ha posat en escena títols com Il barbiere di Siviglia, L'italiana in Algeri i La gazzetta i ha treballat al mateix Festival Rossini de Pesaro. Però l'encàrrec que va rebre des de l'Òpera Nacional de Finlàndia de dirigir Il viaggio a Reims va ser sorprenent. No tant per la raresa d'un títol que desapareixeria del mapa fins a la seva reexhumació el 1984 (Rossini n'aprofitaria molta música per a Le comte Ory), sinó per les seves característiques: un cant de lloança a un monarca reaccionari que acabaria destronat en la Revolució del 1830.


Un terç nou
¿Un llibertari com Dario Fo exalçant la monarquia absolutista? En absolut. Atret per la qualitat de la música, l'autor italià ha girat el mitjó de l'argument. A l'obra, tot un seguit de nobles i personatges de l'alta societat de diversos països que es dirigien a la coronació es veuen obligats a restar en un hostal al quedar-se sense cavalls. D'aquesta peculiar trobada panaeuropea Fo n'extreu l'excusa perfecta per plantar un mirall que reflecteix la realitat política de l'Europa actual encaminada cap a la unificació.
La mateixa situació que es vivia el 1825 tampoc s'escapa a la visió satírica de Fo. Invocant l'exemple de Meyerhold, Brecht, Sartre i els mestres de la Commedia dell'Arte, el dramatutg creu que "la primera regla per a un home de teatre que vulgui respectar el text que vol posar en escena és conèixer i posar en evidència el context històric en què transcorre l'acció". En aquest cas, es tracta d'una Europa que, després de la desfeta napoleònica, vivia un període de pau entre els diversos Estats que serviria de trampolí cap a altres guerres, en aquest cas de conquesta colonial, i que, alhora, encara tenia frescos a la memòria els ideals que van inspirar la Revolució Francesa.
El llibret, doncs, ha quedat modificat en un terç de la seva extensió, amb noves aportacions de Dario Fo com l'exhortació que fa Lord Sydney a la conquesta de la Xina i l'Índia aprofitant que Europa està en pau ("el rol imperalista de l'Anglaterra de llavors és l'equivalent del dels Estats Units avui", comentava Fo al Corriere della Sera), l'himne del comte Libenskof a la tsarina de Rússia que s'entrega als seus guàrdies (tot i que només un al dia) o la predicció de Don Alvaro que la Inquisició tornarà aviat al poder a Espanya.
La figura més malparada, esclar, és la de Carles X, i el panegíric final que entona Corinna es converteix en una premonició del que faria realment el monarca francès: retallar el dret de vot, entregar les escoles a l'Església, dissoldre el Parlament i prohibir els diaris. "No us recorda algú?", apunta Dario Fo. A ell sí: Silvio Berlusconi, el primer ministre d'Itàlia. Només li falta establir la pena de mort als que blasfemin en públic, com va fer Carles X. "No vull donar idees", admet el Nobel.

Avui