Cerca de notícies

Enquesta

Kurosaki, pur plaer per als sentits

19/1/2003 |

 

INTÈRPRETS Hiro Kurosaki i William Christie
DATA 16 de gener de 2003
SALA Auditori CaixaForum

Quatres sonates de violí i clavecí, una suite per a clavecí, una Partita per a violí sol a càrrec del japonès Hiro Kurosaki, pur luxe asiàtic, i William Christie, director i clavecinista nord-americà, van afavorir un mà a mà entre dos compositors immensos, Bach i Händel. Proposta intel.ligent i intèrprets de moda; en altres paraules, sensacional inauguració de Les músiques de CaixaForum.
Bach i Händel, coetanis rigorosos --a vegades presentats com a rivals, cosa que ni se'ls va passar pel cap--, van influir com ningú i són potser els principals responsables que avui la música sigui com és i estigui on està, amb llums i ombres incloses.
¿Com els podem distingir en la música instrumental? ¿Com els hem de valorar? Bach va escriure amb l'oïda. En la seva obra es produeix una contínua fluïdesa narrativa a base de sons, generalment pròxims, que se succeeixen amb naturalitat, que sintonitzen. En canvi Händel, que es va formar a Itàlia, en ambients de primadones i castrats, va escriure per a la veu i transcrivia el que cantava. També practicava les danses cortesanes.
Les interpretacions de les sonates de tots dos van ser magnífiques, però la clau de la vetllada va ser l'esmentada Partita núm. 3 de Bach, per a violí sol.
Kurosaki va tocar amb un so tebi, íntim, contingut, allunyat de la brillantor romàntica d'altres lectures, que va resultar eròtic, alhora que cada frase ensenyava articulacions i músculs. Un triomf excitant.

Luis Polanco
El Periódico