Pop amb glamur operístic
16/4/2004 |
El quintet vocal Amici Forever presenta el seu primer treball discogràfic, 'The Opera Band'.
Són joves i guapos: dues sopranos, dos tenors i un baix-baríton que han actuat davant milers de persones en grans esdeveniments esportius com la final de la Champions League i que venen piles de discos. A sobre, canten òpera. Més o menys.
Sota el bilingüe nom d'Amici Forever, s'apleguen Jo Appleby, Tsakane Valentine, David Habbin, Nick Garrett i Geoff Sewell, tres britànics, un neozelandès i una sud-africana amb formació musical clàssica i experiència en diversos teatres operístics. L'any passat van publicar a la Gran Bretanya The Opera Band (BMG), el seu àlbum de debut que ara s'edita a l'Estat i en el qual combinen balades pop amb adaptacions de peces de Mozart i Puccini.
Per Habbin, la presència de 5 veus dóna especificitat al seu acostament pop a l'òpera, "dóna més amplitud harmònica, més força a l'escenari". El tenor britànic és conscient de les suspicàcies generades entre els aficionats més puristes a la lírica, "però no volem ser irrespectuosos". Per Appleby, es tracta "de presentar de forma contemporània" aquest repertori, això sí, no enganyen ningú: "Ens adrecem a un públic diferent", afegeix la soprano anglesa.
El seu cuidat look és un altre dels factors de la proposta, un look diferent al del tòpic cantant d'òpera, cosa que genera que "molta gent se sorprèn i no sap com podem emetre aquests sons", comenta divertit Sewell. Esclar que el sex appeal també juga un paper gens negligible, com recorda Sewell. "A l'hora de crear el grup era molt millor tenir nois i noies".
En tot cas, les suspicàcies es mantenen. Un article en la revista anglesa Gramophone, una de les publicacions de capçalera de música clàssica, titllava de "perillós" el seu disc comparat amb els d'altres cantants com Charlotte Church i Russell Watson. La raó? Els membres d'Amici Forever sí que tenen veus operístiques. Nick Garrett s'ho pren com "un gran compliment". "Això vol dir que ens prenen seriosament", afirma amb un timbre rotund que l'identifica sens dubte com la veu greu del grup.
Arranjaments de la Sarabanda de Händel, la Pavana de Fauré, el duo d'Els pescadors de perles de Bizet i l'ubic Nessun dorma de la Turandot de Puccini es donen la mà amb la famosa Unchained Melody que sonava a Ghost o el tema central de la sèrie Band of Brothers.
Amb un segon disc ja en cartera, Amici Forever es preparen per dur en concert el seu disc -"serà una presentació més pròpia d'un grup de pop, no un recital operístic", comenta Habbin, una gira per Europa, Àsia i Amèrica que de moment no recalarà a l'Estat, tot i que Barcelona és l'escenari de les fotografies que il·lustren el disc. Tornar a una carrera operística normal no entra per ara en els seus plans: "Amici Forever és una feina a temps complet", afirma Garrett. "Esclar que si Plácido es posa malalt...", comenta, maliciós, Habbin.
X.C.
Avui