Cerca de notícies

Enquesta

El Brodsky Quartet debuta al Petit Palau

16/4/2004 |

 

La formació participa en el cicle de cambra de la temporada 2003-2004.

Si hi ha un quartet que ha fet de la música de cambra una amalgama de bellesa musical i plàstica, aquest és, sens dubte, el Brodsky Quartet, una formació britànica que figura per mèrits propis en el panteó dels grans intèrprets de la música clàssica. El quartet, que ha col·laborat no només amb músics clàssics sinó que es va donar a conèixer entre els aficionats a la música moderna amb el disc The Juliet Letters, d'Elvis Costello, torna a la ciutat comtal per estrenar-se, dissabte, 17 d'abril, en l'acollidora sala, obra de l'arquitecte Òscar Tusquets.

El grup, amb més de trenta anys de vida, va pel camí de convertir-se en un clàssic en els escenaris de Barcelona, després de les darreres visites, en què va oferir la integral de quartets de Xostakòvitx i dues vetllades, en l'edició del Grec de l'any passat, dedicades a compositors italians i russos.

En aquesta ocasió, el concert tindrà un regust melangiós. La tria del repertori recollirà tres cants de signe ben diferent. D'una banda, el quartet de corda núm. 16, Der Schwer Gefasste Entschluss, opus 135, de Beethoven, la darrera obra que va deixar acabada el compositor alemany abans de morir. A continuació, interpretaran el quartet de corda número 6 de Bartók, quartet que clou la producció del compositor en aquest terreny i que va tancar la seva etapa europea. El concert culminarà amb el quartet de corda número 15 de Xostakòvitx, una obra que molts consideren una mena de rèquiem personal d'un compositor que torna a ser notícia en els cercles historiogràfics arran de l'aparició als Estats Units d'un assaig sobre la polèmica relació entre el músic i Stalin.

Una ocasió més per gaudir d'aquesta extraordinària formació que trasllada la passió de les seves interpretacions al públic no només amb unes interpretacions delicioses, sinó d'una forma molt més curiosa: lluny del que marquen els cànons interpretatius, els membres del grup, a excepció de la violoncel·lista, toquen dempeus, i es deixen posseir per les sinuositats de la partitura que interpreten.

Ferran Esteve
Ritmes.net