Cerca de notícies

Enquesta

Gironins a l'òpera

9/5/2004 |

 

A Il mondo della luna, tres cantants gironins són a dalt de l'escenari: Xavier Mendoza interpreta el paper del protagonista, Gemma Coma és la segona veu femenina i Xavier Thió és al cor.

Dijous a la nit es representava al Teatre Fabià Puigserver de Barcelona l'òpera de Joseph Haydn Il mondo della luna, amb llibret de Carlo Goldoni (1749). Es tracta d'una coproducció del Gran Teatre del Liceu, el Teatre Arriaga de Bilbao i el Teatre Lliure. En els papers principals, dos cantants gironins: Gemma Coma i Xavier Mendoza, segona veu femenina i protagonista de l'obra, respectivament. I al cor de l'escena, un altre gironí: Xavier Thió.
El Teatre Fabià Puigserver era ple de gom a gom. L'escena presentava una superfície lunar inventada per Goldoni fa més de dos-cents anys. I en aquell entorn, les veus deixaven sentir la seva calidesa, acompanyades per l'Orquestra de Cambra del Conservatori del Liceu.
Les crítiques especialitzades [Imma Merino, El Punt 6 de maig] ja han descrit el perfil d'aquest genial muntatge signat per Iago Pericot, però no han destacat la feliç conjunció de tres gironins que compartien escenari a qui el públic va premiar amb llargs aplaudiments i crits de «bravo, bravo» al final de l'espectacle. Un públic que judicava pel que havia vist i sentit i no pas per la procedència dels artistes.
Si una gironina o un gironí fos cridat per entrar a Gran hermano o resultés escollit per participar a Operación triunfo, és ben segur que gaudiria d'una fama senyaladíssima entre nosaltres, i els mitjans de comunicació comarcals els seguirien nit i dia fins a aconseguir fer populars els seus rostres.
En canvi, no es concedeix el mateix grau d'admiració vers uns conciutadans que, després d'una llarga labor d'aprenentatge, d'estudi, de modulació de la veu, de memorització de particel·les..., han aconseguit papers protagonistes en un muntatge de primera qualitat com aquest. Són ironies evidents, malgrat que la distància entre un mèrit i l'altre sigui enorme.
Potser la frase «Ningú no és profeta a la seva terra» és del tot certa. A aquests cantants encara els recordem de jovenets -no fa gaire temps d'això- quan participaven en
iniciatives de cors, trobades musicals, els Pastorets, entre moltes d'altres.
Després vindria, però, el treball intens de convertir unes aptituds naturals en la professionalitat que van demostrar dijous en els seus rols, llarguíssims i complicats, tot fent camí a la lluna inventada per Goldoni. Avui acaben les vetllades a Catalunya per començar-les aviat al Teatre Arriaga, de Bilbao.
Girona és escassa en afectes i reconeixements. No ens prodiguem gaire en felicitacions ni en entusiasmes. Som força eixuts i ens costa seguir amb entusiasme el triomf d'uns professionals del bel canto tan excel·lents com aquests.
Convé remarcar el mèrit compartit per tantes corals gironines com Cor Maragall, Saba Nova, Polifònica i d'altres, que són les responsables principals d'haver iniciat en el món de la música tants nois i noies, i haver omplert així d'alegres notes la ciutat de Girona i afavorit l'aparició de vocacions tan importants com aquestes dels nostres compatricis.
Tots ells ens permeten somiar i seguir amb il·lusió la difícil trajectòria que encara els espera en la labor de fer-se un lloc estable en els escenaris d'òpera i en els recitals que prodiguen amb tanta assiduïtat com èxit.

Joan Ribas
El Punt