NOTÍCIA

Veu, piano i castanyoles: aquests són els ingredients bàsics de la proposta d’Iberia, un trio poc convencional que demà presentarà el seu primer disc, titulat també Iberia i publicat perPicap , en un concert que tindrà lloc al Teatre Municipal de Palafrugell(18 h, 6 euros). Iberia es va crear el 2015 i està format per la soprano palafrugellenca Indira Ferrer-Morató , el pianista Manuel Ruiz i Carlos Murias, actor i director de teatre, solista de castanyoles i autor també d’una biografia de José de Udaeta, gran mestre d’aquest instrument, que va morir el 2009 a Sant Feliu de Guíxols. El concert de demà servirà també per celebrar els 20 anys d’Indira Ferrer-Morató als escenaris, ja que va debutar el 20 d’octubre del 1998, avui fa exactament dues dècades, com una de les intèrprets de l’òpera bufa Un dia con Vincent, de Luis de Arquer, representada al Teatre Muntaner dins la Mostra de Teatre de Barcelona. “Durant el concert de Palafrugell hi haurà una sorpresa important relacionada amb el vintè aniversari del meu debut”, diu Ferrer-Morató.

“Carlos Murias m’havia dirigit en una òpera, L’home del paraigua, de Joan Martínez Colàs, inspirada en la vida de Vicenç Ferrer, i després amb en Carlos hem mantingut el contacte. I, pel que fa al Manel, jo vaig ser alumna seva i ell va ser el primer pianista que em va acompanyar, quan jo era molt petita”, recorda Indira.

Després d’haver ofert diversos concerts per tot Catalunya, Iberia ha enregistrat el seu primer disc als estudis 44.1 d’Aiguaviva, amb Antoni Mas com a productor i Toni París com a tècnic de so. El disc inclou disset temes i s’obre amb tres composicions de Manuel de Falla: Jota, El paño moruno i Farruca. Hi ha també un bloc amb tres obres d’Enrique Granados –El majo tímido, El majo discreto i El tra la la y el punteado– i dues peces seguides de Federico García Lorca: La Tarara i Las morillas de Jaén. Una altra font d’inspiració per a Iberia és la sarsuela, representada per cançons de quatre obres: El huésped del sevillano, de Jacinto Guerrero; La marchenera, de Federico Moreno Torroba; Doña Francisquita, d’Amadeu Vives, i La canción del olvido, de José Serrano.

Per trencar tòpics respecte al so de les castanyoles –de fet, Murias utilitza diversos tipus de castanyoles en funció del que necessita cada cançó–, hi trobem també un fragment de la Carmen de Bizet i dues cançons populars catalanes, amb nous arranjaments d’Antoni Mas: La dama d’Aragó i El mariner. El disc acaba amb dos temes d’origen cubà: Como presiento, d’Ernesto Lecuona, i El Malakoff, de Juan Federico Edelmann, aquesta última trobada a l’arxiu de laFundació Ernest Morató .