Cerca de notícies

Enquesta

Escola de cantaires

25/11/2018 |

 

Més d’un miler de gironins han après a cantar i han conegut el patrimoni coral, català i internacional, amb la Saba Nova de Girona, que avui celebra 50 anys

Saba Nova cele­bra avui l’ani­ver­sari amb un con­cert a les 6 de la tarda al Tea­tre Muni­ci­pal. Aquesta tar­dor, la coral Saba Nova de Girona ha com­plert 50 anys i ho cele­bra avui, a les sis de la tarda, amb un con­cert al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona.

Als arxius de la coral giro­nina hi ha més de 1.300 fit­xes dels can­tai­res que, des de la fun­dació del cor, l’octu­bre de 1968, han pas­sat pels grups infan­tils, juve­nils o d’adults de l’enti­tat. En aquests cin­quanta anys la for­mació ha estat plan­ter de molts cors i ha com­plert exhaus­ti­va­ment la vocació per la qual va néixer: trans­me­tre el patri­moni coral als giro­nins més joves.

Saba Nova es va ges­tar quan el fun­da­dor de la Coral Sant Jordi i ideòleg de la reno­vació del cant coral, Oriol Mar­to­rell, va expli­car al direc­tor de la Polifònica de Girona, Josep Via­der, que a Bar­ce­lona esta­ven arren­cant les pri­me­res corals infan­tils i el va ani­mar a repli­car la idea en el món musi­cal gironí.

Així ho recorda Roser Bus­quets, direc­tora des del pri­mer dia jun­ta­ment amb Espe­rança Pèlach. Eren cons­ci­ents, explica, que, als anys 60, una ini­ci­a­tiva així anava més enllà del cant: “Els nens no conei­xien la cançó popu­lar cata­lana perquè no es podia can­tar. Vam donar vida a la coral infan­til perquè els més petits pogues­sin rebre un tipus d’ense­nya­ment difícil d’obte­nir en aque­lles cir­cumstàncies polítiques. Els vam donar a conèixer el seu país per mitjà de la cançó popu­lar”, sen­ten­cia Bus­quets.

Els assa­jos van començar, una tarda d’octu­bre, a la Casa de Cul­tura de Girona amb 14 infants. Ales­ho­res ja comp­ta­ven també amb Car­les Bron­soms, pri­mer com a secre­tari i després com a pre­si­dent. L’aug­ment cons­tant de can­tai­res els va por­tar al Con­ser­va­tori de Girona, on s’assa­java els dis­sab­tes a la tarda i al ves­pre. Després van venir les tro­ba­des de corals a tot Cata­lu­nya, el tra­di­ci­o­nal con­cert de Nadal o la par­ti­ci­pació en grans cites corals com el Tirant lo Blanc o L’Ocell de Paper. En aques­tes cinc dècades el cor ha viat­jat arreu d’Europa i ha par­ti­ci­pat en tro­ba­des inter­na­ci­o­nals de cant.

Però també al llarg dels anys, Bus­quets ha vist mar­xar molts dels seus can­tai­res a altres for­ma­ci­ons corals i per a nous pro­jec­tes. Inter­ro­gada sobre com ha ges­ti­o­nat aquests i altres moments difícils, res­pon: “Sem­pre que­dava algú a qui ense­nyar a can­tar.”

Parla amb nostàlgia de la impli­cació que les famílies i els nens tenien “abans”, a assa­jos, con­certs i tro­ba­des: “Ara tot ha can­viat molt, hi ha molta més oferta i els pares viuen el com­promís amb acti­vi­tats com les corals d’una altra manera.” Per això i per molts altres motius, Bus­quets avança que el con­cert d’avui pot ser un bon moment per pas­sar el relleu: “Ja hem tre­ba­llat molt pel cant, l’Espe­rança i jo”, con­clou.

Al con­cert, l’actual cor mixt, reforçat amb antics mem­bres, ofe­rirà, diu la direc­tora, “cançons molt can­ta­des”: clàssi­ques, popu­lars i “també sar­da­nes”, espe­ci­fica. Al final, molts altres excan­tai­res s’afe­gi­ran al cor per inter­pre­tar El ros­si­nyol, El noi de la mare i Els sega­dors. 

CLARA RIBAS
El Punt/Avui