Cerca de notícies

Enquesta

Valentí Oviedo: “Falten 5.000 abonaments per fer òpera contemporània”

27/11/2018 |

 

L’eco­sis­tema cul­tu­ral neces­sita refe­rents com el Liceu per emmi­ra­llar-s’hi
Al mes de maig va acce­dir al càrrec de direc­tor gene­ral del Liceu. Fa poques set­ma­nes que s’ha obert el període per a un canvi en la direcció artística. El Liceu ha de tor­nar a tenir per­so­na­li­tat mun­dial. Sense el pres­su­post d’altres grans tea­tres, gua­nyarà pes donant espai a nous valors de l’òpera, ja siguin can­tants o bé direc­tors d’escena. Encara cal més temps per pro­gra­mar òpera con­tem­porània amb una certa nor­ma­li­tat. Entre altres objec­tius, cal gua­nyar 5.000 abo­na­ments per garan­tir la sos­te­ni­bi­li­tat d’un pro­grama con­tem­po­rani, al cos­tat d’impul­sar el ser­vei edu­ca­tiu que va dels 0 als 99 anys. El seu objec­tiu és que el pres­su­post arribi als 50 mili­ons d’euros per tem­po­rada. No dema­narà més diners a les admi­nis­tra­ci­ons (que en finan­cen el 47%), sinó que es marca el repte d’acon­se­guir-ho amb recur­sos pro­pis.

El Liceu es vol per­so­na­lit­zar res­pecte a altres tea­tres d’òpera. Quin pro­jecte valo­ra­reu millor per a la nova direcció artística?
Volem que el Liceu arreli a la ciu­tat i al país, i també que es pro­jecti a escala inter­na­ci­o­nal. No tenim el pres­su­post de la Royal ni de la Bas­ti­lle. Mai l’hem tin­gut. Però hi va haver dos períodes en què ho vam acon­se­guir gràcies al fet que teníem les grans veus de l’òpera (Car­re­ras, Caballé i Plácido), i també quan es van encar­re­gar adap­ta­ci­ons a direc­tors con­tem­po­ra­nis (Fura dels Baus, Calixto Bieito). Al segle XXI, hi ha d’haver una certa auten­ti­ci­tat. Cal que el Liceu tin­gui un cert eclec­ti­cisme (que no aban­doni els títols del gran reper­tori), però ha d’apor­tar moments que el facin únic. I això és el que hem de fer, amb el mes­tre Pons i la direcció artística. Aquest és un plan­te­ja­ment que l’uni­vers del Liceu té molt clar, està molt com­par­tit.

Per recu­pe­rar les noves veus inter­na­ci­o­nals cal donar-los un debut.
Per això els pro­gra­mes tenen dos repar­ti­ments. Ara, no podem obviar que un bon tea­tre d’òpera és un bon tea­tre de veus. No renun­ci­a­rem a les grans veus inter­na­ci­o­nals. Això és tron­cal, jun­ta­ment a la volun­tat d’apro­fi­tar la cul­tura de Bar­ce­lona per incloure temes soci­als, de cre­ació i d’inno­vació. Bar­ce­lona és una ciu­tat única.

Quin per­cen­tatge de públic turista rep el Liceu?
Està entre un 15% i un 20%. No sé si a Berlín es pre­o­cu­pen gaire pels turis­tes que vagin al tea­tre. Quan hi he d’anar, abans miro la Fil­harmònica per veure què hi fan. Si es fa una pro­gra­mació interes­sant per al públic local, també interes­sarà a l’inter­na­ci­o­nal.

Què és més pro­vincià: aga­far un direc­tor de casa per assu­mir la direcció artística o aga­far-ne un d’estran­ger per garan­tir que no us tit­llin de bar­re­ti­nai­res?
El que volem és que la direcció artística tin­gui conei­xe­ment de la cul­tura de la ciu­tat. I també que tin­gui l’acti­tud de tre­ba­llar amb el direc­tor del con­sorci (Sal­va­dor Ale­many), amb el mes­tre Pons i amb la direcció gene­ral. Ha de conèixer la rea­li­tat de la ciu­tat, qui­nes són les seves inqui­e­tuds. Ha d’estar dis­po­sat a estar con­nec­tat amb la ciu­tat, el país i l’Estat, i també inter­na­ci­o­nal­ment, amb una agenda de can­tants molt relle­vant. El que marca el cri­teri no és la seva pro­cedència, sinó la seva ambició.

Del Liceu es cri­tica que no hi ha con­tem­porània. Què s’ha de fer? Cal impli­car-se amb altres tea­tres?
La res­posta no és fàcil. Pri­mer, neces­si­tem més crei­xe­ment del nom­bre d’abo­nats (ara hi ha 10.750 abo­nats, que han com­prat 15.150 abo­na­ments). Ho neces­si­tem per tenir una base més àmplia que ens faci depen­dre menys de les entra­des. Ho hem d’esti­mu­lar. Que els abo­na­ments sem­pre donin pos­si­bi­li­tats al reper­tori clàssic, però també a una obra en què se’ns faci con­fiança. També caldrà que aques­tes obres tin­guin un esquer clar. Com a la Royal Opera, que en fa una sobre Frankens­tein o sobre pel·lícules de Hitch­cock. Hem d’equi­li­brar ingres­sos i des­pe­ses, sem­pre tenim aquesta espasa de Dàmocles. A par­tir de 5.000 abo­na­ments més, seria pos­si­ble. Cal­culo que hi arri­ba­rem en els pro­pers anys. La tem­po­rada 19/20, com­plim 20 anys de la nova època, i el 2022 en farà 175 de la inau­gu­ració. Són motius que poden inci­tar a la impli­cació d’alguns espec­ta­dors. Que es faci al foyer, a la sala gran o en un altre espai, anirà en funció de la pro­posta final. Ara m’agra­da­ria que fos a l’entorn del Liceu (Romea, Bibli­o­teca de Cata­lu­nya...).Si el TNC fa òpera, dona més valor al seu per­fil tea­tral. És lògic, perquè no pot des­pis­tar els seus espec­ta­dors.

I la dansa? Sem­bla que sem­pre quedi a mercè de la pro­gra­mació d’òpera...
El 80% de les entra­des que venem són d’òpera. La volun­tat és que hi hagi tres o qua­tre títols de dansa. Que vagin del clàssic o neoclàssic a un con­tem­po­rani de gran for­mat, que no es faci al Mer­cat de les Flors. Ara podria que­dar una mica coix per falta de calen­dari. Perquè pro­gra­mem deu òperes l’any, i això neces­sita temps per a mun­tatge, assaig i repre­sen­tació. I en la dansa dema­nem que la música sigui inter­pre­tada en directe. I, per tant, s’hi han d’afe­gir més assa­jos... Veiem que és un ven­tall de públic dife­rent i que l’hauríem de ser­vir tot l’any.

I no es resol ampli­ant la tem­po­rada?
De fet, sovint comen­cem i aca­bem amb dansa. Però no ens agrada posar la dansa quan hi ha un forat. També neces­sita una cadència pro­gramàtica. No és el mateix pro­gra­mar dansa al setem­bre que al març. Espe­rem anar-ho ajus­tant de cara al curs 21/22 o 22/23. L’òpera tre­ba­lla amb ter­mi­nis molt avançats.

Vau arren­car amb una òpera per a joves. Va ser un èxit. Com s’hi dona con­tinuïtat?
De moment, l’any vinent, ja en pro­gra­ma­rem un parell. També hem de fer una cam­pa­nya comu­ni­ca­tiva per infor­mar que tots els menors de 35 anys poden acce­dir a les òperes per 30 euros [el pro­grama d’òpera per a joves dona accés a qual­se­vol butaca per 15 euros]. També les volem enfo­car amb el seu llen­guatge, apor­tar-hi minicàpsu­les de for­mació operística per enfor­tir el vin­cle amb els joves i que el títol s’hi adi­gui millor. Que hi hagi el to de rapi­desa d’avui. Ara, sense menys­te­nir Mozart, Händel i Strauss.

Quin és el pres­su­post actual del Liceu? L’Estat ha tor­nat a assu­mir el seu per­cen­tatge de finançament?
La tem­po­rada 16/17, va ser de 46,3 mili­ons. La 17/18, de 47,3. Ara estem tre­ba­llant en la tem­po­rada 19/20, amb un pres­su­post d’uns 48 mili­ons. M’agra­da­ria arri­bar als 50 mili­ons, però no dema­nant-ho a les admi­nis­tra­ci­ons, sinó acon­se­guint-ho amb recur­sos pro­pis de l’enti­tat mateixa. L’any pas­sat, el minis­teri va recu­pe­rar el seu com­promís amb un ingrés extra­or­di­nari. Gràcies a la demanda de Sal­va­dor Ale­many. Avui, l’Estat assu­meix el 45% del finançament públic; la Gene­ra­li­tat, el 40%; l’Ajun­ta­ment, el 10%, i la Dipu­tació, el 5%. Les admi­nis­tra­ci­ons finan­cen el 47% del pres­su­post de la fun­dació. La resta surt de recur­sos pro­pis. El 34% del total surt de les entra­des i un 14%, de mece­natge i patro­cini.

Com que la par­tida de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat és curta i l’apor­tació al Liceu és del 40%, acaba bene­fi­ci­ant molt el públic d’òpera, que pro­ba­ble­ment és el que menys ho neces­sita. Com es pot cor­re­gir, això?
Hi ha d’haver bibli­o­te­ques i des­pesa per a cul­tura de pro­xi­mi­tat. (He tre­ba­llat a l’Ins­ti­tut de Cul­tura de Bar­ce­lona aquests últims anys). Però també calen refe­rents cul­tu­rals. L’òpera ha de ser un espai d’inno­vació, de cre­a­ti­vi­tat, d’opor­tu­ni­tats, d’implan­tació de noves tec­no­lo­gies... Ho neces­sita l’eco­sis­tema cul­tu­ral. Tots els països tenen aquests refe­rents per emmi­ra­llar-s’hi, perquè el ciu­tadà pugui gau­dir de la cul­tura. Si no fóssim refe­rents, enten­dria la queixa. Nosal­tres també assu­mim el repte del ser­vei edu­ca­tiu i els pro­jec­tes soci­als per arre­lar-hi.

Com s’explica la relació entre el Con­sorci del Liceu i la fun­dació? Com s’explica per gua­nyar trans­parència?
El con­sorci és el pro­pi­e­tari de l’equi­pa­ment. La fun­dació el lloga i hi fa les acti­vi­tats. En rea­li­tat, les admi­nis­tra­ci­ons hi són a les dues ban­des. Ara estem mirant d’acla­rir-ho, perquè sem­bla estrany que el tècnic que fa pujar el teló, teòrica­ment, no sigui el res­pon­sa­ble del seu man­te­ni­ment. Estem en un tea­tre que s’ha cre­mat dos cops: volem segu­re­tat.

JORDI BORDES
El Punt / Avui