ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Joan Guinjoan, l'avantguarda incessant

3/1/2019 |

 

El compositor riudomenc, figura rellevant de la música contemporània europea, mor als 87 anys

“Després de Manuel de Falla i Robert Ger­hard hi ha Guin­joan”, diu el direc­tor Josep Pons
Com­po­si­tor, pia­nista i direc­tor, deixa un catàleg de més d’un cen­te­nar d’obres
Trista notícia per començar l’any: Joan Guin­joan, un dels pares de la música con­tem­porània a Cata­lu­nya i un dels grans com­po­si­tors cata­lans de l’últim segle, moria dimarts als 87 anys. Català uni­ver­sal, Guin­joan no va defa­llir mai en les seves recer­ques cons­tants quant a com­po­sició, tot i la incom­prensió d’alguns sec­tors i, natu­ral­ment, la seva edat cada cop més avançada. “No sé si ho podré fer tot, però con­ti­nuar com­po­nent em fa viure amb il·lusió i seguir bus­cant”, expli­cava el mes­tre a l’autor d’aquest arti­cle el gener del 2013, coin­ci­dint amb la pre­sen­tació al Palau de la Música –on es van estre­nar fins a una quin­zena d’obres seves– de Con­cert per a per­cussió. “L’art, com dic sovint, és una recerca cons­tant. Si un dia tro­bes res, fantàstic. I, si no, mala sort. Ligeti, en aquest sen­tit, va ser tot un exem­ple: un com­po­si­tor que va fer ple de coses dife­rents sense dei­xar de ser mai ell mateix. He inten­tat no repe­tir-me mai. No he vol­gut tro­bar una fórmula i anar-la espre­ment.”

Com­po­si­tor, pia­nista i direc­tor d’orques­tra, Guin­joan deixa un catàleg de més d’un cen­te­nar d’obres de música de cam­bra i simfònica, així com una tra­jectòria exem­plar, és clar, per a altres com­po­si­tors del país. “Tenim la sort que n’hi ha de molt bons”, reblava en aque­lla entre­vista. “I cal que tin­guin cicles de con­certs, semi­na­ris...”

Fill de Riu­doms

Joan Guin­joan havia nas­cut el 28 de novem­bre de 1931 a Riu­doms (Baix Camp), en el si d’una família pagesa de la qual va here­tar, sobre­tot, el seu espe­rit vital. Anton Marc Caparó Pujol i Maria Eugènia Perea Vir­gili, en el lli­bre Joan Guin­joan, íntim. Les arrels del com­po­si­tor riu­do­menc (edi­tat fa cinc anys pel Cen­tre d’Estu­dis Riu­do­mencs Arnau de Palo­mar), remar­ca­ven com Guin­joan atribuïa la tena­ci­tat i l’aus­te­ri­tat amb què havia hagut d’actuar i viure per poder fer rea­li­tat el seu somni musi­cal a la terra. “En la tre­menda sole­dat de davant del pen­ta­grama, estic con­vençut que la seva música es va impreg­nar de les sono­ri­tats cam­pe­ro­les que tan inten­sa­ment havia vis­cut: el car­ris­queig de l’arada, la bavada del matxo, el zum­zeig de l’abe­llot, el mes­tra­let que agi­tava els oms, el crit de la terra en ser fen­dida, el renec humà en obrir-la, la cridòria entre les gar­bes o la música íntima de la suor dava­llant del pit”, escri­via també, el setem­bre de l’any pas­sat a El Punt Avui, el també biògraf Xavier Gar­cia Puja­des, amb motiu d’un pro­jecte d’encàrrec d’una can­tata que tenia entre mans el Palau de la Música, amb tex­tos d’Antoni Clapés.

Gui­no­vart, a qui el regal d’un acordió quan tenia catorze anys havia des­per­tat el seu interès per la música, va estu­diar com­po­sició i orques­tració al con­ser­va­tori del Liceu de Bar­ce­lona amb el mes­tre Cristòfor Tal­ta­bull i, més tard, va mar­xar a París per for­mar-se com a pia­nista amb el pro­fes­sor Gen­til a l’École Nor­male de Musi­que, i va estu­diar com­po­sició i direcció d’orques­tra a la Schola Can­to­rum, sota la direcció de Pierre Wiss­mer. La seva experiència com a músic de cafès i bra­se­ries ja feia palès la gran quan­ti­tat de músiques amb les quals Guin­joan pren­dria con­tacte.

A mit­jan anys cin­quanta va ini­ciar una breu però intensa car­rera com a pia­nista, amb con­certs en països com ara França i Ale­ma­nya. El 1964 va entrar en con­tacte amb l’avant­guarda musi­cal fran­cesa i es va dedi­car de ple a la com­po­sició. El 1965 va fun­dar, al cos­tat del cla­ri­ne­tista Juli Panye­lla, l’agru­pació Dia­bo­lus in Musica, amb l’objec­tiu de difon­dre la música con­tem­porània i amb la qual estre­na­ria un llarguíssim nom­bre d’obres d’autors cata­lans i estran­gers. El 1986 va crear el Cen­tre de Docu­men­tació i Difusió de la Música Con­tem­porània de Bar­ce­lona, que va diri­gir fins a la seva jubi­lació. Des d’aquesta ins­ti­tució vin­cu­lada a l’Ajun­ta­ment va desen­vo­lu­par diver­ses tas­ques orga­nit­za­ti­ves de la vida musi­cal cata­lana. D’ençà de 1991, final­ment, era mem­bre cor­res­po­nent de la Reial Acadèmia Cata­lana de les Belles Arts de Sant Jordi, cobrint la vacant dei­xada per Fre­de­ric Mom­pou. Entre les seves obres més sig­ni­fi­ca­ti­ves hi ha Ab Ori­gine (1974), Música per a vio­lon­cel i orques­tra (1975), Con­cert per a piano (1983), Hom­mage a Car­men Amaya (1986), el quar­tet amb piano Self-Paráfra­sis (1997); Sim­fo­nia n. 2 ‘Ciu­tat de Tar­ra­gona’ (1999); Ver­bum (Genoma in Música) (2003) i Con­cert per a cla­ri­net (2004). Guin­joan va ser autor també d’una única òpera, Gaudí, fina­lit­zada el 1993 i estre­nada l’any 2004 al Liceu, amb lli­bret de Josep Maria Caran­dell, així com d’obres amb les quals va esta­blir rela­ci­ons amb el món de la ciència, com Ter­cera sim­fo­nia ‘Sin­crotó Alba’ (2010). Entre els seus nom­bro­sos reco­nei­xe­ments hi ha el Premi Naci­o­nal de Música de la Gene­ra­li­tat (1995), el Pre­mio Naci­o­nal de Música (1989) i l’honor d’haver estat el pri­mer com­po­si­tor resi­dent del Palau de la Música (2012/13).

Mos­tres de con­dol

Entre les moltíssi­mes mos­tres de con­dol hi ha la de l’Ajun­ta­ment de Riu­doms (Baix Camp), que ahir va decre­tar dos dies de dol ofi­cial i va col·locar les seves ban­de­res a mig pal per la mort del seu “fill il·lus­tre”. Quim Torra, pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, el qua­li­fi­cava de “com­po­si­tor esti­mat pels músics i pels amants de la música con­tem­porània”, alhora que merei­xe­dor del “nos­tre agraïment i home­natge”. El Gran Tea­tre del Liceu, en un comu­ni­cat, agraïa al músic “des­co­brir-nos nous horit­zons dins i fora del pen­ta­grama”. El Palau recor­dava l’última obra que va estre­nar-hi (Fiat lux, el 2016), i recor­dava que, el 26 de març, el pia­nista Javier Peri­a­nes hi estre­narà la seva última cre­ació, La llum nai­xent. Des de L’Audi­tori, final­ment, on es van poder escol­tar com­po­si­ci­ons seves com el Con­cert per a acordió, amb l’Orques­tra Simfònica de Bar­ce­lona i Naci­o­nal de Cata­lu­nya (OBC), es mani­fes­tava: “El seu lle­gat ens acom­pa­nyarà sem­pre.” El com­po­si­tor Benet Casa­blan­cas, per la seva banda, defi­nia Guin­joan com “un gegant de la cre­ació musi­cal al nos­tre país” i ani­mava a hon­rar la seva música “com es mereix”. El també com­po­si­tor Edmon Colo­mer el qua­li­fi­cava com un dels “com­po­si­tors més hones­tos de la seva gene­ració”, i el direc­tor d’orques­tra Josep Pons asse­gu­rava que en qual­se­vol “tra­vessa de cinc com­po­si­tors espa­nyols del segle XX, el seu nom ha de sor­tir”, i hi afe­gia: “Sens dubte després de Manuel de Falla i Robert Ger­hard hi ha Guin­joan.” 

GUILLEM VIDAL
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de