Cerca de notícies

Enquesta

Un adéu coral a Joan Guinjoan

3/1/2019 |

 

El primer dia de l’any, a la nit, va transcendir una notícia fatítica per al món musical català, i europeu. El musicòleg Oriol Pérez i Treviño escrivia a la xarxa: “Ha mort Joan Guinjoan. No comença massa bé el 2019”. Anomenat per molts i per ell mateix el “cartesià mediterrani”, Joan Guinjoan (1931-2019) sabia conjugar amb intel.ligència diverses corrents estètiques amb ofici i intuïció, i rebre l’aplaudiment del públic sense perdre l’autenticitat. Pianista, compositor i director, em permeto destacar l’estrena a l’Estat de la de la Segona Simfonia de Cambra de Schönberg, compositor que coneixia i admirava, com Ligeti o Messiaen, Boulez o Hindemith. Però el que és inesborrable per a molts és la seva bonhomia.

Nascut al Baix Camp, el geni de Riudoms s’introduí a la música amb 14 anys, en rebre un acordió com a regal. Estudià al Conservatori del Liceu i, posteriorment, es traslladà a París, on s’impregnà de l’avantguarda europea, amb Olivier Messiaen i Pierre Boulez. Amb el seu ensemble Diabolus in Musica, creat el 1964, estrenà obres cabdals per al repertori contemporani, contribuint així en la difusió de la nova creació. Cal recordar que va fer la primera gravació discogràfica a Espanya d’Història d’un soldat, de Stravinski, que ha quedat com a referència.

Va inicar la seva carrera com a pianista, però aviat va demanar a la música “anar més enllà”, i es va dedicar a la composició, la direcció musical i la gestió. Entre les seves obres, sempre amb un toc de frescor i bon humor, hi trobem Ab Origine, Tensió-Relax, El diari, Homenatge a Carmen Amaya, Passim Trio, els seus concerts per a piano i clarinet, el quartet Self-Paràfrasi i la seva única òpera, Gaudí, estrenada en el Gran Teatre del Liceu el 2004 i de la qual en tinc un record molt viu.

A Gaudí s’hi notava la conciliació de l’home escrupolós i detallista amb l’hedonista, la comunió entre una tècnica impol·luta i la gràcil forma de comunicar-se amb el públic. Al Liceu també sempre recordarem el ballet Trencadís. Sense oblidar Verbum (Genoma in música), obra inspirada en el descobriment d’un gen associat a la parla que inaugurà una sèrie de partitures de caire científic -afins, potser avui dia, a les d’Hèctor Parra-, que continuà amb la seva monumental Tercera Simfonia Sincrotró Alba, per celebrar la inauguració de l’accelerador de partícules de Cerdanyola del Vallès, que va concebre d’una manera molt vivencial. La seva darrera gran obra, la simfonia Fiat Lux, s’estrenà al Palau de la Música l’octubre de 2016. Hem recollit testimonis de dol entre músics, gestors i crítics de la clàssica a casa nostra.

 

Oriol Pérez i Treviño, musicòleg
La seva és una música molt fisiologica, tel.lúrica, associada al paisatge, amb la materialitzció sonora de la morfologia dels estrats dels jaciments de la seva terra. És un home del mediterrani, però cartesià. En els seus primers moments, el seu mètode de composició era molt religiós, afí al de Sant Ignasi de Loiola, gairebé exercicis espirituals. La seva música significava sortir del propi subjecte, mirar-se a si mateix des de fora i contemplar el que feia. Abans de compondre limitava el territori, acotava el terreny amb tot el material que volia utilitzar. Era el més músic de tots: pianista, director, compositor… Enlloc de lamenter-nos cal que ens espavilem. On es programen aquests músics? És tradició!

 

Joan Magrané, compositor
#Guinjoan era una gran persona, senzill i generós, i un músic de cap a peus. Estic segur que ara podrà escoltar la sublim Missa In illo tempore a la vora del nostre estimat Monteverdi. De Riudoms, un d’aquells gegants nascuts a la vora de la nostra mar.

Víctor García de Gomar, director artístic
Avui les estrelles brillen diferent; ha mort el compositor i sobretot l’amic. Joan, et trobaré tant a faltar. La teva Simfonia núm. 3 “Sincrotò-Alba” ocuparà un espai molt gran en el meu cor. Descansa amb la Monique i clou des d’allà la “nostra” Cantata!!

 

David Alegret, tenor
Ens deixa un músic i una persona excepcional. Impulsor i defensor com pocs de la música contemporània d’aquest país nostre. Per tant tenim el deute de continuar defensant i impulsant tot allò que ens ha ensenyat. D.E.P. #Guinjoan

 

Maria José Anglès, promotora cultural
“Mentre existeixi l’ésser humà hi haurà imaginació, poca o molta, però n’hi haurà”.

 

Jaume Radigales, crític
Vaig tractar una mica Joan Guinjoan a l’entorn de l’estrena de Gaudí al Liceu. A banda de l’entrevista que vaig fer-li a la ràdio van haver-hi dues o tres converses més, i una taula rodona amb diversos compositors en què vaig tenir el privilegi de fer de moderador. Guinjoan era, a banda d’un músic de cap a peus, un home savi i senzill, experimentat i humil, murri i bondadós. Deixa petjada i se’l trobarà a faltar.

 

Jorge de Persia, periodista
Hem de situar la seva obra en el context europeu, ja que ho mereix, perquè és una música que perdurarà, escrita en profunditat i amb personalitat. Un llenguatge brillant que incorporava des de records sonors del Baix Camp i sons quotidians fins a especulacions sincrotròniques, o que parlaven del genoma humà, i sempre en profunditat, mai de manera especulativa o anecdòtica.

 

Roger Alier, crític i professor emèrit de la UB
#Guinjoan era un d’aquells compositors que, dins de la modernitat, sabia combinar el gust de la gent amb la música moderna de manera molt ingel.ligent. Va escriure un ballet al Liceu als anys 60’, i després l’òpera Gaudí sent radicalment contemporani però sense ofendre els conservadors i va ser una òpera molt atractiva. Era una persona molt dedicada a tot el que feia. Vam formar part del consell de la Revista Musical Catalana i en tinc un bon record.

José Menor, pianista

L’escriptura pianística de Guinjoan parteix de l’intèrpret –cal recordar que el mestre va ser concertista de piano abans de dedicar-se plenament a la composició–. Per tant, un tret fonamental i personalíssim del seu estil és l’experimentació amb les possibilitats del pianista: el virtuosisme brillant, l’exploració tan personal de colors i textures i, molt particularment, els procediments interpretatius que exploren la llibertat de l’intèrpret, i que no s’han desenvolupat d’aquesta manera en obres d’altres compositors. Un element fonamental són les seccions amb escriptura flexible, en què una mà repeteix lliurement i de manera quasi automàtica un grup de notes, i l’altra toca de manera independent música escrita estrictament, com si l’intèrpret tingués “dos cervells”. Un altre procediment molt emprat pel mestre són els “raïms”, els “clústers” i els grups de notes tocats amb el palmell de la mà. En resum, una infinitat de recursos i una imaginació musical increïble, tot al servei d’una obra pianística de primeríssim nivell artístic, que encara cal que es difongui i es descobreixi molt més àmpliament.

 

Maria Hinojosa, soprano
T’he conegut, Joan, com a músic primer i con a fidel amic per sempre i això m’ho emporto al cor. Mai no vas trair les teves idees. La recerca de la veritat ha sigut el teu vehicle preferit. La teva llum ha quedat encesa i tots els teus consells i exemple ben vius en tots els que estimen com tu el camí sovint solitari de la veritat. Fins sempre.

 

Magda Polo, professora de Filosofia de la Música
#Guinjoan tenia la voluntat de síntesi de cultures musicals i creia que la música es forneix d’idees que arriben a alguna cosa -una obra- i s’esgoten en si mateixes i per tant, la música s’acaba en aquell moment, a diferència del que diria Sartre. Guinjoan era fresc com Ligeti o Pessoa, amb els heterònims, autèntic i un home molt afable i molt il.lustrat. La bonhomia el caracteritzava, així com era un home honest i molt respectuós. Sempre em despertava un somriure. A més cal tenir en compte la força que per ell tenia la dimensió icònica i l’element plàstic, sempre obert als altres llenguatges artístics.

 

Pere Lluís Biosca, director
Joan Guinjoan ha estat un compositor i figura clau de la música contemporània a Catalunya. El millor homenatge que li podem retre, a més de mantenir viva la seva obra, és programar, encarregar i interpretar obres dels compositors de casa nostra.

 

Helena Bayo, directora
La vida, com la música, sembla que té un principi i un final. La diferència però de la vida del compositor excel.lent és que ell mateix sobrepassa el temps a través de la seva creació.

 

Josep Colom, pianista
Creativitat, imaginació, art, perseverància i honestedat. Així resumiria l’ensenyament del meu mestre Joan Guinjoan

Emili Brugalla, pianista
Ha mort l’estimat amic i compositor Joan Guinjoan. Que la terra et sigui lleu, Joan! Et recordarem sempre.

 

Benet Casablancas, compositor
Un record emocionat pel mestre i amic Joan Guinjoan, un gegant de la creació musical del nostre país, amb tot el meu afecte i gratitud. El nostre condol per la seva família. Ens deia l’home però ens queda la seva música. Honorem-la com es mereix!

 

Jordi Alomar, musicòleg
La mort de Joan Guinjoan és una trista pèrdua, però també l’inevitable final d’una vida plena. Quedarà com a exemple la seva bonhomia, vitalitat i rigor artístic. La seva carrera no només és un punt de referència per la seva producció musical de vàlua indiscutible sinó per les incomptables iniciatives d’impuls i millora de la música de nova creació. Personalment em sento privilegiat d’haver-lo pogut conèixer i tractar a partir de la programació de diverses obres seves a l’edició de 2011 de l’Encontre Internacional de Compositors de les Illes Balears, l’última edició en què vaig treballar en aquest festival. Descansi en pau.

 

Agustí Charles, compositor
Vaig conèixer #Guinjoan cap l’any 1986, en un curs a Vilanova la Geltrú que donava ell i que se va centrar en la percussió. Des de llavors vàrem tenir un contacte continuat que va anar creixent fins a l’elaboració d’articles d’anàlisis de la seva música publicats en diferents monogràfics, i també en el meu llibre Análisis de la Música Española del siglo XX. Per a mi ha estat sempre un exemple de constància i bon fer, amb coherència i una tenacitat de treball que és característica en tota la seva obra. Des de llavors hem estat contacte sovint, amb un apreci mutu cap a la seva música. Per a mi és, sens dubte, una de las veus de la composició catalana amb més personalitat dels últims 50 anys, amb un estil inconfusible.

 

Mònica Pagès, periodista musical
En la seva personalitat hi fluïa aquesta facilitat de tracte, i, en la seva obra, hi trobem grans dosis d’ironia i de sentit de l’humor, d’una mirada rigorosa però alhora sorneguera cap a la música del seu temps, de la seva generació, la que a partir dels anys cinquanta volia pujar al tren d’alta velocitat de la modernitat que sortia de París i que els portava cap a Alemanya. La dificultat era fer-ho sense perdre la temperatura de la nostra meridionalitat, mantenint la nostra llum, la nostra alegria. La música de Guinjoan és alegre, sí.

 

Núria Giménez, compositora
Ens queda la seva música vital i plena d’energia, amb un llenguatge personal en què combina arrels i un discurs sempre creatiu i magistralment construït i articulat. Mosaics sonors amb una polifonia fortament expressiva, rica i amb una energia rítmica enlluernadora.

 

Octavi Rumbau, compositor
No va ser fins l’any 2004 que vaig descobrir la música d’en Guinjoan amb l’estrena del seu Gaudí: una música que em va colpir especialment per com aconseguia conjugar el rigor de les avantguardes del segle XX amb un llenguatge tan personal, fresc i, sobretot, juganer. Ens deixa un dels grans de casa nostra.

Joaquim Garrigosa, director artístic i musicòleg
Amb la creació el 1964 de l’ensemble contemporània Diabolus in Musica va posar Catalunya al món de la contemporània més universal. Això ja converteix el nostre compositor en un dels grans de la música del nostre país.

 

Marta Valero, mezzosoprano
Joan Guinjoan, referent de la música contemporània a nivell internacional. Les obres que conec d’ell són fresques i efectistes. Em va fer l’efecte que estimava molt la seva dona, la Monique, parlava sempre d’ella. Tenia anècdotes simpàtiques, amb el seu nom, per exemple: un dia em va explicar que una vegada, en una entrega de premis li van pronunciar com si fos xinès…!

 

Mariona Vila, compositora
A vegades passa: un esperit lliure i honest deixa un rastre profund i imborrable. Com el de Joan Guinjoan, un explorador inquiet que atresorava un riquíssim bagatge musical sobre el que va fonamentar un llenguatge singular, molt personal, despullat d’imperatius estètics. Un músic íntegre, complet, pioner i apassionat que, tot i no pretendre crear escola, ha deixat una petjada poderosa, vigorosa i generosa. Com ell. Sempre fidel al seu batec musical més íntim, ens ha regalat aquest rastre preciós i el plaer de poder resseguir-lo.

És infreqüent, però a vegades passa…

Celebre-m’ho, tot i el pessic de dolor que sentim en haver-lo perdut físicament.

Gràcies, Joan!

 

Voro Garcia, compositor
Ens ha deixat un dels creadors claus de la música d’avantguarda. Bona part del discurs sonor de les seues obres podríem considerar-lo eclèctic però sempre molt rigorós i refinat en l’elaboració. Em vénen a la memòria les partitures que varen caure a les meues mans i interpretacions de la seua música com: Trencadís, Vectoriel interpretada per Spanish Brass, Tensión-Relax, i posteriorment Divertiment o el concert per a percussió de la mà de Miquel Bernat, música per a violoncel per Lluís Claret o el concert per a saxòfon, interpretat per la meua estimada Xelo Giner. Malauradament no el vaig conèixer personalment, però si alguna cosa destaquen els col·legues que el trataren, a més del gran ofici, eren les seues qualitats humanes. Descanse en pau Joan Guinjoan, que s’autoanomenava “compositor del Mare Nostrum amb mentalitat cartesiana”.

 

Hèctor Parra, compositor
Ens ha deixat en Joan Guinjoan, un dels grans compositors de la segona meitat del S.XX i inicis del S.XXI. La seva exigència intel·lectual i artística combinada amb una intuïció sempre activa, ha permès la plena emergència d’una expressió tan autèntica com singular, fruit alhora d’una prodigiosa assimilació del passat i d’un afany inesgotable de recerca i de projecció de futur. L’enèrgica expressivitat de la seva música va indestriablement unida a una concisió i un refinament tan exquisits que l’han conduïda a un equilibri estètic absolutament admirable. Les seves creacions sempre faran vibrar el moment present com el més mediterrani dels cants, com el més sorprenent dels poemes. 

Núvol