ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

En la mort de Narcís Bonet

12/1/2019 |

 

Tenia només 13 anys quan va ser pre­sen­tat al Palau.

La recent lec­tura de Made­moi­se­lle. Con­ver­sa­ci­o­nes con Nadia Bou­lan­ger, de Bruno Mon­sain­geon (Edi­to­rial Acan­ti­lado, 2018), em va fer pen­sar que feia força temps que no sabia res del com­po­si­tor català Narcís Bonet, del qual aca­bem de conèixer la seva mort a París, la ciu­tat on resi­dia des del 1963. El tes­ti­moni en forma de lli­bre de la pres­ti­gi­osa peda­goga i com­po­si­tora fran­cesa em va fer pen­sar, ràpida­ment, amb la influència que aquesta havia exer­cit sobre dues figu­res, prou impor­tants, de la nos­tra música, que, en algun moment, van pas­sar per les seves mítiques clas­ses. Una d’elles, així, va ser el pare Ire­neu Segarra (1917-2005), el celebèrrim direc­tor de l’Esco­la­nia de Mont­ser­rat que, després de la seva sòlida for­mació amb Cristòfor Tal­ta­bull, entre d’altres, va estu­diar amb Bou­lan­ger, el 1952. Bou­lan­ger va exer­cir una grandíssima influència i, al marge del fet d’haver estat la mes­tra de noms clau del pano­rama de la música com ara Daniel Baren­boim, John Eliot Gar­di­ner, Quincy Jones, Astor Piaz­zo­lla, Darius Mil­haud o Phi­lipp Glass, la seva presència va aca­bar per mar­car pro­fun­da­ment tot aquell que s’havia for­mat amb ella. Sem­pre he pen­sat que el fet que el 1976 l’esmen­tada esco­la­nia mont­ser­ra­tina, sota la direcció de Segarra, enre­gistrés les Ves­pro della Beata Ver­gine (1610) de Mon­te­verdi tenia alguna cosa a veure amb Bou­lan­ger... Vagi per davant aquest tes­ti­moni de Bou­lan­ger perquè el suc­ces­sor d’aquesta en la direcció del Con­ser­vat­toire Américain de Fon­tai­ne­bleau va ser, pre­ci­sa­ment, Narcís Bonet de qui havia estat, dei­xe­ble, des del 1949.

Va ser un altre dei­xe­ble de Cristòfor Tal­ta­bull, Josep Maria Mes­tres Qua­dreny, el degà actual dels com­po­si­tors cata­lans man­resà, qui em va par­lar per pri­mera vegada de Narcís Bonet. Vaig saber, així, que en els seus ini­cis l’ano­me­na­ven, amb afecte, “el nen Bonet”. I és que, en efecte, Bonet era tan sols un nen de tretze anys quan va ser pre­sen­tat al Palau de la Música Cata­lana com a pia­nista i com­po­si­tor. Si ales­ho­res ja havia estu­diat amb dues per­so­na­li­tats prou impor­tants com ara Joan Llon­gue­res i Edu­ard Toldrà, més tard s’hi van afe­gir les de Lluís Maria Millet i el gran Emili Pujol. El 1948 ja va rebre un encàrrec per a orques­tra simfònica de l’Orques­tra Simfònica de Mallorca (La vaca cega) i, el 1949, es va tras­lla­dar a París per estu­diar, pri­mer, amb la citada Bou­lan­ger i, després, amb un altre dei­xe­ble de la fran­cesa: el direc­tor Igor Marke­vitch. Escriure sobre Narcís Bonet és fer-ho, més que d’un com­po­si­tor in stricto sensu, d’una per­so­na­li­tat que va reei­xir, a França, en el ves­sant de la peda­go­gia musi­cal, com així ho ava­len les seves acti­vi­tats com a pro­fes­sor de piano, anàlisi i cant coral a l’École Nor­male de Musi­que i a l’Schola Can­to­rum, a part de l’esmen­tada suc­cessió de Bou­lan­ger a Fon­tai­ne­bleau. No sig­ni­fica això, però, que no haguem de des­ta­car algu­nes obres del seu catàleg com ho poden ser el Con­cert per a vio­lon­cel i orques­tra (revi­sat el 1988) o La pell de brau per a reci­ta­dor i con­junt ins­tru­men­tal, qu,e si bé ori­gi­nal del 1967, va ser revi­sada el 1980 per a una versió amb orques­tra simfònica i que va tenir la par­ti­ci­pació de Josep Maria Flo­tats. Bonet, pos­si­ble­ment gràcies al mes­tratge de Bou­lan­ger, es va interes­sar sem­pre per la tra­dició musi­cal, i és així com cal com­pren­dre els seus dife­rents home­nat­ges a Cho­pin, Falla, Beet­ho­ven, Pujol o Gaudí. A judici de la musi­co­lo­gia s’ha dit que la seva obra està endin­sada en una estètica d’arrel sim­bo­lista i este­ti­cista, pròxima a l’esde­vin­guda a finals de segle XIX, però amb un bon domini de l’escrip­tura orques­tral i capaç de mos­trar un llen­guatge de gran riquesa cromàtica. De nou, se’ns en va una altra impor­tant figura de la música cata­lana en un 2019 de qui ja vam haver de plo­rar, el dia 1, la mort de Joan Guin­joan. I només han pas­sat onze dies del 2019...

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet