Cerca de notícies

Enquesta

Estrena mundial de 'L'enigma di Lea' de Casablancas al Liceu

30/1/2019 |

 

La primera òpera de Benet Casablancas, amb text de Rafael Argullol, sorgeix el 2011 en una col·laboració dels autors on literatura i música convisquessin en un pla d’igualtat. Josep Pons n'assumeix la direcció musical amb la direcció d’escena de Carme Portaceli que situa l’acció en un futur distòpic i uniforme amb una impressionant escenografia cúbica que firma Paco Azorín.

El Gran Teatre del Liceu estrena l’òpera de Benet Casablancas el proper 9 de febrer. La nova producció del Liceu compta amb la direcció d’escena de Carme Portaceli, la direcció musical de Josep Pons i un repartiment excepcional amb Allison Cook com a Lea, José Antonio López com a Ram, Xavier Sabata com a Dr. Schicksal, i fins a un total d’onze solistes que es completen amb una gran presència de cor a l’escenari -més de 70 coristes- i una orquestra de 78 músics al fossat.

Televisió de Catalunya enregistrarà la nova òpera i la retransmetrà posteriorment en diferit. Per la seva banda, Catalunya Música l’emetrà en directe el dia 12 de febrer.

 

L’enigma di Lea és considerat un conte mític pel mateix autor, un mite que entra en confusió amb la pròpia realitat. Aquesta història és una història d’amor, encara que així mateix la història d'un secret. Segons Argullol “la portadora d'aquest secret, Lea, és una dona que, després de ser sotmesa a circumstàncies excepcionals, convertida en protagonista absoluta, deambula per l'espai i el temps, pels països i pels segles, nàufraga en l'existència, posseïda per una passió gairebé impossible de canalitzar”.

 

La música –encara que sempre dialogant amb l’escriptor- segueix el relat, tot donant caràcter, acompanyant i definint els personatges que es van presentant ordenadament en la seqüència escènica. L’obra s’organitza en tres parts i quinze escenes, i en principi aquestes tres parts responen, en l’estructura musical, a la idea d’exposició, scherzo i finalment «moviment lent», tal com ens explica Casablancas. Des del punt de vista sonor, cada personatge té característiques singulars que li donen caràcter: la tessitura i un tractament vocal diferent assenyalen una opció teatral. 

Catclàssics