Cerca de notícies

Enquesta

Mestres Quadreny: “Les coses importants s'aprenen però no s'ensenyen”

1/2/2019 |

 

La Fundació Brossa celebra el centenari del poeta amb un cicle de col·loquis titulat ‘Ens va fer Joan Brossa’, que va inaugurar dilluns el compositor Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) conversant amb Laia Torrents, cofundadora de Cabo San Roque.

Vaig conèixer Joan Brossa l’any 1952 a la Sala Caralt, on s’hi exposava una mostra de Dau al set. En una època en què “les sales d’art només exposaven bodegons, paisatges i floreros, va ser un daltabaix veure aquella exposició”. Mestres Quadreny va quedar molt impessionat, hi va anar més d’una vegada i un dia hi va coincidir amb Joan Ponç, que el va convidar a l’estudi que tenia als baixos d’una botiga de mobles del carrer Balmes. Mestres Quadreny parla amb una parsimònia que encara fa més creïble la memòria que conserva pels detalls. Ponç el va comminar a conèixer Joan Brossa, que aleshores tenia un estudi molt a prop, a Sant Gervasi, en un pis que li deixava un oncle seu. Mestres Quadreny li va parlar de la seva mala experiència llegint poetes castellans a l’escola, i li va confessar que de poesia catalana només havia llegit Maragall. Brossa li va dir: “El gran poeta és Verdaguer. Llàstima que la sotana no el va deixar volar”. Van parlar de música i de seguida es van adonar que compartien la passió per Wagner. De fet, el poeta havia nascut al carrer Wagner, una via que ja no existeix, i en feia bandera.

“Aquell dia Brossa em va llegir una pila de poemes, en una sala on hi havia una taula i una bombeta nua que penjava del sostre. Els deia molt bé, els versos. Aquella lectura em va deixar atordit, no havia llegit mai res de semblant. En marxar em va regalar el llibre Em va fer Joan Brossa, que acabava de sortir”, recorda Mestres Quadreny, que és un dels convidats al cicle que pot declarar amb més propietat que és un deixeble i en certa manera un producte de Brossa.

En Brossa aleshores encara vivia amb la seva mare, però amb una certa tibantor. Si el trucaves a les 10 del matí encara dormia. Si el trucaves a 1/4 d’11 ja no hi era, perquè havia sortit. S’estava a casa tan poc com podia. El seu oncle el pressionava perquè treballés i portés un jornal a casa, però ell era negat per la majoria de feines que podia fer aleshores. Va començar a vendre llibres prohibits, ell coneixia molta gent i sabia on col·locar-los. Amb això anava tirant, abocat a la seva obra, una feina que l’obligava a viure molt modestament. “Jo la vida ja me la guanyo”, deia. “El problema és que me la paguin. Brossa era un home molt cordial, fins i tot simpatic i molt de la broma”.

Mestres Quadreny continua desgranant records de Joan Brossa: “Era un home que anava sempre a peu i sense rellotge, però curiosament sempre era puntual. En Brossa era com un gran arbre amb totes les branques cap a una banda, perquè era lúcid per unes coses però un negat per a les altres”.

Mestres Quadreny ha estat, com el mateix, Brossa, un artista autodidacte. Podria dir de si mateix “Em va fer Mestres Quadreny”. Químic de professió, sempre ha separat la feina que l’ha sostingut econòmicament de la seva obra musical. Als tretze anys el seu pare el va portar al Liceu i als catorze va quedar fascinat per les Valquíries de Wagner. Va començar la carrera de química amb la idea de compaginar-la amb el Conservatori. Quan s’hi va presentar, el professor de composició li va dir que no es podien fer dues carreres a la vegada si una d’elles era la música. Davant d’aquella absurditat, Mestres Quadreny va decidir que allà no hi tenia res a pelar. Es va comprar un tractat d’harmonia i va començar a fer exercicis de manera autodidacta. Després el mestre Cristòfol Taltavull serà un mentor que l’iniciarà en el món de la composició, al marge del Conservatori del Liceu i de qualsevol formació reglada. L’any 1953 s’estrena una obra seva a Bayreuth, una composició per a piano i l’any 1959 coneix a Joan Hidalgo, que l’aproxima a John Cage, i publica El ganxo, la primera col·laboracio amb Joan Brossa.

“La meva cultura era més operística que instrumental. Venia del Liceu, que és on vaig descobrir Wagner, que va ser com un cop de puny. També anava als concerts de la banda municipal. Aleshores vaig fer una sonata per a piano i el Taltavull em va dir: ‘Això és perfecte. Jo ja no et puc ensenyar res. A partir d’ara has d’anar sol i hi aniràs molt, de sol’. Aleshores vaig fer una òpera petita, de pocs cantants i instruments. Em va donar molta feina i la vaig guardar. Anys després, el Pàmies del Liceu em va dir: ‘Aquesta òpera no la podem fer, això és música del futur’. ‘És música d’avui’, li vaig dir, però no em va entendre. Al final la van fer al foyer i va ser un fracàs total”.

Mestres Quadreny poua de la poesia visual de Brossa per donar a les seves composicions musicals un tractament d’obra plàstica amb partitures que, a més de peces sonores, són també obres visuals. Als anys seixanta va fer diverses col·laboracions amb Brossa, amb ballets com Roba i ossos (1961), Petit diumenge (1962) i Vegetació submergida (1962). També van fusionar els seus talents en accions musicals com Satana (1962), Concert per a representar (1964) i Suite bufa (1966).

“Fer una cançó amb un text fàcil i ben rimat no és cap problema. Ara bé, fer un text que s’aguanti com a text cantat ja és més complicat. Aquí Brossa i jo afluixàvem una mica cadascú per torbar el terme mig”, diu Mestres Quadreny. “La cosa no va de passar de poesia a música, sinó de creador a creador” diu Mestres Quadreny. “L’amistat porta ones magnètiques. Jo de Brossa vaig aprendre molt. Vaig aprendre l’art de la metamorfosi, que la poesia és sorpresa, jocs de mans, prestidigitació…. Les coses importants s’aprenen, però no s’ensenyen.”

Ens va fer Joan Brossa
El cicle ‘Ens va fer Joan Brossa’ es reprèn el dilluns 11 de febrer a la seu de la fundació Joan Brossa. I serà amb una conversa entre Joan Font, director d’Els comediants i Laura Aubert, d’Els Pirates teatre. Al llarg de tot aquest any podrem assistir a diàlegs que posaran cara a cara artistes de diferents generacions. Pere Portabella conversarà amb Ingrid Guardiola, Enric Casasses amb Blanca Llum Vidal, Arnau Puig amd Jordi Marrugat i Xavier Folch amb Martí Sales, entre molts d’altres. Avís important per als més despistats. El nou espai de la Fundació Joan Brossa està situat al carrer de la Seca, 2. Es troba al darrere de l’edifici de l’Escenari Brossa. Si veniu de Via Laietana, la manera més directe d’arribar-hi és des del carrer Moncada, agafant després el trencant del carrer de l’Arc de Sant Vicenç, que us portarà directament a l’entrada de la Fundació Joan Brossa. 

Bernat Puigtobella
Núvol