Cerca de notícies

Enquesta

Gloria: un cant de joia i alegria

23/2/2019 |

 

Entrevista al compositor Albert Guinovart sobre el seu Gloria, que serà estrenat el proper dissabte 23 de febrer a L’Auditori de Barcelona i diumenge 24 al de Girona. Un oratori que serà interpretat pels més de 130 cantaires de El Cor Canta, Marta Mathéu com a soprano solista i la GIOrquestra, sota la direcció de Pere Lluís Biosca. Concert que també comptarà amb una primera part en què Elisenda Carrasco dirigirà el Magnificat de John Rutter al capdavant de la formació.

 

D’on parteix la gènesi d’aquest Glòria?

Parteix d’un encàrrec de El Cor Canta. Van decidir començar el programa amb una obra de John Rutter, el Magnificat, i una nova obra a la segona part. Per què el Glòria? Doncs primer de tot, pel poc temps. La tria d’un text litúrgic ja elaborat va facilitar la feina per començar la composició. També, pel fet de compartir concert amb un Magnificat, tenia més sentit fer una obra religiosa. Un dels meus referents és el Gloria de Francis Poulenc.

Com ha viscut l’experiència de treballar amb El Cor Canta?

Ha estat una experiència fantàstica. De fet, he tingut una relació molt estreta amb en Pere Lluís Biosca. L’encàrrec fou al setembre, i a l’octubre ja van començar els assaigs. Ha estat un procés d’anar entregant números, i anar-los assajant individualment, però ha estat també tot un aprenentatge. El cor és a 4 veus, momentàniament amb alguns divisis. Polifònicament no és una obra senzilla. A nivell de tessitura no és tan extrema com el Magnificat de Rutter, però pel que fa a concentració i canvis de ritme presenta més dificultat. A mida que s’anaven passant les diferents parts als cantaires podia saber si la dificultat era excessiva, si els anava bé, o si jo podia “apretar” una mica més.

Quins aspectes té en compte a l’hora de compondre per als intèrprets que ja han estrenat obres seves, anteriorment?

La Marta Mathéu la conec molt, ha cantat de soprano solista també en el meu darrer oratori, el Requiem. M’agrada molt com ho fa. Per això he pensat, sobretot, amb les seves parts solistes, que en té forces. Amb la GIOrquestra, quan componia un solo de clarinet, ja ho feia pensant amb qui el tocaria. És com una manera de compondre a l’antiga.

Va pensar el Gloria en continuïtat de l’obra de John Rutter que figura en la primera part?

Jo crec que tinc un estil força diferenciat al de Rutter, però estèticament hi ha qui ens posaria al mateix sac. Un amor per la melodia, pel ritme, harmonies tonals però evolucionades… No és que ens assemblem massa però ens trobem en un corrent força similar. M’he adaptat a l’orquestració de John Rutter, amb els mateixos instruments (orquestra de cordes, quintet de vent, arpa, dues percussions i orgue.) A les dues parts del concert hi ha el mateix nombre de músics. Sense treure cap instrument, tot i que afegint més percussió. Com en el meu Te Deum, el Gloria consta de 7 números. Gràcies als interludis orquestrals he pogut anticipar temes que apareixen més tard, o reexposar-ne musicalment d’altres que donen una unitat a tota l’obra.

En compondre el seu Requiem, comentà que el seu procés compositiu va ser com posar-se al davant d’un mirall, degut a la transcendència de l’obra. Ha estat també així, en aquest cas?

La forma d’afrontar un text com el del Requiem, i tot el què implica a nivell extramusical i extrareligiós, és diferent al d’un Gloria. Des del Rèquiem de Mozart, aquest ja tenia una significació molt important pels compositors: l’obra definitiva. Amb l’empenta i clarividència en què ha nascut aquest cor, aquesta energia em va aportar el que jo volia transmetre amb la meva música. L’enaltiment del Gloria, com un cant d’alegria i de joia per iniciar aquest projecte.

Com descriuria la seva tasca en el camp de l’oratori?

Vaig compondre un Dixit Dominus per al Cor de la Catedral, a capela. Sembla que últimament estic passant més dels musicals a les obres religioses… Però m’agrada molt, perquè el llatí és molt flexible. Quan treballes amb un idioma modern, et trobes molt lligat a la música sil·làbica. En canvi, amb el llatí pots fer servir melismes i un millor funcionament polifònic.

Un missatge personal que li agradés remarcar del seu Gloria…

En general, tota la música que faig, però sobretot aquella que es basa en un text litúrgic, procuro que sigui un cant d’esperança, d’alegria. Una música per gaudir. Com que en la música contemporània hi ha molts corrents que conviuen entre si, sense que un sigui més modern que un altre, penso que la meva alternativa com a creador és la de donar joia, alegria, crear bellesa amb la música. En aquesta obra, amb un text d’inspiració semblant a la del Requiem, intento transmetre l’alegria per viure. 

Andreu M. Miret
Núvol