Cerca de notícies

Enquesta

Teodor Currentzis principal novetat de la 36a temporada d'Ibercàmera

19/3/2019 |

 

Per què segueix Ibercàmera aconseguint atraure, 36 anys després, de forma molt important a públic als auditoris de Catalunya? La primera resposta, simple, és perquè proposa una oferta de qualitat. Cert, però analitzant amb una mica més amb detall els motius veiem alguns trets que es repeteixen any rere any, i que ajuden a construir el seu caràcter particular: saber combinar la capacitat d’atracció de grans patums del panorama musical mundial (Gergiev, Pires o Argerich actualment, però abans Richter, Jessye Norman, Larrocha, Pollini, Brendel, Previn, Maazel, el Quartet Juillard, i un llarg etcètera) amb el bon nas per identificar joves amb extraordinària projecció i esdevenir la seva plataforma per créixer i donar-se a conèixer al món, com el darrer cas amb Trifonov i les promeses de la pianista russa Varvara o el violinista japonès Fumiaki Miura, de qui Pinchas Zukerman va dir que garanteix el màxim nivell del violí per a les properes dècades (!).

Aquest equilibri entre estrelles mundials i futurs emergents és la clau. Aquesta biga mestra es matisa amb altres característiques també pròpies, com per exemple la tradició russa, sempre present, i el pianisme femení amb les ja citades Larrocha, Pires, Argerich, Varvara.

Josep Maria Prat, alma mater d’Ibercàmera, ho defineix d’una forma més poètica: la supervivència -o sigui, l’èxit- arriba perquè aposten per artistes que serveixen la música, no per a intèrprets que la utilitzen per a la seva exhibició.

Els elements que componen el que descrivíem com a ‘caràcter Ibercàmera’ també els trobem a la 36a temporada que avui se’ns ha presentat a la premsa. Fent un ràpid repàs al programa veiem que està compost per 9 concerts que conformen l’abonament i un concert que en queda fora, el darrer de Varvara coproduït amb l’Auditori de Barcelona.

D’entrada un clàssic, Les Variacions Goldberg de Bach a càrrec d’un expert: Koroliov, mestre de Varvara. Després un dels moments àlgids en homenatge als 250è aniversari del naixement de Beethoven amb la Novena a càrrec d’un solvent beethovenià, Karl-Heinz Steffens amb l’Orfeó Donostiarra i l’Orquestra de l’Òpera de Praga, de qui és titular. Fumiaki Miura farà la primera aparició amb el Concert de Txaikovski amb el Cavaller de la Rosa d’Strauss amb la Simfònia de la Ràdio Frankfurt. Tornarem a la música antiga amb l’Stabat Mater de Pergolesi amb l’aposta d’Ibercàmera per a aquest període: Forma Antiqva. Amb el 5è. programa arribem a un altre moment top: l’estrena del director emergent Teodor Currentzis amb la Tità de Mahler i la SWR Stuttgart, de la qual és director titular.

Òbviament Gergiev és un dels artistes lligats a Ibercàmera i enguany presentarà el Rèquiem de Verdi amb el Mariïnsky i el Cor Ibercàmera, creat per a Mireia Barrera. Encara recordem emocionats el binomi Gergiev-Barrera fa 2 anys en la Segona de Mahler. Després el Concert de Ravel amb Martha Argerich amb la Simfònica de Lucerna. Al mes de maig un altre dels grans moments: Zukerman amb la Royal Philharmonic Orchestra oferirà el concert de Beethoven com a violí solista i director juntament amb la Segona de Brahms. Acabarà la temporada d’abonament la Sonata de Brahms amb Pires i Miura en un concert d’homenatge a Ginette Neveu, el so de la qual va convèncer una joveníssima Pires a dedicar-se a la música.

Per acabar Varvara amb la Sonata amb Si menor de Liszt i les Sonates ‘Els adéus’ i ‘Clar de Lluna’ de l’homenatjat Beethoven. 

Ignasi Albors
Catclàssics