ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Xavier Pagès-Corella estrena ‘Dillie' a l'OFF Liceu

20/3/2019 |

 

El proper divendres 22 de març el Foyer del Gran Teatre del Liceu acollirà l’estrena de la darrera òpera de Xavier Pagès-Corella, amb text de Joan Duran i Ferrer i vídeo de Ramon Balcells. Serà dins el cicle OFF Liceu, que en aquesta segona cita de la temporada 2019 inclou també obres de Raquel Rodríguez i Ariadna Alsina, en una sessió presentada per Anna Pérez Pagès, periodista, directora i presentadora del programa Àrtic de Betevé.

Dillie és un breu monodrama de caràcter operístic per a tenor i quartet instrumental. L’acció es desenvolupa en una sala d’interrogatoris on un adolescent confessa el seu crim. Es tracta d’un dramàtic cas d’abusos sexuals en què el protagonista es veu abocat a l’abisme després que els seus companys de classe enregistrin i difonguin un vídeo mentre pateix els abusos. Una crua i tràgica història d’absoluta actualitat, acompanyada d’una música d’alt voltatge i profundament compromesa amb el seu temps.

Xavier Pagès-Corella, que dirigirà la seva pròpia obra, compta amb la veu del tenor Roger Padullés i els músics del Barcelona Modern Ensemble: Mònica Marí (violoncel), Joan Martí-Frasquier (saxofon), Joan Pons (flauta) i David Casanova (piano).

La «Revista Musical Catalana» ha parlat amb ell per conèixer alguns detalls entorn de la gestació de la segona òpera del catàleg del compositor barceloní, format al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Conservatori de Viena i que va tenir Joan Guinjoan com a mentor des del 2008.

«Revista Musical Catalana». L’argument de Dillie és molt dramàtic. ¿Té inspiració en un cas real? Com es pot posar música a uns fets tan terribles? Com descriuries el tipus de música que hi has creat?

Xavier Pagès-Corella. Certament és un argument extremadament dramàtic, i justament per això és ideal per remoure fins l’últim racó del teu interior per extreure tot el que siguis capaç d’expressar. La música de Dillie és justament això, una representació musical de tots els sentiments que uns fets tan terribles et poden causar. No es tracta d’un cas real, però la meva intenció és que el que passi damunt l’escena sigui tan intens, que faci la impressió que s’està experimentant alguna cosa tan colpidora com la mateixa realitat, sense escatimar-hi recursos expressius.

RMC. Estrenes l’òpera al cicle OFF Liceu. ¿Creus que és important adquirir experiència en petit format operístic abans de fer una òpera de grans dimensions?

XPC. Afrontar una òpera de grans dimensions requereix molta experiència, no només en el domini de les formes de llarg abast, els recursos escènics i l’escriptura per a les veus, sinó també en el de l’orquestració. La composició d’òperes de petit format et pot ajudar a millorar molts d’aquests aspectes, però penso que també és imprescindible conrear altres formes musicals, sobretot les relacionades amb la veu i l’orquestra, per estar realment preparat per a aquest repte.

RMC. Després de Bruna de nit, del 2004, aquesta és la teva segona òpera. Com afrontes aquest gènere quinze anys després de la primera incursió?

XPC. Bruna de nit és una òpera de cambra pensada per a públic familiar i força influenciada per compositors i estils més tradicionals, fins i tot propers al jazz. Dillie utilitza un llenguatge i una temàtica molt més actual i trencadora. En quinze anys han passat moltes coses a nivell professional i personal que han fet que la meva música sigui necessàriament molt diferent. El que no ha canviat és la il·lusió, sinceritat i convicció amb què he afrontat la composició de l’obra, que espero saber transmetre el dia de l’estrena. 


Revista Musical Catalana

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de