Cerca de notícies

Enquesta

Talent i primavera al Maria Canals

7/4/2019 |

 

El passat 3 d’abril, el Palau de la Música Catalana va acollir la Prova Final del 65è Concurs Internacional de Música Maria Canals. El periodista i musicòleg Albert Torrens va ser l’encarregat de portar el fil conductor de l’acte d’aquesta edició que celebra l’aniversari d’un número rodó.

Segurament la primavera, caracteritzada sempre com l’estació jove de l’any, és una bona època per celebrar aquest concurs que pretén ser la plataforma de llançament i promoció de joves talents del piano. Després d’haver-se enfrontat a més de vuitanta aspirants i haver superat dues primeres proves eliminatòries i una semifinal, els tres pianistes finalistes de l’edició d’enguany del Maria Canals van interpretar tres (dos i un) concerts al Palau de la Música Catalana acompanyats d’un conjunt orquestral. Enguany, ha sigut la Jove Orquestra Nacional de Catalunya dirigida per Manel Valdivieso, i no l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’encarregada d’acompanyar els tres finalistes. Sobre aquest canvi, cal apuntar que, tot i alguns desajustos en afinació en els moments més delicats i alguns passatges ràpids poc clars i passats més aviat per sobre, la JONC va demostrar ser una molt bona aposta en un concurs que precisament vol posar en valor els joves intèrprets. L’emoció desfermada de l’orquestra en els moments més passionals van donar el toc de vitalitat i entusiasme necessaris per fer més properes les interpretacions al públic.

Aleksandr Kliuchko, el més jove dels aspirants, va interpretar una de les obres més escollides pels concursants del Maria Canals dels últims anys, el Concert op. 23 núm. 1 en sib menor de Txaikovski. El rus de només 18 anys va fer tota una declaració d’intencions des del primer moment, amb uns acords inicials executats amb determinació i fermesa. Aquesta obra conté passatges que permeten demostrar el virtuosisme, i Kliuchko va aprofitar per demostrar les seves habilitats amb una articulació clara i molt marcada que, però, es percebien una mica estressats i poc lleugers en alguns fragments més ràpids. Així mateix, el fet de tenir una dicció tan precisa també va comportar que les parts més líriques quedessin una mica dures i poc flexibles. En les parts de piano sol, si bé es notava que hi havia una intenció d’expressivitat, quedava un pèl impostada, no resultava orgànica a l’orella.

Al segon moviment, Kliuchko va demostrar per què havia arribat fins a la final quan va interpretar un dels passatges més difícils pràcticament com si estigués fent una broma trapella al públic. Sí que demostrava delicadesa als pianos però en general quedaven una mica agafats, tibats. L’Allegro con fuoco va ser, com el seu nom indica, enèrgic però potser es començava a notar el cansament de l’intèrpret. Amb unes escales arpegiades molt clares no va deixar que el caràcter pel qual havia apostat des del principi es difuminés al final de l’obra. La caiguda de l’orquestra que marca el tancament d’aquest concert de Txaikovski va ser de pell de gallina i els aplaudiments que Kliuchko va arrencar del públic, ben merescuts.

Ka Jeng Wong, pianista de Hong Kong de 28 anys, va escollir el Concert op. 11 núm. 1 en mi menor de Chopin, una obra que li va permetre lluir-se tant des del punt de vista del virtuosisme com des d’una vessant més expressiva. Després de la part orquestral de l’inici, el segon concursant de la nit va entrar amb suavitat i delicadesa i va mantenir aquest so acariciat, més homogeni però potser menys clar, al llarg de tota la interpretació. Tot i que la sensibilitat musical es va fer molt més palesa que en el cas del primer pianista, vam tenir present en tot moment que es tractava d’un concurs, no d’un concert. Cal afegir que Ka Jeng Wong va demostrar-se més hàbil en els pianos, molt ben dirigits i sempre cuidats, que en els fortes, que quedaven ofegats en algunes ocasions per la presència de l’orquestra. D’altra banda, cal destacar el diàleg que va establir amb el director i l’orquestra: no només per una comunicació visual notòria sinó també per una interpretació escoltada per les dues bandes.

Finalment, vam poder tornar a sentir el Concert op. 23 núm. 1 en sib menor de Txaikowski, en aquesta ocasió de la mà del letó de 24 anys Daumants Liepinŝ. Amb un so molt més tou i aprofitant molt més les ressonàncies – en algun moment potser massa i per això li va faltar delicadesa en algunes parts més pianos –, Liepins va mostrar-se més flexible en els tempos i va ser, dels tres, el que va acostar-se més a una interpretació concertística que a una d’un concurs. Amb una interpretació sincera, va posar per sobre la música als nervis i la pressió d’una final com la que estava vivint. Segurament per això va errar en les notes en alguns moments però va ser, amb diferència, el més aclamat pel públic: de fet va sortir fins a tres vegades a saludar un públic que, després de tres llargues hores, encara es mostrava incansable.

Daumants Liepins va guanyar el primer premi Fundació Jesús Serra amb una dotació econòmica de 25.000€, Aleksandr Kliuchko va obtenir el Segon Premi Fundació Carulla de 10.000€ i Ka Jeng Wong va ser premiat amb el Tercer Premi Fundació Lluís Coromina de 6.000€. Les butaques del Palau van estar d’acord amb el jurat i Liepins també es va endur el Premi del Públic. D’altra banda, el Premi Jurat d’Estudiants format per estudiants d’escoles de música va caure sobre Ka Jeng Wong. Va ser, doncs, una nit de música, emocions i reconeixements als esforços d’uns joves músics que, tan de bo, tinguin una llarga i exitosa carrera! 

Alba Nogueras i Jané
Núvol