ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

La cosa bàsica

9/4/2019 |

 

Això d’anar a l’òpera és una consuetud ben atàvica, incomprensible com les andròmines vestimentals que hem encastat al fons d’armari esperant un dissabte de brossa. Criticastre de mena, abans visitava algunes platees del món amb un cert esperit perepunyetes, amatent a com la soprano resolia la picor de glotis o com el regista interpretaria l’escac d’una situació dramàtica: si fos un prosista cursi de Carolina del Nord en diria posat analític. L’esforç, ara hi penso, implicava una fatiga desmesurada: pagar entrades, fot-li avions, hotels i vinga més recitatius i vinga més àries. Espantós, tot plegat. Però, de fa un cert temps, he observat que això del teatre cantat em desperta molt més interès per la cosa bàsica de les emocions. Fa setmanes em commovia amb el suïcidi de Cio-Cio San, i em vaig imaginar jo mateix emblanquinat com un tortell, agafant el pobre minyó com si m’hi anés la vida. Després, a la darrera nit d’estrena, vaig passar-me quatre hores pensant en la pobra Gioconda: quatre hores, quatre, enamorada d’un pobre subnormal, filleta meva. Però quin tros d’imbècil, tu: Enzo Grimaldo, que ja és nom d’hòstia amb el palmell ben obert. Bé, potser són coses de l’edat, que et regala una certa tirada cap a l’essència. Però tampoc no acaba de ser això: de fet, quan era petit, de l’òpera sempre m’havia cridat l’atenció aquesta tendència surrealista per disfressar les situacions més bàsiques amb tanta orquestrota i tanta escenografia. Tot hauria de ser un pèl més senzill, em deia, i fins i tot m’havia qüestionat aquest acte tan curiós d’haver de cantar. No sé si això és un retorn a la infantesa o una fatiga general de la vida. En qualsevol cas, tot plegat em predisposa a situar-me davant l’ànima d’homes i dones amb una certa bonhomia. Fins i tot, joliu i fatxenda, aquesta cosa naïve em regala la possibilitat de ser el nou Proust que Catalunya necessita. A més, això de pensar en les emocions et permet una doble vida de gran vici. Això en Marcel també ho va fer molt bé: escriure sobre nenúfars al llit, denit, i refregar-se amb el majordom abans d’esmorzar. La cosa bàsica i el seu revers, en definitiva. Jo ja m’entenc. 

Bernat Dedéu
La Torre de les hores

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de