Cerca de notícies

Enquesta

Òpera bufa i farsesca

12/4/2019 |

 

Òpera de Butxaca inicia el seu 25 aniversari amb ‘Je suis narcissiste’ al Lliure

Helena Copons, María Hino­josa, Toni Mar­sol i Joan Ribalta pro­ta­go­nit­zen una peça insòlita
“Par­lar per par­lar és gra­tis”, deia la com­po­si­tora Raquel García-Tomás. D’una con­versa intrans­cen­dent entre la com­po­si­tora i la dra­ma­turga Helena Tor­nero neix, però, la idea de crear una òpera con­tem­porània de tall còmic: una òpera bufa. Si ja és com­pli­cat estre­nar una par­ti­tura esce­ni­fi­cada d’una obra escrita avui, sor­tir del gènere dramàtic seria un suïcidi artístic. Però Òpera de But­xaca va creure en el repte i des d’avui fins diu­menge ense­nya Je suis nar­cis­siste al Tea­tre Lliure de Montjuïc. L’obra té una durada de 75 minuts i es repre­senta en cas­tellà. Fa poques set­ma­nes ja va estre­nar-se a Madrid.I és que el Tea­tro Real i el Tea­tro Español són els altres dos còmpli­ces indis­pen­sa­bles.

Com si fos un còmic de Moe­bius, la direc­tora Marta Pazos s’ha ima­gi­nat l’escena amb un fons d’escena de color dife­rent. La trama arrenca amb la mort del gat de Clo­tilde, la pro­ta­go­nista. Ella, molt afec­tada, deci­deix anar al psicòleg, on es des­ple­garà tota una llista de raons i per­so­nat­ges nar­ci­sis­tes. Els artis­tes, molt interes­sats a ser el cen­tre d’atenció, són uns per­so­nat­ges a qui interessa molt expo­sar físic i pen­sa­ment. Però la farsa que plan­teja el lli­bret d’Helena Tor­nero és que també s’interes­sen pel físic altres per­so­nat­ges amb ofi­cis com ara els d’ascen­so­rista, metge o enter­ra­morts.

Com es fa una música humorística? Raquel García-Tomás s’ha ins­pi­rat en la música del cinema ame­ricà dels anys cin­quanta (en què domi­nava l’star sys­tem) i hi ha introduït paròdies que inter­pre­tarà l’Orques­tra Simfònica Camera Musi­cae. Elena Copons (Clo­tilde), María Hino­josa (les dones), Toni Mar­sol (Gio­vani) i Joan Ribalta (els homes) s’encar­re­guen d’apor­tar la veu al qua­dre escènic. Els intèrprets s’han impli­cat en aquesta obra en què “amés de par­ti­tura musi­cal també la tenen core­ogràfica”, diu Pazos. La direc­tora ha optat per una il·lumi­nació blanca i que siguin els actors els que hi apor­tin el color, amb el ves­tu­ari i, sobre­tot, el ros­tre i les per­ru­ques extre­mes.

25 anys d’insistència

En els 25 anys d’Òpera de But­xaca s’han exhi­bit fins a 76 obres de tea­tre musi­cal, més de 30 impul­sa­des per la mateixa enti­tat. Ara cele­bren aquest ani­ver­sari entre el 2019 i el 2020. Per exem­ple, Diàlegs de Tirant e Car­me­sina es pro­gra­marà en el Fes­ti­val de Pera­lada a l’estiu i, més tard, es veurà al foyer del Liceu i estre­na­ran Ocaña, reina de las Ram­blas a Berlín. A la Sala Beckett la pre­sen­ta­ran en for­mat con­cert i farà tem­po­rada, poste­ri­or­ment, al Joan Brossa. Amb la inter­pre­tació de Joan Vázquez (Paquito fore­ver) i la direcció musi­cal de Marc Sam­bola. 

J. BORDES
El Punt / Avui