ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Quatre preguntes a...Diana Damrau

2/5/2019 |

 

Diana Damrau és una de les sopranos més admirades arreu del món. Ara, torna al Palau de la Música Catalana juntament amb l'arpista Xavier de Maistre. No et perdis l'intimisme d'una veu única a la sala modernista.

Quina sensació li produeix el Palau de la Música Catalana? I què en pensa de Barcelona?

És la segona vegada que vinc per actuar al Palau de la Música Catalana, estic molt contenta i amb moltes ganes d'estar de tornada després del recital amb Helmut Deutsch i Jonas Kaufmann "Das Italienische Liederbuch". Per aquesta ocasió presentarem un programa molt interessant que crea una aura de constel·lació especial.

Després d’interpretar l’Ofèlia del "Hamlet" d’en Thomas al Liceu, estic encantada de tornar a Barcelona, m’agrada pel seu art, la seva música però sobretot, per la seva gent.

Com és estar a l'escenari amb en Xavier de Maistre? I amb un instrument tan especial com l'arpa?

Fa més de 10 anys que actuo amb el solista i virtuós de l’arpa Xavier de Maistre i ens complau presentar-vos el nostre cinquè programa completament nou!

L'arpa és un instrument harmònic meravellós i prové de la lira, el primer instrument d'acompanyament. L’instrument és capaç de produir més sons dels que imaginem. Des del primer assaig i repassant cançons amb en Xavier, vaig quedar molt sorpresa i de seguida vam decidir crear un programa junts. De Maistre té una gran intuïció per a la poesia i els cantants i això el fa un company ideal a l'escenari.

Cantar amb l’acompanyament de l'arpa és diferent que amb el piano, t’exposes més com a cantant, pots fer qualsevol cosa i també tenir un espectre més gran en els sons més suaus, però també una "reverberació" més curta. No es pot tocar tot amb l'arpa (com per exemple partitures d’acords forts i repetitius com a "Erlkönig" de Schubert), però diria que potser el 85% del repertori de cançons es pot interpretar amb aquest instrument. Hem cantat, per exemple, el "Zigeunerlieder" de Dvorak, així com moltes cançons de Richard Strauss, un repertori que ningú el pensa per arpa, inicialment.

Com descriuries el repertori que cantaràs?

Aquesta vegada el repertori és del vessant romàntic i dolç... Podríem anomenar-lo "souffle romantique". Hem escollit una selecció de cançons de Mendelssohn, Rakhmàninov, Vlàsov, Hahn, Ravel i Poulenc. Xavier de Maistre també interpretarà dues peces de solo per a arpa.

Pel que fa al repertori de Mendelssohn, és més estròfic i senzill que les obres de Rakhmàninov, que són més impressionistes i l’acompanyant té una importància molt important pel que fa a expressió, diàleg i ambient. Es transmet l'ànima russa. Les cançons franceses de la segona meitat del programa ofereixen un ventall de colors i harmonies diferents, des de "chansonesque" i la música folklòrica fins arribar a les grans harmonies de Poulenc, amb el seu destacat intel·lecte i humor.

Però, el millor que es pot fer és escoltar i gaudir d'aquestes belles peces musicals, que són tresors amagats que poques vegades es canten. 

JUDIT JORDANA PONS
Palau de la Música Catalana

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de