ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

L'OCM homenatja Bach amb 4 pianos

6/5/2019 |

 

El proper diumenge 12 de maig, a les 17.30h, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM) presenta, al Palau de la Música Catalana, un concert extraordinari dedicat a Bach amb un Concert de Brandenburg i els concerts per a 1, 2, 3 i 4 pianos i orquestra del cantor de Leipzig amb pianistes com Sebastian Knauer, Alba Ventura, Albert Guinovart, Marc Heredia, Katia Michel i Marta Puig, tot, sota la direcció de Jordi Mora.

Johann Sebastian Bach (1685-1750) se sentia un humil servidor de tres amos: Déu, el Sacre Imperi Romanogermànic i l’Art. Tot i que al Renaixement hi va haver el primer pas cap a l’artista modern, amb l’antropocentrisme, no seria fins al Romanticisme que el creador s’emanciparia i, a partir de Kant, es teoritzaria sobre la categoria de Geni. Però, de ben segur, ningú discutiria la genialitat de Bach que, alhora era un orfebre pacient que s’erigí com a l’expressió musical del Protestantisme. En la mesura que Luter prohibeix les imatges en favor de la lectura directa i en llengua vernàcula de La Bíblia, la música s’erigeix com l’art més suprem, per això la qualitat de la música del Sacre Imperi Romanogermànic i la seva profunditat intel.lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística són indiscutibles. L’obra de Bach és una de les més prolífiques de la història, amb un ritme de composició trepidant, especialment amb el conreu de la música instrumental i sacra. Probablement ha estat el compositor més decisiu de la història, per l’impacte en artistes com Mozart, Beethoven, Brahms o Schönberg.

Els Concerts de Brandenburg, que daten de 1721, van ser dedicats amb devoció -Bach no va recórrer a cap copista- al macgravi Ludwig de Brandenburg, que era Príncep de Prússia i procedent de la família dels Hohenzollern, en una època en què Bach es dedicà fonamentalment a la música instrumental mentre era Kappellmeister a Köthen -i probablement també abans, a Weimar. Són un conjunt de concerti grossi que resulten ser precedents de l’imminent Classicisme amb elements experimentals. El tercer, sense anar més lluny, suprimeix el contrast entre el petit grup de solistes i afavoreix un major cos de cordes acompanyant. Els Concerts de Brandenburg estan plens de vigorositat, refinat contrapunt i enllaços harmònics intel.ligents i depurats.

L’estructura del tercer concert, en Sol major, BWV 1048, és Allegro (o Allegro moderato, donat que no hi ha indicació de tempo), Andante i Allegro, però sovint s’agafa amb un tempo força àgil. La melodia principal del primer moviment faria referència a la cantata Ich liebe den Höchsten von ganzem Gemüte, BWV 174, mentre el segon moviment consisteix exclusivament en una semi cadència frígia, que aporta una sonoritat arcaica, i cal destacar que tant el primer com el tercer moviments recorren al ritornello.

Hem de recordar que tant els concerts de Brandenburg com els concerts per a piano que presenta l’OCM són, en realitat, tal i com s’adiu a l’època, per a clavecí, però l’opció que es planteja al Palau respon al pianisme del segle XXI, millorant tècnicament l’opció bachiana. Hi ha set concerts complets amb un clavecí sol (BWV 1052-1058), tres concerts per a 2 clavecins (BWV 1060-1062), dos concerts per a 3 clavecins (BWV 1063-1064), i un concert per a 4 clavecins, (BWV 1065). A més, hi ha un únic fragment de 9 compassos d’un concert per a un clavecí (BWV 1059), que afegeix un oboè al conjunt de cordes i continu. L’OCM n’interpretarà una selecció.

Sobre el Concert per a piano i orquestra en Re menor, BWV 1052, que resulta ser el primer de la sèrie de sis concerts originalment per a clavecí, algunes veus com Wilhelm Rust i Philipp Spitta, entre d’altres, suggereixen que la melodia original era per a violí per les inflexions violinístiques de la part solista, com creuaments de cordes i tècniques d’obertura de cordes, tot plegat molt virtuosístic, encara que d’altres fonts més properes constaten que l’original, en realitat, era per a orgue. S’inicia amb incisivitat per continuar amb un fructífer diàleg entre el piano i l’orquestra, que de vegades es mimetitzen. L’articulació, com en tota l’obra de Bach, és fonamental en aquesta peça tan tècnica, especialment en el primer i tercer moviments, i que té un segon moviment molt elegíac. Quant al Concert per a piano i orquestra en Fa menor, BWV 1056, s’especula que procedeix, d’una banda, d’un concert per a violí i, de l’altra, d’un concert per a oboè, així com hi ha reminiscències de la cantata Ich steh mit einem Fuß im Grabe, BWV 156, entre múltiples altres referències, per exemple, de Telemann.

La forma subtil i magistral en què els instruments es fonen amb l’orquestra és un dels trets distintius del Concert per a 2 pianos i orquestra en Do menor, BWV 1060, escrit en els anys de Bach a Köthen i que, tanmateix, inicialment estava escrit per a un altre instrument que actualment desconeixem. En aquesta composició, Bach va mostrar la seva capacitat expressiva, profund coneixement dels instruments i girs melòdics intel.ligents que també trobem en el Concert per a 3 pianos i orquestra en Re menor, BWV 1063, que s’inicia amb uns violins molt lírics per després viure moments de jovialitat que es van convertir en les delícies de Felix Mendelssohn i el seu cercle. Finalment podrem escoltar el Concert per a 4 pianos i orquestra en La menor, BWV 1065, basat en el Concert per a quatre violins op. 3 d’Antonio Vivaldi i que Bach va reescriure amb una força majestuosa, mantenint la llavor italiana sense concessions al virtuosisme i la bellesa del conjunt, especialment en el segon moviment que, interpretat amb el pedal del piano pot tenir moments de gran romanticisme i expansió sonora, per cloure’s amb vitalitat.

Aquestes peces fonamentals de la literatura per a teclat seran interpretades per sis pianistes de luxe com l’hamburguès Sebastian Knauer, de qui ARTE TV Kulturjournal ha dit: “És un gust per a tots nosaltres! Kanuer convenç com pocs pianistes, amb precisió i recreació sense sentimentalismes”. Per la seva banda, la barcelonina Alba Ventura, que la temporada 2009/10 va ser seleccionada ECHO Rising Star, ha consolidat una carrera plena d’èxits, i també hi participarà el pianista i compositor tan estimat pel públic Albert Guinovart, tot un exemple de músic integral. A més, el pianista Marc Heredia, d’un “lirisme apassionat, virtuosisme, seguretat i solvència tècnica garantida”, a banda de “talentós que s’expressa amb llibertat en una recerca sensible del so”, també presentarà les obres de Bach al costat de la catalanosuïssa Katia Michel, que destaca per la seva “alta musicalitat i elegància poètica”, la seva “interpretació summament comunicativa”, així com la seva brillant tècnica, i la jove promesa consolidada Marta Puig, que ha estat tota una revelació aquesta temporada a Catalunya.

El barceloní Jordi Mora serà l’encarregat de dirigir aquest esperonant concert amb una orquestra que coneix pam a pam, ja que, entre 2014 i 2017, en va ser principal director convidat. Una Orquestra Simfònica Camera Musicae que ens ha tornat a estimular amb aquesta proposta tan clàssica com innovadora, tan sorprenent com necessària i que ens arriba tan fresca i radiant com la primavera per recordar-nos que Barcelona és una ciutat pianística. 

Aina Vega i Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet