Cerca de notícies

Enquesta

Les veus emergents del Barcelona Modern al Sampler Sèries

17/5/2019 |

 

 

El Festival Barcelona Modern arriba, aquests dies, a la seva conclusió. Com en els darrers anys, i després d’un curs intens que s’inicià a la tardor, estableix complicitats amb Phonos UPF, la Fundació Miró i Sampler Sèries de L’Auditori. En aquest darrer context escoltarem, dilluns 20 de maig, obres de Pierre Boulez, Hèctor Parra i Philip Hurel -professor de composició convidat-, però també d’una antiga alumna, Irene Gregori, i alumnes avantatjats d’enguany com Adrian Monancu, Hungo Juung, Damian Gorandi i Nicolas Brochec, que han estat treballant unes obres que s’estrenaran per l’ocasió.

 

El proper dilluns 20 de maig, després dels darrers concerts a Phonos, amb el saxòfon baríton Joan Martí-Frasquier dijous 16 de maig i a la Fundació Miró divendres 17 de maig amb AuditivVokal Dresden, el Curs Internacional de Composició Barcelona Modern clou la seva activitat a L’Auditori en el marc del cicle Sampler Sèries, on tindran lloc tres estrenes mundials d’alumnes del curs que, a més, són encàrrec de Barcelona Modern, encapçalat per Demián Luna. El compositor convidat enguany ha estat Phillipe Hurel, del qual en sentirem una obra.

 

Demián Luna ha fet una valoració del curs, afirmant que “cada any ens trobem amb compositors de molt alt nivell i en la selecció valorem que projecció de futur dels compositors, que han de tenir alguna cosa única i particular”, i afegeix: “Volem qualitat i diversitat ja que cadascú aporta la llavor de la seva cultura i la seva trajectòria a les seves obres”. A més, destaca la recerca d’un llenguatge personal que fan per a les seves obres i insisteix en anomenar la música d’aquets autors com “música viva”, ja que “la peça té una vida interior interessant i és important que tingui una continuïtat en el futur”, més enllà d’un concert.

 

Sobre Phillipe Hurel, Luna afirma que, més enllà de ser un gran compositor i director de l’ensemble Court-Circuit, a nivell pedagògic “és excel.lent, atent, molt pendent de l’evolució de la peça, fins i tot fora de les trobades”. El Curs de Composició ha proposat un canvi estètic molt interessant amb el fitxatge de Hurel ja que fins ara línia seguia el món tímbric, i Hurel és més rítmic i textural. Sobre el Barcelona Modern Ensemble, el director destaca que interpretar aquestes obres “ha estat un repte important, per la precisió de rellotgeria i l’entrega que requereixen aquestes obres”. Finalment, ha destacat que aquesta formació és l’única que compta amb més de deu concerts dins d’una temporada estable de música contemporània a Barcelona.

 

La primera obra que s’interpretarà és de Pierre Boulez, compositor, director, pedagog i creador de l’IRCAM de París i al qual devem tants mítics enregistraments de compositors com Schönberg o Stravinski. Dérive I és una obra per a flauta, clarinet, violí, violoncel, vibràfon i piano (1984), escrita en format original com el Pierrot Lunaire, amb la inclusió del vibràfon. És la primera de tres peces per a diferents grups de cambra el material de la qual “deriva” d’una obra anterior, Répons que, al seu torn, no deixa de ser una reelaboració de la idea d’Eclat/multiples de contrastar instruments percussius amb melòdics. Aquest contrast infon una naturalesa embolcalladora a la peça, que és resultat de la contraposició de gestos melòdics molt àgils articulats sobre el fons d’una ressonància estàtica. El que cercava Boulez en aquesta peça és la subtil fusió dels diferents timbres, i un efecte que ajuda a unificar-lo és la ressonància del piano. L’obra està dividida en dos parts amb una coda final.

 

Tot seguit s’interpretarà l’ora d’Adrian Monacu, que, a banda de ser encàrrec del Curs de Composició Barcelona Modern, s’estrena mundialment. Lamento de metal, rumor de alambre… per a flauta, saxo i piano (1989) respon a la personalitat de l’artista, que no és la primera vegada que participa en el curs. És un personatge molt tranquil, amb un aire zen, que fa un treball rítmic sense tempo, i la seva partitura, escrita gràficament sense notes, ho reflecteix, pel treball en la fluctuació de l’aire que la fa suggestiva i suggerent. Els reguladors es mantenen fonamentalment en el piano, i és una peça molt ben articulada. Segons Luna, “Monacu ha evolucionat en la notació i ha fet un pas de les notes a la grafia”.

 

Irene Gregori va participar com a alumna en darreres edicions del Curs i ara forma part de l’equip. A L’Auditori podrem escoltar Gusanos de luz, una obra per a clarinet baix, violoncel i piano (2017-2018) inspirada en un text de Clarín. Un dels objectius de Barcelona Modern és crear una infraestructura i donar espai a qui havia estat una alumna per posar-la en la categoria de compositora.

 

Seguidament escoltarem tres estrenes més encàrrec de Barcelona Modern. D’una banda, del compositor Hungo Juung, que presenta Take 1, per a flauta, saxo alt, violí, violoncel i piano (2019). El compositor coreà fa un treball amb el soroll interessant en una peça totalment tímbrica que busca canvis extrems de dinàmiques de forma molt expressiva i dramàtica i que implica l’ensemble sencer. Per altra banda, de Damian Gorandi escoltarem Unitá di-torsione, per a flauta, saxo, violí, violoncel i piano. El compositor argentí que ara viu a Estrasburg és el més jove de la fornada d’enguany i compta amb diversos guardons. El podem emmarcar dins de la recerca tímbrica amb el concepte d’espai i el temps, on es busca diferents tipus de percepció. És molt dinàmic i tècnic, i coneix molt la tècnica instrumental. Finalment, Nicolas Brochec ens oferirà Time & Slices, per a violoncel i piano. Una peça molt experimental, on l’autor treballa el petit gest i com aquest es desenvolupa en diferents espais temporals. Consta d’un material molt sintètic i molt elemental però amb tècniques extenses i diferents dimensions temporals. Un material molt fàcilment assimilable des del punt de vista del so però que genera certa inquietud temporal.

 

Per cloure el concert, dos clàssics: Parra i Hurel. Time Fields I és una obra per a saxo baríton sol d’Hèctor Parra de l’any 2002, i que després seria transcrita per a clarinet. En aquesta ocasió serà interpretada en la versió original per Joan Martí-Frasquier, qui la coneix molt bé perquè l’ha interpretat arreu d’Europa i la va gravar al seu disc Made in BCN. Realment, sembla feta molt feta a mida de l’intèrpret, i s’ha convertit en una de les obres grans del repertori per a saxo baríton. Presenta constants reptes tècnics amb l’exploració de tècniques expandides, però sempre mantenint un punt de lirisme marca de la casa. El gruix més important de la composició és molt articulat, però Parra també cerca els límits de la ressonància i la dicotomia so-soroll, buscant els extrems sonors, però sense traspassar-los. És un estudi rítmic on s’exploren tres textures instrumentals que es van alternant, fins que al final s’acaba unificant en un material sonor de gran mal.leablilitat i expressivitat. Una obra de gran bellesa, però no pas una bellesa de consum, sinó una bellesa de provocació, si ens fem nostres les paraules d’Eco en referència a les Avantguardes.

 

El concert acaba amb el professor convidat al Curs de Composició, Pillipe Hurel. …à mesure, per a flauta, clarinet, violí, violoncel, piano, percussió (1995) va ser estrenada per l’ensemble Court-Circuit el 1997. Hurel hereta probablement del seu mestre, Tristan Murail, la preocupació per la coherència intel.ligible en la forma i la transformació contínua i gradual del material musical. La seva obra presenta una rotunda solidesa estructural capaç de suportar un alt grau d’heterogeneïtat sense anar-se’n a norris. La sonoritat és insistent i crea una espècie de trencadís amb presumptes escletxes per on podem deixar anar la nostra subjectivitat. 

Aina Vega i Rofes
Núvol