ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Una creativitat onírica

21/5/2019 |

 

El pianista i compositor nord-americà Philip Glass actua aquest vespre al Palau de la Música Catalana interpretant obres seves dins del cicle que li han dedicat

El con­cert d’aquest ves­pre tindrà set peces, dues de les quals les inter­pre­tarà al piano Glass
“Els autors vivim al món ordi­nari i al món dels som­nis; per tant, la cre­a­ti­vi­tat ve dels som­nis”
Phi­lip Glass camina a poc a poc, parla molt, amb sim­pa­tia i una certa len­ti­tud agra­da­ble, d’aque­lles que trans­me­ten pau inte­rior. Cosa del budisme, de l’edat, del tarannà o de tot ple­gat. “Sem­pre he bar­re­jat dis­ci­pli­nes”, va dir ahir en roda de premsa. Té 82 anys i no podria fer els salts, impro­pis per a algú de 75 anys a qui fa un mes van ope­rar del cor, que es va veure fer a Mick Jag­ger en un vídeo recent. Glass té àgils els dits, si més no.

El com­po­si­tor i pia­nista nord-ame­ricà Phi­lip Glass actua avui a par­tir de les vuit del ves­pre al Palau de la Música Cata­lana, en el novè con­cert dels onze del cicle d’home­natge que el Palau li ha estat dedi­cant els dar­rers dos anys.

Joan Oller, direc­tor gene­ral del Palau, va donar la ben­vin­guda. Víctor García de Gomar, l’encara direc­tor artístic del Palau, va defi­nir Glass com “un artista-matriu sense pre­ce­dents”. “Va tre­ba­llar i es van influir amb Nadia Bou­lan­ger a París, després amb Ravi Shankar a l’Índia, fins que va tor­nar a Nova York, on va ini­ciar la música mini­ma­lista, una eti­queta que no li agrada gaire”, va comen­tar entre altres detalls biogràfics García. “És autor de 20 òperes i 12 sim­fo­nies”, va cloure. En la dar­rera sim­fo­nia ha fet un home­natge a David Bowie, un altre cre­a­dor tren­ca­dor com ell.

El pro­grama d’aquest ves­pre, amb les entra­des exhau­ri­des, està for­mat per set peces que seran inter­pre­ta­des sense des­can­sos en un con­cert d’uns 75 minuts de durada.

Obrirà el con­cert Ves­sels (1983), amb arran­ja­ment d’Albert Gui­no­vart i inter­pre­tada per l’Orfeó Català diri­git per Simon Hal­sey. Seguirà Mad rush (1979), inter­pre­tada pel mateix Glass. Mis­hima (1984), la inter­pre­tarà la pia­nista japo­nesa Maki Namekawa. El pia­nista rus Anton Bata­gov inter­pre­tarà Dis­tant figure, pas­sa­ca­glia per a piano (2017) i, també, Etu­des # 7 (1996). Baga­tov i Namekawa faran a duo Stokes (2013). I tan­carà el con­cert Phi­lip Glass amb Clo­sing (1981).

“Penso que el pro­grama, tot basat en el piano, és interes­sant i per­metrà veure una panoràmica de la meva música, perquè s’hi pot escol­tar des de Mad rush, del 1979, fins a Dis­tant figure, pas­sa­ca­glia per a piano, del 2017”, va comen­tar Glass.

Cata­loga de molt bons els dos pia­nis­tes dei­xe­bles seus: el rus Anton Bata­gov i la japo­nesa Maki Namekawa, a la qual va apu­jar la nota fins a “extra­or­dinària”. “Quan un pia­nista toca una peça meva mai li dic com ho ha de fer; cada pia­nista té la seva història, la seva per­so­na­li­tat i la música per­met la cre­a­ti­vi­tat, és molt més que un llen­guatge uni­ver­sal”, va expli­car.

La seva cre­a­ti­vi­tat, a més de peces per a piano, òperes i sim­fo­nies també li ha permès escriure diver­ses ban­des sono­res de pel·lícules, com ara Kun­dun, de Mar­tin Scor­sese; Les hores, de Step­hen Daldry, i, entre altres, El xou de Tru­man, de Peter Weir, per la que va rebre un Glo­bus d’Or.

Fa un temps va defi­nir que “la música és un lloc”; ahir va impro­vi­sar davant els peri­o­dis­tes un afe­git. “Els autors, tant és músics, escrip­tors, pin­tors..., vivim en la cre­a­ti­vi­tat; vivim al món ordi­nari i al món dels som­nis, en tots dos; per tant, la cre­a­ti­vi­tat ve dels som­nis, una idea que ha nas­cut ara mateix, aquí, a Bar­ce­lona.”

I ell la busca sem­pre des de la bar­reja de dis­ci­pli­nes. Tre­ba­lla amb músics “for­mals i també amb indígenes mexi­cans que no saben què és un piano”.

I més enllà de la música: “Escric més música que abans, això sí, vaig més lent, i la ins­pi­ració ara m’arriba més a través de la pin­tura que de la música; con­visc força amb pin­tors; ells no tenen cap por que els robi una idea”, hi va afe­gir amb una de les ria­lle­tes tra­pe­lles que amb què va sal­pe­brar la xer­rada.

La desena part del cicle

Dilluns, 27 de maig, també al Palau de la Música, tindrà lloc el desè con­cert del cicle. La for­mació Colle­gium Vocale Gent i la can­tant cali­for­ni­ana Suzanne Vega, jun­ta­ment amb l’orques­tra belga Ictus Ensem­ble, inter­pre­ta­ran l’òpera Ein­stein on the beach, que Glass va com­pon­dre el 1976 amb Robert Wil­son. “Aquesta obra té 50 anys i quan l’escolto m’adono que la seva força per­dura.” 

LLUÍS LLORT
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet