Cerca de notícies

Enquesta

El músic que s'inspirava en la pintura

21/5/2019 |

 

Philip Glass apareix caminant lentament a la magnífica Sala d’Assaig de l’Orfeó Català seguit de prop pel soroll de flaixos dels fotògrafs i de les personalitats del Palau que l’acompanyen. Un pèl atordit però amable i distès durant la roda de premsa respon amb calma, atent i mostrant ara i adès el seu perfil divertit, trapella.

No gaire informat sobre els programes que formen part del Cicle que enguany el Palau li dedica es lamenta de no poder assistir el proper dia 27 a Einstein on the beach a càrrec de Suzanne Vega (‘una noia qui sempre em diu ‘sí’ quan li proposo coses’). Respecte aquesta obra, que el va fer famós, se sent complagut quan avui, quarenta-cinc anys després, encara rep la seva energia original al escoltar-la. Es mostra content perquè ha envellit bé.

Pel que fa al concert d’aquest vespre destaca la seva importància perquè interpretarà la seva música al costat de dos pianistes als que ha beneït i perquè el programa reflexa perfectament el seu recorregut i evolució musical al piano amb obres des de Mad Rush, de 1979 a la recent Distant figure, passacaglia per a piano, de 2017. A més amb l’Orfeó Català interpretarà Vessels, composició de 1983 arranjada per Albert Guinovart, que en serà el pianista, que forma part d’una trilogia on expressa el lament sobre com la humanitat s’allunya cada cop més del seu jo orgànic i natural avançant cap a quelcom imaginari.

El Cicle Philip Glass permetrà tenir una visió complerta de la seva diversitat formal amb un horitzó ample que va des de la música per a piano i coral d’aquest primer concert, a l’òpera o la música de cambra amb intèrprets de categoria com el Collegium Vocale Gent, el Quartet Gerhard o BCN216.

La trajectòria de Glass és una recerca constant per posar-se a prova mitjançant el contacte i diàleg amb altres tradicions musicals i artístiques: el seu amic Ravi Shankar, músics indígenes mexicans o col·laboracions amb músics com David Byrne, Suzanne Vega o Laurie Anderson; així com amb altres disciplines com la pintura, on es mostra el seu bon saber escoltar i on n’aprecia el gust per la disciplina i la perseverança i que avui representa la seva principal font d’inspiració.

Philip Glass és un creador que treballa més i més lentament que mai i que no se sent lligat a cap escola compositiva a qui defensar optant per seguir enriquint-se de noves influències. Aquí rau la força d’un experimentat artista. La força d’un jove compositor de vuitanta-dos anys.  

Ignasi Albors
Catclàssics