Cerca de notícies

Enquesta

Una òpera feminista i contemporània

22/5/2019 |

 

“No és la pri­mera òpera de La tra­vi­ata a Pera­lada, però aquesta tra­vi­ata serà espe­cial perquè vol ser molt dels nos­tres dies, del segle XXI”, va dir Oriol Aguilà, direc­tor del Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada, en un dinar de premsa en què eren pre­sents una bona part de l’equip cre­a­tiu d’aquesta nova versió que, mal­grat els seus tren­ca­ments, té una mirada a l’òpera de Verdi que “vol resul­tar total­ment iden­ti­fi­ca­ble pels que ja la conei­xen”, segons va comen­tar Paco Azorín, el seu direc­tor escènic. “Vull fer sen­tir a l’espec­ta­dor el mateix que vaig sen­tir quan la vaig escol­tar per pri­mera vegada, tant se val que l’hagin escol­tat mol­tes vega­des.” També va posar en relleu que “la posada en escena serà molt ele­gant i visu­al­ment molt poètica i simbòlica”. Per acon­se­guir aquest objec­tiu compta amb la pre­sen­cia del dis­se­nya­dor de moda Uli­ses Mérida, que ha rea­lit­zar el ves­tu­ari. “El ves­tu­ari no estarà per sobre del mun­tatge, sinó que l’acom­pa­nyarà, com ho farà espe­ci­al­ment a la Vio­letta, que com a dona lliure també por­tarà un ves­tu­ari lliure.” Mérida va dei­xar caure que la soprano que inter­pre­tarà el paper cen­tral, la can­tant russa for­mada a Itàlia Eka­te­rina Baka­nova, ves­tirà pan­ta­lons en alguns dels moments de l’obra. Baka­nova es troba actu­al­ment a Bar­ce­lona actu­ant en la repre­sen­tació del Liceu Les pêcheurs de per­les

La Tra­vi­ata, que es repre­sen­tarà el 5 i el 7 d’agost, va ser defi­nida per Oriol Aguilà com “una tra­vi­ata de fes­ti­val, que segu­ra­ment no es faria en un tea­tre de reper­tori però que si es pot fer en un fes­ti­val”. A l’òpera par­ti­cipa el Coro Inter­mezzo i l’Orques­tra Simfònica del Gran Tea­tre del Liceu sota la direcció de Ric­cardo Frizza. Les altres veus seran Laura Vilà, Mer­ce­des Gan­cedo, René Bar­berà, Quinn Kel­sey, Vicenç Esteve Madrid, Car­los Daza, Gui­llem Bat­llori i Ste­fano PalatchI.

Un altre ele­ment que sor­prendrà el públic serà la incor­po­ració d’una ter­cera gene­ració. El temps de l’acció també es variarà i, així, d’un acte a l’altre que repre­sen­tava que pas­sa­ven tres mesos pas­sa­ran tres anys. 

JAUME VIDAL
El Punt / Avui