Cerca de notícies

Enquesta

Grieg, Ibsen i Bieito als fiords noruecs

4/6/2019 |

 

El director de teatre català Calixto Bieito estrena Venter, un nou muntatge inspirat en el drama Peer Gynt, que ara revisita des de la clau de la protagonista femenina i de bracet amb el novel·lista Karl Ove Knausgård.

A 460 quilòmetres d’Oslo, a l’oest de Noruega, es troba la ciutat portuària de Bergen, la segona en importància del país i porta d’entrada als seus meravellosos fiords. Terra de víkings i bressol del compositor Edvard Grieg, Bergen és reconeguda per la pintoresca façana marítima del moll Bryggen –Patrimoni de la Humanitat–, les coloristes edificacions de fusta i els set turons suaus i verds que l’envolten.

Cada any, des del darrer cap de setmana de maig fins al primer de juny, la ciutat acull el festival de música, dansa, teatre i òpera més antic i important de Noruega, el Festival Internacional de Bergen. Una trobada nascuda el 1953 i que posa a l’abast del públic prop de dues-centes activitats culturals que s’estenen per tota una ciutat on la música del seu fill més il·lustre sembla integrada al paisatge.

Enguany la inauguració del Festival ha estat en mans del director d’escena Calixto Bieito, tal com es va esdevenir tretze anys enrere, el 2006, amb la seva provocadora lectura del Peer Gynt de Henrik Ibsen. Però si en aquella ocasió Bieito va transformar el gran clàssic de la literatura noruega en un retrat descarnat de la societat capitalista, ple de sexe i luxúria, ara, i amb el mateix punt de partida, ha pres un camí totalment diferent.

A partir del personatge de Solveig, la dona que esperarà Peer Gynt durant vint anys i que en farà possible la redempció final, Bieito ha construït una nova proposta escènica, introspectiva i poètica, per a la qual ha comptat amb la complicitat del novel·lista noruec Karl Ove Knausgård. Entre l’un i l’altre han concebut Venter –“espera”, en noruec–, una mena de passió simfònica, per a soprano, cor i orquestra que, tenint com a base la música incidental que Grieg va escriure per a l’obra d’Ibsen, vol indagar i aprofundir en el concepte de la dona que espera.

“Quan vaig dirigir Peer Gynt i alguns anys després l’òpera Hanjo de Toshio Hokosawa, em van fascinar completament dues dones. Els personatges de Solveig i de la geisha Hanako, totes dues abandonades per un home i en una espera eterna. Jo em sentia intrigat per la seva decepció, la seva desesperació, el seu amor i tenacitat, i per la seva profunda perseverança”, ha explicat Calixto Bieito.

A partir d’això, Bieito va buscar la complicitat de Knausgård, que, enfrontat per primera vegada a una escriptura escènica, va construir un relat d’alè poètic que acaba de sortir publicat amb el títol de Fuglene under himmelen (Els ocells sota el cel). “Calixto Bieito em va demanar un monòleg per a una dona; una dona que esperava, tal com feia Solveig. Vaig tenir la idea que aquesta dona havia de ser algú que es manté allà on és, algú que mostra perdó i paciència sense fi. I això per a mi és el tipus d’amor d’una mare”, comentava Knausgård, en una conversa amb Anders Beyer, director del Festival de Bergen. “Al final, aquesta història es va convertir en una novel·la al voltant de tres dones, en què la més jove, la filla de Solveig, només espera, i la tercera, la seva vella mare, espera la mort, mentre que ella mateixa, enmig, manté també una relació d’espera amb les altres dues. Són tres maneres diferents d’esperar”.

Amb extractes d’aquesta narració –“un poema en prosa”, el defineix Bieito–, el director català ha construït el relat dramàtic de l’espectacle, que alterna el text parlat amb passatges vocals, corals i instrumentals de la música del Peer Gynt d’Edvard Grieg.

L’estrena el 22 de maig passat va tenir com a escenari el Grieghallen de Bergen, un auditori d’una acústica impressionant i amb capacitat per a 1.500 espectadors, que es van posar dempeus per saludar el treball de Calixto Bieito i dels intèrprets: la soprano noruega Mari Eriksmoen –impressionant en un paper que no només comporta exigència vocal, sinó també actoral–, l’esplèndida Orquestra Filharmònica de Bergen –que amb els seus 254 anys d’història és una de les més antigues del món– i els setze cantants del Cor Edvard Grieg, tots sota la batuta d’Eivind Gullberg Jensen.

Lluny de la seva provocació habitual –“no tocava, en aquesta ocasió”, reconeix el director–, Bieito ha apostat per un muntatge d’una sobrietat extrema. Tan sols un cub blanc al mig de l’escenari tapant parcialment l’orquestra, dintre del qual es belluga la protagonista, acompanyada només per un joc de videoprojeccions, obra de l’artista Sarah Derendinger, o primers plans del seu rostre que ella mateixa capta a través d’un mòbil.

“El cub representa la llar, el lloc on aquesta dona espera. Però la seva espera no és per un home, sinó per respostes de la vida”, afegeix Bieito. Des d’aquest espai, la dona contempla i vigila un niu amb ocells, tot esperant l’arribada del falcó que se’ls pot menjar, i contempla també l’arribada d’una nova vida, plasmada a través de la impactant seqüència fílmica d’un part, que es prolonga en una angoixa interminable.

Venter –Waiting, en la traducció anglesa– és fruit d’una coproducció entre diferents institucions culturals de l’àrea escandinava: el Tivoli Summer Classical de Dinamarca, l’Orquestra Simfònica de Göteborg (Suècia), l’Orquestra Simfònica d’Islàndia i el Festival de Vílnius (Lituània), a les quals se suma també el Teatro Arriaga de Bilbao, on aquest muntatge es podrà veure l’1 de juny.

Un festival obert i innovador

Celebrat per primera vegada el 1953 per iniciativa de la cantant d’òpera Fanny Elstad, el Festival Internacional de Bergen s’ha convertit actualment en una cita referencial de la cultura noruega. La seva amplíssima oferta, experimental i innovadora, però sense deixar de ser accessible i oberta a tothom, es desenvolupa en tretze espais i escenaris distribuïts per tota la ciutat, incloent-hi el Teatre Nacional, la biblioteca pública, la catedral i la casa natal de Grieg, Troldhaugen.

Enguany l’ampli calendari previst entre el 22 de maig i el 5 de juny també ha inclòs l’espectacle Manes de La Fura dels Baus; The sandman, un muntatge de Bob Wilson a partir d’un conte d’E. T. A. Hoffmann, i recitals del violoncel·lista Yo-Yo Ma i la pianista Kathryn Stott, el pianista Leif Ove Andsnes, la violinista Hillary Hahn, el compositor i pianista alemany Nils Frahm i la flautista danesa Michala Petri, a més d’actuacions de la Filharmònica de Bergen i el Cor Edvard Grieg. Amb especial atenció a la creació actual, el Festival també ha tingut com a artista i compositora en residència la coreana Unsuk Chin. 

Revista Musical Catalana