Cerca de notícies

Enquesta

Què tenen en comú Frederic Marès, Carles V i el Cançoner de Barcelona?

7/6/2019 |

 

En motiu del seu 70 aniversari, el Museu Frederic Marès fa un any que ha encetat diverses iniciatives que volen remarcar que el seu fundador, a banda de col·leccionista, també era escultor. Entre elles, la remodelació de l’espai que va ser l’estudi-biblioteca de Marès en vida, un itinerari que ressegueix les seves obres a la via pública de Barcelona i un cicle de concerts inspirat en la col·lecció del museu. L’últim d’aquests concerts, gira al voltant dels relleus que Marès va dedicar a les visites de Carles V a Barcelona, en diàleg amb peces del Cançoner de Barcelona interpretades per membres de l’ESMUC. Té lloc el 16 de juny i clou la quarta edició del cicle Musicant el Museu Frederic Marès.

Poc després del seu nomenament com a alcalde de Barcelona, Josep M. De Porcioles va iniciar una transformació profunda de l’edifici de l’Ajuntament, ampliant les dependències municipals amb un nou edifici a la part posterior i, més tard, reformant la planta noble del palau principal. Per a això va comptar amb els principals artistes de l’època. De molts son conegudes les decoracions a la façana de Subirachs o les d’Enric Monjo al sostre de la Capella del Bon Consell.

La reforma preveia encara una altra intervenció: l’ornamentació d’una sala que es volia dedicar a l’emperador Carles V. L’artista escollit per a la decoració d’aquest espai, situat al costat de la Sala del Bon govern, va ser Frederic Marès, en motiu de la seva prolífica obra per a l’administració. Entre els anys 1958 i 1965, l’escultor va realitzar diversos esbossos en guix que representen els episodis més significatius de les visites de Carles V a la ciutat, com ara el lliurament de les claus o el jurament dels privilegis al Tinell. Això no obstant, l’alt cost del projecte va fer que s’acabés abandonant, quedant els relleus ja realitzats al museu a l’espera d’una destinació definitiva.

Quan això es va decidir, només tres relleus s’havien realitzat en fusta: un amb la desfilada del rei i el seu seguici pels carrers de Barcelona (obra principal de la sèrie); un amb les figures d’Isabel de Portugal i dues dames; i un altre que representa tres músics. Retallats a mig metre d’alçada per a encabir-los en el seu emplaçament actual, aquests relleus permeten comprovar el monumentalisme i la sumptuositat del projecte. Així mateix, en la fesomia de les figures s’hi entreveu la combinació del record de la iconografia popular de l’emperador amb una estètica pretesament nòrdica, accentuada per l’ús de la. fusta en el seu color natural. Actualment, el primer relleu esmentat presideix l’estudi-biblioteca, que arran del 70 aniversari del museu compta amb una nova presentació museogràfica.

El concert del 16 de juny ve de la mà del grup d’estudiants i professors del departament de Música Antiga de l’ESMUC. Sota la batuta de Lluís Coll, interpreten una selecció d’obres del Cançoner de Barcelona ubicades des del segle XV fins a mitjan del segle XVI (coincidint amb el regnat de Carles V). El grup musical interpretarà algunes de les composicions religioses i profanes d’un dels repertoris musicals més destacats del patrimoni europeu, que ara conserva la Biblioteca de Catalunya. Ho fan en format reduït, amb un conjunt format per sis instruments (fídula, viola da gamba, aixabeba, baixó, corneta i flauta) i dues veus.

Més enllà de la coincidència temporal entre Carles V i el Cançoner, Emiliano Pérez Riveroll, director artístic i flautista del concert, apunta que “el cançoner va ser copiat en aquella època, probablement per acompanyar les cerimònies de la cort mentre Carles V vivia a Barcelona”. Així doncs, les composicions que conformen el manuscrit traslladaran l’espectador a la majestuositat de la cort de Carles V que Marès va voler retratar als seus relleus.

Pots trobar més informació aquí. 

Carlota Rubio
Núvol