ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Gilles Colliard: “L'OBB té una energia i brillantor encomanadisses”

11/6/2019 |

 

L’Orquestra Barroca de Barcelona és una formació emergent que, amb el lideratge de Gilles Colliard, té un potencial que molts catalans encara no han descobert. El projecte personal d’Adolf Gassol presenta una temporada estable de residències, Dibuixant el Barroc, a Sant Just Desvern, Martorelles i Sant Feliu de Llobregat. Acabats els concerts de residència i, abans de la cita amb el Palau de la Música Catalana, parlem amb Colliard, violinista, compositor, director d’orquestra i pedagog que resideix a Tolosa de Llenguadoc on realitza una activitat musical intensa però també encapçala aquest projecte a la capital catalana, tot fent arribar la seva manera d’entendre la música més enllà de la frontera francesa.

Com va ser el procés d’involucració amb l’Orquestra Barroca de Barcelona?

Vaig conèixer l’orquestra per primera vegada fa quatre anys i vaig pensar que era una formació plena d’energia i entusiasme. Penso que ells volien aprendre molt sobre música antiga, arribar més lluny. Vaig fer un primer concert i vaig veure que aquesta gent jove tenia molta energia i potencial, i em vaig llençar de cap al projecte, sense guanyar-hi diners, perquè només volia fer música fantàstica. Va significar una aventura que encara està durant i està tenint molts fruits.

 

Cada assaig és una classe magistral?

Potser al principi sí, però ara l’OBB sona com m’havia imaginat, amb l’atac correcte a l’arc, l’entonació, la fusió de les diferents escoles, francesa i alemanya, i el nivell és molt alt.

 

Quin és l’objectiu artístic que té per a l’OBB?

Per mi, allò artístic sempre va de la mà dels objectius de caire humà, i el primer és aconseguir harmonia entre tots per després buscar l’excel.lència sonora. Ara la gent coneix que existeix l’Orquestra Barroca de Barcelona i tots som, junts, un instrument potent.

 

Quines són les fortaleses de l’orquestra?

Penso que el més important és deixar petja, la nostra signatura. Al principi no érem una orquestra, érem un conjunt de persones tocant junts. Ara tenim un so característic i homogeni, molt adequat per la música antiga, un so contundent però fresc i brillant. En el període Barroc el que es valorava era la qualitat dels artistes. Ara es busca un so unitari i una cosa que hem aconseguit amb l’OBB és compartir la música amb el públic. Sempre intento captar l’audiència, i després és el moment de captar els polítics i els mecenes. Tal i com faig a França, aquí vull fer la mateixa feina d’involucrar el públic i per això vull aprendre català.

 

Vostè és especialista en música francesa.

Sí, però també alemanya i italiana. Conec molt repertori perquè és molt ric, el Barroc és el període més important de la història de la música. Quan tenia 18 anys vaig demanar-li a la meva professora com es podia trobar el so de Bach o Vivaldi, i ella, que tenia moltíssima tècnica, no em va saber respondre. Des de llavors he fet un treball de recerca sobre aquest estil. Ara no em sento especialista en aquesta música, perquè de cada porta que obro se n’obren moltes més al seu torn i el coneixement que podem assolir és infinit. Però, certament, puc dir que el meu repertori és el dels segles XVII i XVIII.

 

Està interessat en el Barroc català?

Sí, absolutament. De fet tinc la intenció d’anar a les biblioteques i començar aquesta recerca de compositors catalans perquè ens pot acabar de donar l’autenticitat.

 

En quin moment artístic es troba l’Orquestra Barroca de Barcelona?

No es pot dir que hi hagi un punt d’inflexió, jo ho veig com una continuïtat i sempre hi ha coses per millorar. I després de tocar per tot el món em sento com un jove que encara ha d’aprendre moltes coses i, per tant, compartir-les. Encara estem construint el que pot arribar a ser una orquestra líder amb gent jove i molt ben preparada.

 

Què sent quan està davant dels músics i quina energia ha captat en els darrers concerts a Martorelles, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat?

Abans que res he de dir que el Concert per a violoncel en La major Wq 172, que va interpretar Florestan Darbellay, és una mostra fantàstica que Carl Philip Emmanuel Bach va ser un gran geni. El fill més cèlebre de Johann Sebastian va fer un salt del Barroc al Romanticisme i hi ha altres autors que segueixen la seva estela. El violoncel va captar de seguida els matisos i va ser tot un repte per a l’orquestra, que té uns instruments més adequats per a peces una mica anteriors. Però en general, quan estic davant dels músics, el que sento és que tenen molt respecte per mi i jo els tinc molt respecte a ells. Dissabte, en el primer concert, estava en certa manera cansat a l’hora de tocar Les quatre estacions de Vivaldi i de cop vaig veure una senyora a la primera fila que estava movent el cos al ritme de la música, i vaig entendre per què estic aquí: per compartir l’art amb tothom i fer-los partícips de la nostra energia encomanadissa. 


Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet