Cerca de notícies

Enquesta

Joan Magrané estrena a Peralada 'Diàlegs de Tirant e Carmesina'

18/7/2019 |

 

El compositor Joan Magrané, el dramaturg Marc Rosich i l'artista Jaume Plensa, amb el director d'orquestra Francesc Prat, han unit els seus talents per crear una òpera de cambra basada en un els episodis més íntims i de més càrrega eròtica de la novel·la fundacional catalana, Tirant lo blanc, de Joanot Martorell. Diàlegs de Tirant e Carmesina s'estrena avui dijous 18 de juliol al Claustre del Carme del Castell de Peralada.

Magrané, que s'estrena a Peralada amb una obra que la temporada vinent es podrà veure al Liceu, s'acosta per quarta vegada a l'òpera amb una història que té com a base el llibret escrit per Marc Rosich, que el 2007 ja va adaptar aquesta novel·la per al muntatge teatral de Calixto Bieito, i que ha estat possible gràcies a la coproducció del Festival Castell de Peralada, el Gran Teatre del Liceu i Òpera de Butxaca i Nova Creació. L’escenografia i l’espai escènic ha estat un encàrrec que s’ha fet a l’artista Jaume Plensa.

A l’escena, tres veus protagoniste donen vida als protagonistes: el baríton, Josep Ramon Olivé (Tirant), la soprano, Isabella Gaudí (Carmesina) i la mezzosoprano, Anna Alàs Jové que interpretarà dos personatges: la “Vidua Reposada” i a “Plaerdemavida”. El mestre Prat s'ocupa de la part instrumental, formada per Neus Puig (flauta), Esther Pinyol (Arpa), Joel Bardolet (Violí), Antonio Viñuales (Violí), Adam Newman (Viola) i David Eggert (Violoncel).

Diàlegs de Tirant e Carmesina agafa la forma d’unes variacions sobre el tema de l’enamorament de la parella, i les anades i vingudes d’aquesta relació des que Tirant veu Carmesina per primer cop i ella el sedueix amb el famós espill, fins a la seva separació i tràgic final. Com a contrapunt de la parella, dues figures contraposades també trepitgen l’escena, totes dues interpretades per la mateixa mezzosoprano: d’una banda Plaerdemavida, que amb els seus relats encén el desig dels enamorats, i d’altra banda la Viuda Reposada, que secretament somia entregar-se a l’heroi i només viu per posar trampes a la relació. Al capdavall, la mezzo actua com a veu narradora, freda portadora dels detalls de l’acció acompanyant l’espectador en tots els canvis de decorat, i és ella mateixa que, segons les necessitats del moment dramàtic, es desdobla ara en Plaerdemavida, ara en Viuda Reposada.

El dramaturg i director Marc Rosich no és el primer cop que s’encara al clàssic. Ja va guanyar el premi de la Crítica a la millor adaptació per la versió que va signar juntament amb Calixto Bieito ara fa deu anys. Per aquesta ocasió, Rosich fa una nova lectura de la novel·la medieval i la converteix en un llibret d’òpera amb la complicitat del compositor Joan Magrané, premi Reina Sofía de composició el 2013. A partir d’un llibret eminentment essencialista però carregat de seducció, Magrané fa una proposta també concisa amb una formació instrumental reduïda i d’aires medievalitzants (quartet de corda, flauta i arpa.) Amb els instruments dalt de l’escenari, tot demarcant l’espai central on els personatges canten les seves passions, la música de Magrané proposa un tractament de les veus des d’un llenguatge modern i eminentment teatral, però que beu estilísticament de l’antiga tradició madrigalista, preciosista i expressiva a parts iguals.  

Miquel González
La Llança