ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Cant gregorià: un espai per al misticisme

21/7/2019 |

 

Estem cansats d’escoltar que ens trobem en plena era digital, una època d’immediateses on tothom té pressa, tothom arriba tard i ningú té temps de res. Vivim estressats, plens de projectes futurs que ens impedeixen gaudir del present i, enmig d’aquest frenesí, necessitem buscar espais de tranquil·litat, fins i tot d’espiritualitat on poder reflexionar i recuperar la calma.

Partint d’aquesta idea i aprofitant l’entorn en què es troba el Monestir de Santa Maria de Pedralbes, durant aquest mes de juliol s’està celebrant una nova edició del cicle Vespres Musicals, un conjunt de quatre concerts que tenen com a nexe comú el misticisme i la tradició de diferents cultures del Mediterrani. El tercer d’aquests concerts va tenir lloc el passat 18 de juliol i va anar a càrrec d’Schola Antiqua, dirigits per Juan Carlos Asensio, un dels especialistes més importants de cant gregorià a Europa.

De fet, aquesta formació vocal té com a objectius l’estudi, la investigació i la interpretació de la música antiga, especialment del cant gregorià però també del cant visigòtic, de monodies i de polifonies litúrgiques llatines. Aprofitant, a més, la importància de la música pel culte marià, el programa proposat per l’ensemble en aquesta ocasió seguia l’itinerari de vida de la verge, des de la Nativitat fins a l’Assumpció als Cels i la posterior Glorificació.

El concert, titulat Laudemus Virginem va oferir-nos un recorregut de lletanies harmonitzades seguint la tècnica musical del fabordó (del francès «faux-bordon», fals baix), basada en una monotonia d’acords paral·lels que afavoreix l’enteniment del text. Les fonts utilitzades per aquest grup de recerca són manuscrits que daten del segles XII-XIV com el Còdex de Las Huelgas de Burgos, el Llibre Vermell de Montserrat o el Manuscrit d’Ars Antiqua de l’Orfeó Català.

El cor, format per nou persones (entre les quals el director), va omplir les parets de l’església amb veus cuidades però sense pretensions, conscients de l’acústica de l’espai i del so col·lectiu, gestionant el tempo a través de les respiracions. Amb un fraseig infinit, format de frases que no arribaven a descansar mai, els membres de l’Schola Antiqua deixaven ressonar els melismes per cada racó del temple, amb unes entrades que es guiaven més per sensacions que pels propis gestos d’Asensio.

Van iniciar el concert a través d’una processó pacient, dirigint-se al presbiteri – des d’on van interpretar la primera part del concert -, van canviar d’espai per cantar Les hores amargues i van tornar a la part frontal per donar veu a L’Assumpció. En arribar a l’últim «Salve Regina tropada (secundum morem cartucensem)», es van dirigir al retaule, mostrant l’esquena al públic, per recordar el context de culte dels cants interpretats.

Les obres partien majoritàriament de la monodia i es desplegaven en una polifonia que eixamplava les orelles de qui els escoltaven. Entre el públic, n’hi havia molts que tancaven els ulls i es deixaven envoltar per la música. L’ambient que van aconseguir crear convidava a la contemplació i el recolliment: no calia sonar més per arribar més lluny. De fet, la qualitat vocal dels solos que es van poder escoltar va passar totalment en segon terme: la veritat de la música anava molt més enllà.

Amb l’Alleluia «Assumpta est Maria» que van tornar a cantar com a bis, els components d’Schola Antiqua van acomiadar els assistents. Sortint, ja de fosc, un altre cop a l’exterior, ens vam emportar d’aquella vetllada calorosa de juliol l’oportunitat d’haver recordat que (almenys de tant en tant) també es pot viure sense pressa. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet