Cerca de notícies

Enquesta

La ‘Traviata' del 2020

3/8/2019 |

 

El Festival Castell de Peralada estrena dilluns una valenta revisió de l’òpera de Verdi, amb la batuta de Riccardo Frizza i la direcció escènica de Paco Azorín

“És una obra de denúncia, con­tra la hipo­cre­sia social. El tea­tre ha de plan­te­jar aques­tes coses”
Giu­seppe Verdi (1813-1901) va com­pon­dre 27 òperes, i als 47 anys el direc­tor italià Ric­cardo Frizza ja n’ha posat en escena 20. “Estic tre­ba­llant per com­ple­tar tot el reper­tori operístic de Verdi i em que­den pen­dents les obres més des­co­ne­gu­des i menys repre­sen­ta­des”, explica Frizza. Evi­dent­ment, no és el cas de La Tra­vi­ata, gran hit verdià, que el direc­tor de Bres­cia havia diri­git fins ara en dos mun­tat­ges ben dife­rents: el 2015 a La Fenice de Venècia –on Verdi va estre­nar La Tra­vi­ata el 6 de març del 1853–, amb una ago­sa­rada pro­posta del direc­tor d’escena Robert Car­sen, i ara fa dos anys a Tòquio, amb un plan­te­ja­ment més clàssic. Ara, Frizza torna a for­mar equip amb Paco Azorín, com a direc­tor d’escena i escenògraf, en una nova pro­ducció de La Tra­vi­ata amb el segell del Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada , on s’estre­narà aquest dilluns i es tor­narà a veure dime­cres, 7 d’agost. Azorín i Frizza ja van tre­ba­llar junts el 2015 en una altra gran pro­ducció operística ver­di­ana del Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada: un memo­ra­ble Ote­llo. Per a les dues repre­sen­ta­ci­ons de La Tra­vi­ata que­den algu­nes entra­des a la venda, a preus que van dels 60 als 190 euros.

Frizza i Azorín, amb la com­pli­ci­tat d’algu­nes de les millors veus de la lírica inter­na­ci­o­nal –la soprano russa Eka­te­rina Baka­nova (Vio­letta) i el tenor nord-ame­ricà René Bar­bera (Alfredo) encapçalen el repar­ti­ment–, han con­ce­but una Tra­vi­ata ple­na­ment con­tem­porània i amb un mis­satge molt vigent, que han sub­ti­tu­lat Sem­pre libera. Aquesta nova lec­tura del clàssic de Verdi plan­teja la història d’amor ori­gi­nal des d’una nova pers­pec­tiva: la d’una dona alli­be­rada en lluita con­tra una soci­e­tat res­tric­tiva. “Aquesta és una obra de denúncia, con­tra la hipo­cre­sia social. El tea­tre té l’obli­gació de plan­te­jar aques­tes coses. Si no és així, no té cap sen­tit repre­sen­tar una òpera del segle XIX”, afirma Frizza, que esta­bleix un paral·lelisme força ente­ne­dor amb una pel·lícula tan popu­lar com Pretty woman: “És una pel·lícula que tot­hom ha vist, i després de trenta anys encara la pots tro­bar maca, però segur que el mis­satge que volia trans­me­tre el film el no el veuràs igual que quan es va estre­nar.”

Perquè s’enten­gui millor el mis­satge en el segle XXI, Frizza creu que és impor­tant por­tar la història al moment actual, com de fet ja va fer-ho Verdi ambi­en­tant al seu temps una història que la cen­sura i els res­pon­sa­bles de La Fenice volien situar un segle abans. “Si la repre­sentéssim amb ves­tits d’època, seria com veure una pel·lícula vella, una cosa que ja conei­xem. Jo mateix neces­sito incen­tius per afron­tar de nou una obra tan repre­sen­tada.” Aquesta és, per tant, una història abso­lu­ta­ment actual, del 2019. “No, del 2020!”, matisa Frizza.

Aquests incen­tius els ha tro­bat en el seu tàndem amb Paco Azorín, “un direc­tor d’escena molt pre­pa­rat que sap molt bé que, en una òpera, els temps nar­ra­tius els dicta la música”. I quin és el paper del direc­tor musi­cal, davant d’un monu­ment com La Tra­vi­ata? “Jo soc el notari del com­po­si­tor, qui té la res­pon­sa­bi­li­tat que allò que va dei­xar escrit s’exe­cuti.” En aquest cas, el notari Frizza diri­girà una versió “pràcti­ca­ment inte­gral” de la par­ti­tura de Verdi. Tot un luxe. 

XAVIER CASTILLÓN
El Punt/Avui