ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Ars Atlántica homenatja Barbara Strozzi al FeMAP

3/8/2019 |

 

En els propers dies, el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) ens convida a un concert amb una interessant formació, Ars Atlántica, integrada per María Espada, soprano, Marta Infante, alto, Calia Álvarez, viola da gamba, Ramiro Morales, arxilllaüt i Manuel Vilas, arpa. Interpretaran un programa dedicat a Barbara Strozzi els dies 3 d’agost a l’Església de Sant Domènec de Puigcerdà, 4 d’agost a la Glèsia dera Purificacion de Bossòst i 5 d’agost a l’Església de Santa Maria de Taüll, de la Vall de Boí.

Com sorgeix la formació Ars Atlántica? És una formació estable o sou solistes que eventualment us trobeu?

La base de tot és Manuel Vilas, que la va crear per donar sortida a tots els seus projectes. No és una formació estable, sinó que segons el que li proposen o vol fer contacta amb els millors músics per fer-ho. La música de Barbara Strozzi és molt completa i María Espada i Marta Infante són veus molt adequades per fer l’homenatge que li volem fer. A més, cal una la viola da gamba ja que Strozzi era gambista, i Calia Álvarez és estupenda, Ramiro Morales és imprescindible a l’arxillaüt i Strozzi té molta escriptura amb l’arpa, que toca Vilas.

 

Què significa tocar música barroca enmig dels Pirineus, en plena natura i romànic, en espais com Santa Maria de Taüll?

Per alguns és la tercera ocasió que vénen amb formacions diferents. Sempre hi hem volgut anar de vacances ja que suposaria una gran satisfacció i plaer. A més, estimem molt la naturalesa. Quan estudiàvem el Romànic, Sant Climent sortia com a obra arquitectònica de referència i fa il.lusió ser-hi.

 

Quin tipus d’instrument és l’arxillaüt i com es complementa amb la viola da gamba i l’arpa?

És com una guitarra amb afinació diferent, amb un màstil més gran, una forma més rodona, que s’usava molt a la Itàlia del segle XVII. Té 14 cordes, mentre que la guitarra clàssica en té 7. Té un so dolç molt característic, però a vegades també pot ser més agressiu, i té a l’abast gran varietat de dinàmiques. És un instrument totalment habitual a la Itàlia del moment, que, com a corda pinçada que és, es complementa molt bé amb la corda fregada.

 

Com situaries Barbara Strozzi en l’Olimp dels compositors italians de l’època?

És una de les més grans del Barroc italià, el màxim exponent de la cantata barroca de cambra. No exagerem si diem que era un dels grans genis, independentment que fos home o dona. Té una vena melòdica molt bella, el text està molt ben aplicat a la música, i és ideal per a l’acompanyament a nivell musicològic ja que dóna molta informació de com s’ha de cuidar el text.

I com a dona compositora, quina influència ha tingut en els compositors posteriors?

Ella ha rebut influències de compositors anteriors i posteriors. D’anteriors, rep sobretot del seu pare, però també de Cavalli, però té una forma d’escriure molt personal i la fa única. A nivell de compositors posteriors, hi ha certs moments de Händel que si no es coneixen es poden confondre amb la música de Strozzi, i té certes cantates vocals amb una vena més carnosa i arriscada que ve de la compositora.

 

Tot i que hi ha publicats vuit volums de la seva obra, encara queda treball musicològic per fer?

Sí, tot i que a dia d’avui és una de les compositores de les quals s’ha publicat més en impremta -especialment del segle XVII- queda pendent una biografia crítica completa, més enllà dels petits articles en revistes especialitzades que es van publicant.

 

Barbara Strozzi va compondre bàsicament òpera, cantates i madrigals. Quina faceta de la seva producció es podrà escoltar al FeMAP?

Podríem dir que tot el que va escriure és música vocal. El programa del FeMAP rememora els 400 anys del seu naixement i, per tant, és un homenatge a través de cantates i cançonetes. Cal destacar una cantata da cambra d’extensió llarga i les arietes, però sobretot són importants en aquest concert els duos, la part menys coneguda de Strozzi i el que menys va escriure, ja que gran part de la seva feina es va dedicar a les cantates dramàtiques.

 

També és una icona del Barroc a nivell interpretatiu. Com t’imagines la seva veu? Què en diuen els documents de l’època?

En temes historicistes és molt difícil saber com va sonar ni tan sols un instrument, tot i que hi ha la part tècnica que ens ha arribat, però segur que va ser una gran virtuosa de la veu, o, com l’anomenaven, grandissima cantatrice, amb un registre bastat ampli, molta facilitat per la coloratura i gran capacitat dramàtica. Una cantant excepcional i gran coneixedora de l’instrument.

 

Són moltes les sopranos que proven d’interpretar-ne les obres, però han d’estar preparades per tractar el tema de l’agut del text, que és essencial per a l’estètica del repertori. Alhora cal exhibir la coloratura que Strozzi usava amb tanta abundància i també la veu ha de ser prou àgil, sòlida i suau com per oferir connotacions sensuals. Com t’hi enfrontes tu, María?

Barbara Strozzi ho necessita de tot d’un cantant, té moments de coloratura, dramatisme, pesantor, rapidesa… amb la música del Seicento t’hi has d’implicar molt emocionalment i ella duia al límit totes les possibilitats, des de la zona greu a l’aguda, i harmònicament és tot molt complexa, com per exemple amb el xifrat. És també un repte i un gust per a un cantant.

 

Com creus que la musicologia d’avui dia ha de combatre l’oblit de les dones músiques a la història? I creus que en l’actualitat s’estan donant les mateixes oportunitats a homes i dones en l’àmbit de la composició?

En els darrera anys la situació ha canviat molt a millor, quan estudiàvem Strozzi no apareixia als currículums, mentre que ara es programa molt. En el cas de compositores actuals, no creiem que estiguin menys visibilitzades, no arriben tant simplement perquè n’hi ha menys en comparació als homes. En el cas de les antigues la tendència va cap a millor, s’ha de ser optimista.

 

Com convidaries els catalans a traslladar-se fins als Pirineus a escoltar els vostres concerts?

Els animaria a gaudir de l’obra d’una gran compositora no tan coneguda com ens pensem, i de dues grans veus i dels instruments de tots nosaltres. A més, cal animar a la gent a anar a qualsevol concert, encara que pensin que és avorrit, ja que la nostra experiència a la vida ens diu que la gent que ve vol repetir. Que vingui a descobrir un món meravellós i sobretot a recuperar una compositora molt important interpretada de la forma més honesta i al màxim nivell per part nostra. 

Aina Vega i Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de