ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

La Traviata s'apodera a Perelada

5/8/2019 |

 

El nou muntatge de l'òpera de Verdi amb Ekaterina Bakanova accentua la llibertat de decisió de la protagonista

‘La Traviata’ torna al Festival Castell de Peralada (Girona). Una de les obres mestres del geni verdià, de les més populars de tot el repertori operístic, torna en dues funcions i en una nova producció amb direcció musical de tot un especialista en el gènere italià com és Riccardo Frizza i amb el concepte teatral de Paco Azorín, que amb la seva nova mirada remourà l’obra fins als seus fonaments.

Considerada una de les grans intèrprets del personatge protagonista, la soprano russa Ekaterina Bakanova es presentarà a Peralada amb un paper en què va debutar el 2013, a La Fenice de Venècia, precisament dirigida pel mestre Frizza, i que també ha cantat a Florència, Lisboa, Dresden, Londres, Verona, Astanà i Trieste. “Violetta és un dels meus rols favorits, perquè cal interpretar-la des del cor”, apunta la soprano, que en escena estarà acompanyada pel tenor René Barbera i pel baríton Quinn Kelsey, al costat de la Simfònica del Gran Teatre del Liceu i el Cor Intermezzo.

Una Traviata d’avui dia
Bakanova ha hagut d’enfrontar-se en aquesta nova producció empordanesa a una Violetta diferent, moderna, la de Paco Azorín, amb la qual el director d’escena fuig de l’“insuportable punt de vista masclista que regira l’estómac”, que és el que, afirma, és subjacent al llibret de l’òpera. “El masclisme el representa un Giorgio Germont [el pare d’Alfredo, amant de la protagonista] carregat de mentides. Amb elles destrossa la vida de Violetta. Ella, una cortesana parisenca, és una dona lliure, i no només s’encarrega de dir-ho [en la seva ària ‘Sempre libera’] en el primer acte, sinó durant tota l’òpera; lliurement, sempre decideix el que fa”. Una prostituta com a protagonista d’una òpera a ple segle XIX era tota una revolució teatral, el drama de la qual també es viu avui, en ple segle XXI. “Crec que en els moments que vivim és absolutament necessari fer-li un gir a l’obra i apostar per una lectura des de l’òptica de la protagonista”, continua Paco Azorín, “transformant Germont en l’enemic i lluitant contra la visió masclista i opressora que designa aquesta dona lluitadora com una extraviada, una perduda”. Per això no dubta a definir la seva proposta com a “feminista”, perquè vol apoderar Violetta com es mereix.

El director d’escena torna a Peralada per continuar desenvolupant un tríptic verdià que va començar en aquest escenari amb ‘Otello’ i que conclourà el pròxim estiu amb ‘Aida’. “Estèticament tot va per la línia contemporània que em caracteritza, en què també hi ha un potent apartat audiovisual amb projeccions que ajuden a narrar l’acció”. La sorpresa arribarà amb la participació de 10 acròbates “que estaran en diverses escenes creant una segona lectura, però en altura, per sobre dels protagonistes, en un interessant treball que donarà al muntatge un valor afegit”.

Aprofundir en el rol
Ekaterina Bakanova té Violetta en el centre del seu repertori. Davant del personatge té “una actitud especial, perquè vaig tenir la sort de preparar el paper amb grans directors”. La cantant russa, en tot cas, aprofita cada nova producció per aprofundir en els seus personatges, “per trobar nous matisos i accents dramàtics”. Va començar la seva trajectòria a Moscou l’any 2000 com la temible Reina de la Nit de ‘La flauta màgica’ i al maig va debutar davant del públic del Liceu de Barcelona a ‘Les pêcheurs de perles’, on va obtenir un considerable èxit. A Espanya ja se la coneixia, perquè el 2008 havia guanyat el Concurs de Cant de Bilbao i, anys després, el 2017, va cantar el paper de Micaëla de ‘Carmen’ a Valladolid. També debutarà el pròxim curs al Teatre Real de Madrid, sempre amb ‘La Traviata’. Per a ella és ‘un gran honor’ cantar a Espanya perquè els seus grans ídols operístics eren d’aquí: Victoria de los Ángeles i Montserrat Caballé.

El seu repertori de soprano lírica beu sobretot de Mozart, Massenet i el ‘bel canto’ romàntic en general, i considera que Violetta és una dona que ella comprèn i amb la qual empatitza. Li atreu la seva personalitat i el seu caràcter, que li permeten a més un gran treball en l’aspecte actoral, ja que, afirma, ella es desenvolupa i es transforma en el transcurs de l’òpera reflectint una dona lliure. També reconeix que a l’interpretar-lo hi ha trets propis que trasllada al personatge. “Un artista aporta al rol aspectes de la seva vida, de les experiències viscudes, i amb això enriqueixes el teu personatge”, sobretot perquè es treballa amb un instrument, la veu, que reflecteix els estats d’ànim interns de l’intèrpret. Està d’acord en la dificultat que sempre se li ha assignat al paper, perquè, diu, “t’exigeix gairebé tres veus diferents i passa dels sobreaguts i l’agilitat del primer acte a un pla molt dramàtic en el tercer. Verdi, en tot cas, va escriure molt bé la partitura”, i li permet sentir-se còmoda a l’afrontar-la.

L’obra pujarà a l’escenari del Festival de Peralada el 5 i el 7 d’agost i completen el repartiment Vicenç Esteve com Gastone, Carles Daza com el Baró Douphol i Stefano Palatchi com el Dr. Grenvil. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet