Cerca de notícies

Enquesta

Òpera i vampirs, les apostes del CaixaForum per a la temporada

4/9/2019 |

 

Les aliances amb institucions com el Liceu, el Prado, el Centre Pompidou o la Cinemathèque Française marquen la programació del museu

L’òpera i els vampirs (sang, nocturnitat, miam miam) són les dues apostes sucoses de la temporada d’exposicions 2019/2020 del CaixaForum de Barcelona, la sala de Montjuïc que treu l’artilleria pesant de la seducció museística per atraure com més variat sigui el públic, millor; és a dir, que té sentit el que els seus responsables diuen quan afirmen això que "arrenca la temporada més transversal. Comença amb òpera, acaba amb vampirs (miam) i pel mig aquest 'maître’ ofereix un menú variat: fotografia, art clàssic i surrealisme. "Considerem que és una programació que consolida la nostra aportació a la cultura de Barcelona i del país", resumia la directora general adjunta de La Caixa, Elisa Durán, durant la presentació del programa als mitjans.

Es comença bé i s’acaba millor, mana algun cànon de la seducció, que aplica el CaixaForum a l’obrir la temporada amb ‘Òpera. Passió, poder i política' i tancar amb 'Vampirs. L’evolució del mite'. La primera, aquí a la cantonada (s’inaugura el dia 19) proposa descobrir al públic "el món de l’òpera" a través d’un "recorregut immersiu en 400 anys d’història de l’òpera a Europa"; una "exposició total", va dir el director de l’àrea de Cultura de La Caixa, Ignasi Miró, que combina l’element visual i l’auditiu, d’altra banda, un imperatiu de la modernitat multimèdia; i encara més tractant-se d’òpera. Es tracta d’una versió adaptada de l’exposició del 2017 al Victoria and Albert Museum de Londres, i no és un detall petit, ja que l’adaptació implica afegir el Teatre del Liceu i Albéniz a una llista que inclou Viena i Mozart, Londres i Händel, Milà i Verdi i París i Wagner, entre d’altres; i fer-ho, a més, quan es compleixen 20 anys de la reobertura del teatre. "És una exposició excepcional que agradarà", va augurar Miró.

Els vampirs mai moren
Ràpida transportació en un Delorean de color plata a l’estiu del 2020, al 8 de juliol en concret, quan obrirà les portes al públic l’última i (miam) més sinistra i demoníaca i esperem que escabrosa i sagnant exposició de la temporada –que qui sap si ho portarà bé, tota aquesta, això dels dies llargs: amb sort alguna cosa crema en contacte amb un llamp furtiu. 'Vampirs. L’evolució del mite', organitzada amb la Cinemathèque Française i, per tant, amb biaix cinematogràfic, revisarà a través de 400 peces i fragments de més de 100 pel·lícules aquest mite magnífic i immortal, intemporal filó narratiu com ho demostren sèries com 'True blood' o 'The originals'. "Els vampirs tornen a estar per tot arreu, i és evident, perquè els vampirs mai moren", va recordar Miró. La mostra inclou objectes de qualitat fetitxe, com la màscara del Nosferatu de Werner Herzog o un manuscrit de Bram Stocker de la primera adaptació de 'Dràcula' al teatre.

La vampírica mostra inclou la màscara del Nosferatu de Herzog, així com un manuscrit de Bram Stocker
Entremig, tres exposicions que no són menors: 'Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cine', a l’octubre, que combina peces cedides pel Centre Pompidou de París i una selecció d’obres d’autors espanyols obtingudes entre col·leccions locals; 'Objectes de desig. Surrealisme i disseny. 1924-2020', produïda amb el Vitra Design Museum d’Alemanya, a començaments del 2020; i 'Art i mite. Els déus del Prado', sobre la mitologia clàssica, amb obres del Museu del Prado, a l’abril. El Prado, el Vitra, el Pompidou, la Cinemathèque, el Victoria and Albert, el Liceu: les aliances teixides pel CaixaForum marquen la temporada d’una sala que el 2018 es va situar en el cinquè lloc de Catalunya amb poc més de 800.000 visites. 

Mauricio Bernal
El Periódico de Catalunya