Cerca de notícies

Enquesta

Turandot, la “ciberverge futurista”

28/9/2019 |

 

Franc Aleu imagina una distopia en una producció que celebra els 20 anys del nou Liceu

“Extrema”, “espectacular”, “visualment provocadora”... les lloances a la Turandot de Franc Aleu desfilaven ahir alegrement en la florida roda de premsa per presentar la nova producció del Gran Teatre del Liceu. Aquesta Turandot, que s’estrena oficialment el 7 d’octubre, és ben especial, perquè servirà per commemorar els 20 anys de la reobertura del teatre, el 7 d’octubre del 1999. Aleshores es va inaugurar amb una altra Turandot,que va dirigir Núria Espert i que va ser polèmica, perquè va canviar el final habitual d’aquesta òpera que Puccini va deixar inacabada: l’emperadriu xinesa se suïcidava abans de lliurar-se al pretendent Calaf. Franc Aleu, que ha participat en la videocreació de produccions impactants que s’han vist al Liceu com ara Le Grand Macabre(2011-12), Quartett (2016-17) i Tristan und Isolde (2017-18), també preveu que el “seu” final despertarà suspicàcies entre un sector del públic. “Turandot al final descobreix l’amor amb Liù... l’amor és lliure i pren qualsevol forma, i qui no ho entengui tant se val, l’important és que l’amor acaba triomfant”, diu Aleu. I quan ho fa, la piràmide-sarcòfag d’aquest món distòpic que Aleu ha imaginat es desarticula per deixar entrar l’aire i la llum.

Efectivament, Aleu ha creat un espai futurista amb robots en escena i uns éssers humans que viuen xuclats per una realitat virtual de la mena de Matrix. “L’obra està ambientada a la Xina d’avui i de demà, però, de fet, retrato un món global on tot serà igual i on dependrem de les realitats virtuals”, comentava ahir el director d’escena. Enmig d’aquest entorn d’estètica de videojoc, farcit d’efectes visuals impactants, regna Turandot, sobre la qual Aleu projecta una nova mirada: “Tradicionalment se la veu com a una dona malvada, però tinc la sensació que és el contrari, és una esclava de la seva condició social, condemnada a allargar una estirp contra la seva voluntat. En el fons és l’autèntica esclava, no pas Liù”. Pel que fa a Calaf, “un assetjador”, el director explica que s’enamora de Turandot arran de posar-se unes ulleres virtuals, “atrapat com una mosca en la mel”. “Calaf està assetjant algú que li està dient que no; i quan és no, és no”, assegura Aleu 

Ara