Cerca de notícies

Enquesta

Piano per a tothom… c'est magnifique!

1/10/2019 |

 

L’OFF Concurs de Maria Canals Barcelona presenta la seva temporada 2019/2020 tot consolidant la vessant més educativa, divulgativa i social del certamen que converteix la nostra ciutat en la capital internacional del piano.

Convertir la teva ciutat en la capital internacional de l’instrument musical per excel·lència podria semblar un repte inassumible, sobretot en un entorn cultural com el nostre on impera cert derrotisme congènit. Ho seria si no fos perquè, any rere any, el Maria Canals s’entesta en demostrar-nos que amb dosis igualades d’entusiasme i talent, Barcelona pot brillar sense cap “però” com a centre pianístic de primer ordre mundial.

Però si això és possible, més enllà d’una ambició genuïna per convertir les idees en fites conquerides, ho és sobretot per la claredat prístina dels conceptes que apuntalen la pròpia gènesi del prestigiós concurs. És evident que hom no pot consolidar durant dècades un certamen d’aquesta importància sense tenir com a base la defensa de l’excel·lència interpretativa, la voluntat de difusió dels nous talents internacionals en l’inici de la seva carrera professional, i l’orgull desacomplexat de saber-se hereus i representants d’una ciutat curulla d’un amor pel piano llaurat pels grans mestres de l’escola catalana, el llegat dels quals encara viu i vibra avui als nostres conservatoris, acadèmies i al propi Maria Canals.

Però el que completa la clau de l’èxit (i creixement constant) del concurs és el fet que aquests aspectes, tot i ser fonamentals, es revelen incomplets sense un darrer postulat: que l’excel·lència no és suficient. La capitalitat pianística només troba el seu sentit quan el piano realment arriba a tothom, més enllà de nivells musicals, educatius i condicionals socials. No es tracta del gastat tòpic de la universalitat de la música com a llenguatge, es tracta d’esfondrar les barreres que massa sovint separen part de la ciutadania d’una pràctica que Història, Ciència i Poètica han revelat sobradament com a vehicle idoni per a l’educació i el desenvolupament personal.

És aquí on l’OFF Concurs Maria Canals es revela com el complement fonamental del certamen, el programa divulgatiu, educatiu i social que estén la pràctica universal del piano i en facilita l’accés ja no només a Barcelona, sinó a Catalunya i Espanya.

El dijous passat es va presentar en roda de premsa la nova temporada 2019-2020 d’aquest OFF Concurs, iniciat el 2005 i que actualment (contràriament al concurs, que es celebra puntualment cada mes de març) s’estén ja al llarg de tot el curs, tot demostrant que la tasca de difusió i promoció de la pràctica amateur en tots els entorns socials és necessària cada dia de l’any, i, com deia el seu director, Jordi Vivancos: “l’OFF no para!”.

En aquest sentit cada any els organitzadors es superen: enguany podrem gaudir de més de 800 activitats (amb la complicitat de més de 150 entitats públiques i privades) que van molt més enllà dels elements més icònics com són els 150 pianos que es distribuiran als nostres carrers. Tal com indicà la presidenta del concurs, Mariona Carulla, l’OFF Concurs ha arribat a tenir una importància i entitat pròpia (es defineix com a “estratègic” en la comunicació escrita del concurs) pel seu impacte en la ciutadania i el nostre espai públic.

En aquest sentit, la presentació de la temporada féu honor a aquest caràcter viu i heterogeni, perquè sempre és necessari recordar la feina ben feta, com les xifres que es van superant cada any o el fet de poder dir que són “capdavanters en la difusió de la pràctica musical trencant barreres mentals i amb activitats gratuïtes per a tothom”, però, fet i fet, la reivindicació de l’acostament de la música als nous públics com a eina de transformació social ha de tenir present per força els seus protagonistes i, així, la roda de premsa es va veure amenitzada per actuacions musicals i testimonis de les persones que donen vida a aquest OFF Concurs i que van il·lustrar les 4 línies mestres de la present temporada (com va dir Vivancos, “una imatge val més que mil paraules”).

“El Maria Canals porta cua”, com dèiem, és segurament la part més exitosa de l’OFF Concurs per la visibilitat i impacte que suposa la presència dels instruments en l’espai públic a disposició de qualsevol que els vulgui tocar sigui quin sigui el seu nivell, edat o estil musical. Això aconsegueix crea sinèrgies artístiques i col·laboratives de gran valor en espais emblemàtics com La Pedrera, al Palau Robert o el TNC, però també a l’Hospital de la Vall d’Hebron (aquest, permanent durant tot l’any), a les places, al metro, a l’aeroport (una antiga reivindicació consolidada ja al certamen) i fins a 20 municipis de la geografia catalana i 10 ciutats espanyoles, en aquestes darreres gràcies a la col·laboració establerta amb la Fundació Jesús Serra.

Aquestes sinèrgies (s’estima que 330.000 interactuaran amb els pianos) són possibles també gràcies a la gran tasca dels dinamitzadors, que animen la ciutadania a participar-hi i ofereixen actuacions. En aquest sentit, dues dinamitzadores van oferir una simpàtica versió a quatre mans del C’est magnifique en el piano instal·lat a les cotxeres del Palau Robert i on es féu la roda de premsa. El títol de la cançó resumeix clarament, i sense tota aquesta prosa recarregada, el que penso quan hom em diu: “pianos per a tothom!”.

La segona línia, “Maria Canals Educa”, promou activitats de caire didàctic i educatiu, tot centrant-se en l’aspecte lúdic de la pràctica pianística. Aquí prenen protagonisme les 47 escoles de règim general i les 53 escoles de música i conservatoris que, a través de projectes com “Piano als patis” (gràcies a l’Obra Social ”La Caixa”), “Audicions a escoles públiques” i “A tota tecla!” donaran accés a la música a 6400 estudiants amb l’objectiu de trencar tots els tòpics recurrents al voltant del piano i normalitzar la seva pràctica, així com contribuir a la seva educació.

L’interès que desperta el concurs en aquests alumnes i la seva transversalitat es va poder presenciar amb les actuacions d’una alumna del Conservatori de Badalona (amb les paraules de la professora Elisabet Segarra) i una alumna adulta de l’Acadèmia Marshall.

La iniciativa “Em toca!”, per la seva banda, es centra en la part més social de l’OFF Concurs. Organitzat conjuntament amb la Fundació Jesús Serra, fomenta l’accés al piano a nens i nenes que viuen en barris amb alts índexs de vulnerabilitat social, tot oferint-los un sistema de beques perquè puguin estudiar tot l’any gratuïtament. Aquests alumnes, a més, ofereixen recitals en escenaris tan importants com el del Petit Palau del Palau de la Música Catalana, un estímul fonamental en el seu aprenentatge, tal com indicà el president de la fundació, Ignacio Gallardo-Bravo. Novament, vam poder escoltar l’actuació d’una de les alumnes del programa.

Finalment, la quarta línia, “Tu hi toques?” aporta la part més interactiva del cicle, que posa a l’abast de tothom la possibilitat (en cas de guanyar) de tocar el gran cua del Palau de la Música Catalana. La temporada passada es van rebre al voltant de 100 vídeos d’aspirants d’escoles de música, conservatoris i practicants amateurs a la recerca de l’enregistrament més original.

I què passa quan poses un piano al carrer? Precisament, l’objectiu és que passin coses imprevisibles. La roda de premsa de l’OFF Concurs acabà d’una manera sorprenent: aparegué Arnau Tordera, el líder d’Obeses, i interpretà la seva composició El nostre temps, una reflexió al voltant del fet de fer-se gran i que féu palpable, un cop més, que el Maria Canals ha transcendit l’elitisme pianístic per trencar totes les barreres socials, d’edat i d’estil per omplir la nostra vida de música. Doncs mira, c’est magnifigue! 

Martí Marimon
Núvol