Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu vesteix les seves millors gales per saludar el 20è aniversari de la seva reobertura

8/10/2019 |

 

El teatre de la Rambla recupera la façana del 1874 i exhibeix els vitralls del Cercle del carrer de Sant Pau

Entre gris fosc amb la marqueteria desgastada pel pas del temps i evidents esquerdes a les parets. Així va quedar la façana del Liceu de Barcelona després de l'incendi que va destruir la seva ànima el 1994. Les flames no van arribar a la cara, que ja acusava el pas del temps. No s'havia restaurat des del 1918, quan, precisament, la intervenció que es va fer va tapar bona part del seu aspecte original. Ara, per celebrar el 20è aniversari de la reobertura del Liceu després d'aquell terrible foc, el teatre mostra un nou rostre, rejovenit. Una rehabilitació que ha inclòs un tresor ocult durant més de 80 anys, els vitralls que il·lustren una de les grans obres de Wagner al vestíbul del Cercle del Liceu i que ara es podran veure –encara que invertides– des del carrer de Sant Pau. Si dins del teatre, aquests dies regnarà la tecnologia d'una Turandot amb ulleres de realitat virtual, el seu aspecte exterior serà sobri i clàssic.

"La millor restauració és la que amb prou feines es nota", explicava aquesta tarda l'arquitecte Xavier Fabré, que ha dut a terme la intervenció. El Liceu tenia pendent la restauració de la façana des de fa anys i s'havia deixat de costat fins a recuperar una millor salut financera. Finalment, aquesta passada primavera es van iniciar els treballs que han suposat una inversió de prop de 800.000 euros, sufragats en part pel Consorci de les administracions que el gestionen i pel que ha recaptat el teatre en diferents actes socials –especialment sopars– organitzats per recollir fons. El teatre sembla haver descartat ja per complet la intervenció que va idear l'artista Frederic Amat, segons fonts del Liceu, i que tampoc va tenir el plàcet del consistori.

La façana que aquest dilluns a la nit s'inaugura de forma oficial és la quarta del teatre: "Es va inaugurar amb certa precipitació el 1847 i la seva façana era una superfície de terracota. L'incendi del 1861 la va danyar i no es va tornar a intervenir en ella fins al 1874 quan l'arquitecte del teatre, Oriol Mestres, la va refer amb estucs imitant la pedra de Montjuïc", ha explicat Fabré, que també ha intervingut en la recuperació d'altres obres patrimonials, com alguns dels pavellons del recinte històric de Sant Pau. El Liceu es va fer a impuls de la burguesia catalana que tampoc disposava de grans summes de diners per invertir-les en una gran façana d'un teatre que, d'altra banda, no deixava de ser un edifici enmig de la ja abigarrada Rambla, que no tenia una gran avinguda o plaça que li donés especial visibilitat.

El 1918 es va tornar a reformar amb un resultat més aviat mediocre, en opinió de Fabré: "Es van modificar les línies de l'estuc, també les columnes i es va pintar amb colors crema i pastís poc adequats. Ara, el que s'ha fet ha estat repicar aquesta última reforma per recuperar l'aspecte que tenia el 1874. Hem retornat l'estuc original imitant la pedra de Montjuïc i també el color", ha afegit.També s'ha eliminat la marqueteria de finestres i balconades i s'ha uniformat en un to verd. La gran novetat de la intervenció és la il·luminació. En segons quines ocasions i celebracions, la façana del Liceu tindrà diferents colors per l'efecte de les llums led.

La rehabilitació ha inclòs també el costat del teatre del carrer de Sant Pau, que mancava d'elements que definissin la seva arquitectura. Encara que la gran novetat són els vitralls del Cercle del Liceu que donen a aquest carrer i que des del 1930 estaven tapiats per porticons de fusta. Només es podien contemplar pels membres del Cercle que van escollir l'obra wagneriana, tan d'acord amb l'esperit i gustos operístics de l'època a Barcelona, de l'Anell del Nibelung per plasmar-les en quatre grans vitralls que van ser realitzats per Oleguer Junyent el 1903 i el 1904. Les quatre escenes, el robatori de l'or del Ring, el càstig de l'heroïna Brunilda, el naixement de Siegfried i la seva mort, han recobrat vida per fora, perquè no es veien, però també per dins: "Entre l'efecte de les calefaccions de carbó del segle passat i el fum dels cigars dels socis del Cercle, Brunilda semblava que tenia fins i tot barba", ha ironitzat Fabré per resumir que els cristalls estaven molt deteriorats i, sobretot, bruts. 

BLANCA CIA
El País