ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

‘Doña Francisquita' com a termòmetre

7/11/2019 |

 

Arriba al Liceu el polèmic muntatge de Lluís Pasqual en què ret homenatge a la sarsuela

Després de l’èxit de la Turandot de Franc Aleu, que ha aconseguit un 97,4% d’ocupació, el Liceu programa a partir del 10 de novembre Doña Francisquita, d’Amadeu Vives, un títol que ha coproduït amb la Zarzuela de Madrid i l’Opéra de Lausanne, i que en la seva estrena a la capital espanyola el maig passat va desencadenar la polèmica. El muntatge, de Lluís Pasqual, que no va venir a Barcelona per a la roda de premsa -“És un procés de treball absolutament normal, està obrint un teatre a Màlaga aquests dies”, va justificar Leo Castaldi, el seu ajudant-, va escandalitzar el públic madrileny bàsicament per haver substituït textos del llibret original. “No vagis a Barcelona! Cancel·la!”, advertien per les xarxes el tenor Celso Albelo per no empastifar la seva carrera participant en un muntatge tan criticat. “Personalment trobo que és un treball molt pensat i coherent: és un pas que ha fet la sarsuela cap a un cantó que pot funcionar perfectament”, opina el tenor, que debutarà en el paper de Fernando, l’estudiant.

La soprano María José Moreno, Francisquita, també surt en defensa de la proposta de Pasqual: “És una producció divertida, una proposta molt diferent que pot interessar tant a la gent que ja coneix la versió tradicional com a la que no”. “És un atreviment molt ben fet”, va insistir Albelo.

Segons Leo Castaldi, el públic madrileny no estava informat de la proposta de Pasqual i per això la va rebutjar. En canvi, va explicar que l’operació del director d’escena ha sigut justament retre un homenatge a la sarsuela, mostrant d’una banda el seu vincle personal amb aquest gènere, que l’ha acompanyat des de la infància, i alhora “retratar la relació entre la sarsuela, la societat i el públic”. Per això ha ideat tres actes. En el primer som als anys 30, durant la República, i s’està gravant un disc de Doña Francisquita. En el segon, en un plató televisiu dels 60, en ple franquisme, i s’està filmant la sarsuela. Finalment, el tercer acte està ambientat en la contemporaneïtat i mostra un assaig obert de la sarsuela.

Com a fil conductor, Pasqual ha afegit un personatge camaleònic que dirigeix en cada moment tant la gravació com el rodatge i l’assaig. Assumeix aquest rol parlat l’actor Gonzalo de Castro, que durant la presentació va evocar l’última vegada que havia trepitjat l’escenari del Liceu, fa més de deu anys: “Va ser fent de guàrdia pretoriana a Plácido Domingo interpretant Otel·lo!”

Un altre dels esquers d’aquest muntatge és la presència de Lucero Tena, una de les mestres indiscutibles de les castanyoles al segle XXI i que va debutar al Liceu la temporada 1973-74 amb el Ballet del Liceu en A tiempo romántico, d’Enric Granados. Dirigirà l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Óliver Díaz, que va venir amb la Compañía Nacional de Danza (2018-19) i que vaevocar anècdotes al voltant d’aquest títol de Vives, com ara que quan hi treballava va patir un accident i va haver d’encarregar parts de l’obra a altres compositors i després les va unificar. “Té influències ben variades, des de l’opereta francesa, el verisme i el folklore espanyol, i també de Wagner per la seva densitat orquestral. Era una de les obres preferides d’Alfredo Krauss”, va dir Díaz.

Retransmissió massiva
Per primer cop es retransmetrà en directe una sarsuela als cinemes. Amb motiu del 20è aniversari de la reobertura del Liceu, el teatre ha orquestrat una emissió massiva de Doña Francisquita a 170 sales de tot el territori espanyol el 12 de novembre en una coproducció amb RTVE. A banda, entre l’11 de novembre i l’estiu del 2020 es projectarà en 46sales d’arreu del món.

Un gènere que va desapareixent dels cartells
Si es pregunta a Mr. Google per “sarsuela catalana”, apareixen en primer lloc receptes a base de peix i marisc. Tanmateix, el gènere ha estat conreat a Catalunya, on va tenir una gran implantació a mitjans del segle XIX. La temporada 1852-53 el Liceu va programar vuit sarsueles. La primera en català va ser Setze jutges mengen fetge (1858), de Joan Muntó i Pujades. Nicolau Manent, Josep Teodoro i els germans Josep i Cosme Ribera són alguns dels compositors que van fer brillar un gènere que va irrompre en paral·lel a l’opereta francesa i que, com aquesta, ha estat considerat menor. Al segle XX, Amadeu Vives en va ser un dels grans defensors i va compondre diverses, entre les quals destaca Doña Francisquita (estrenada al Teatre Apolo de Madrid el 1923). Avui la presència de la sarsuela és escassa però persistent: aquest mateix títol es va fer el 2010 i el 1988. El setembre del 1983 es va programar Cançó d’amor i de guerra, de Rafael Martínez i Valls, i Plácido Domingo en va fer un recital el 2018. “No tenim prevista cap altra sarsuela les pròximes temporades, però, per què no?”, diu el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar. 

VALÈRIA GAILLARD
Ara

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de