Cerca de notícies

Enquesta

“Música para 18 cosas”, de Luiz Simoes, a la Fundació Joan Miró aquest cap de setmana

13/11/2019 |

 

Dins del marc de l’exposició “Art sonor?” que organitza enguany la Fundació Joan Miró, el dia 16 de novembre a les 18h s'interpreten tres obres sonores de l’artista brasiler Luiz Simoes, un creador multidisciplinar amb una llarga trajectòria internacional.

La proposta de Simoes és ambiciosa ja que, sense ser músic ni luthier, presenta un seguit d’objectes creats per ell mateix que poden comparar-se a instruments de la tradició occidental com ara contrabaixos, violoncels, violes de gamba o saxòfons, però que han estat creats amb materials poc convencionals i que per tant converteixen la performance en quelcom d’una riquesa excepcional a nivell sonor i visual.

La trajectòria artística de Luiz Simoes el dugué, l’any 2004, a crear una instal·lació basada en la idea d’un futur hipotètic en el qual un personatge que mai hagués vist instruments musicals decidís construir-los, sense coneixement tècnic i amb uns recursos molt escassos. A partir d’aquesta idea en sorgí la construcció de dos instruments amb materials trobats als carrers de Barcelona, anomenats basuróphonos, i posteriorment el projecte Requiem para dos basuróphonos, que serà la peça que encetarà el concert de dissabte.

Seguidament s’interpretarà la peça amb més potència sonora i visual, Música para 18 cosas. Aquesta obra nasqué arran de la reflexió que Simoes es feia entorn de la seva personalitat artística: Què és el que no s’espera de mi? Perquè tendim a encaixonar a la gent depenent de la professió que fan o a què es dediquen? Fou aleshores que decidí crear una peça musical per a ser interpretada amb instruments creats per ell mateix. Construint els instruments d’una manera poc convencional, qüestionant també què esperem de certs objectes, s’inspirà en una de les obres mestres del compositor minimalista Steve Reich, Music for 18 musicians. De la mateixa manera que en l’obra de Reich, Simoes també hi tenen un gran protagonisme la pulsació i la respiració, que al·ludeixen al temps i a la vida. La peça comença amb un estetoscopi que transmet en directe les pulsacions del cor de Simoes, fent de base metronòmica en la part inicial de l’obra, que es divideix en vuit seccions: pulsació, respiració, creixement, torment, caos, harmonia, respiració i pulsació.

Finalment es tancarà la vetllada amb Què faràs?, una obra que creada després d’haver construït la seva pròpia orquestra, qüestionant la seva necessitat d'haver realitzat l'obra i que servirà per a deixar un seguit de preguntes obertes al públic present. 

Catclàssics