Cerca de notícies

Enquesta

Alagna, doble rol al díptic verista del Liceu per Nadal

19/11/2019 |

 

‘Pagliacci’ i ‘Cavalleria Rusticana’ seran a La Rambla amb producció de Damiano Michieletto

Entre el 5 i el 22 de desembre, el verisme torna al Gran Teatre del Liceu amb el díptic més cèlebre del gènere, Cavalleria Rusticana, de Piero Mascagni, i Pagliacci, de Ruggiero Leoncavallo, amb un cast encapçalat per Roberto Alagna (doble rol), Elena Pankratova i Aleksandra Kurzak, sota la direcció de Henrik Nánási i amb posada en escena de Damiano Michieletto.

El verisme ha estat molt present al Liceu en les darreres temporades, des de La bohème, passant per l’apoteòsic Andrea Chénier, Manon Lescaut o el recent Turandot. Ara, el teatre ens convida, per Nadal, al díptic més cèlebre del repertori operístic, Cavalleria Rusticana, de Piero Mascagni, i Pagliacci, de Ruggiero Leoncavallo, que ara, més que mai, es veuran intrínsecament lligades per una posada en escena de Damiano Michieletto en què es fa conviure espai, temps i personatges d’una i altra obra mestra. I és que el verisme és una aposta segura, i aquesta producció de la Royal Opera House una exquisidesa.

El verisme és un corrent estètic que etimològicament ve de l’italià vero (vertader), i es caracteritza per l’esforç per tornar a la realitat quotidiana, per interessar-se pels petits detalls que inunden el nostre ser-en-el-món i eleva a la categoria d’herois les criatures més fràgils, volubles, però alhora encisadores del món que ens envolta. És molt enriquidor llegir un llibret d’una obra verista perquè els autors fan acotacions molt precises (per exemple, “allo sbocco della via laterale al Caffè nascondendosi dientro l’angolo”, és a dir: “a la cantonada del carrer lateral amagant-se darrera de l’angle”) que, en certa manera, coarten la llibertat del director d’escena però, alhora, fer el mateix “d’una altra manera” és un repte molt engrescador, com és el cas de Michieletto, que ofereix una visió fresca del nou realisme.

Cav/Pag, en terminologia anglosaxona, comparteixen molts elements que fan que les dues històries puguin coexistir en una mateixa escenografia: el món rural del sud d’Itàlia, gent senzilla, unitat espacio-temporal, pocs personatges i incursions del cor. A més, a nivell temàtic, en ambdues hi ha assassinats per gelosia, es van compondre per a un concurs i totes dues són vertaders manifestos del verisme.

Cavalleria Rusticana està ambientada a Sicília a finals del segle XIX, gairebé contemporàniament a la seva rapidíssima creació. Té com a protagonistes Turiddu (de Salvaturiddu, Salvador), un noi que torna del servei militar, i Santuzza, una jove amb qui té un didil.li que es truncarà perquè ell continua enamorat de Lola, la promesa de tota la vida i ara casada amb el carreter Alfio, però que retorna als seus braços incestuosament. Per tant, Santuzza actua per despit, amb la complicitat de la Mamma Lucia.

Pagliacci, per la seva banda, ocorre a Calàbria en un dia assenyalat per als cristians: el 15 d’agost, el dia de la Mare de Déu, associada a tant a la devoció com a la joia de la festa. L’obra de Leoncavallo és metaficcional, ja que hi ha ficció dins de la ficció, i fins-i-tot ens atreviríem a dir que hi ha ficció dins de la ficció dins d’una altra ficció: comença amb Tonio, que personifica el Pròleg, per donar pas a la història de comediants desgraciats que fan riure de poble en poble que, al seu torn, representen un fragment de la Commedia dell’arte que es barreja amb la realitat dels infeliços personatges.

L’obra té un argument ben senzill: Canio està casat amb Nedda, una noieta que va trobar-se abandonada fa molt de temps i li va donar aixopluc. Però el pas del temps desgasta els sentiments si no es cultiven i ara, ella, està enamorada de Silvio, un camperol de la zona. Al seu torn, el geperut Tonio li declara el seu amor, i com ella el rebutja menyspreant la seva aparença, ell li promet que un dia es venjarà d’ella. Canio, empès per la gelosia, acaba apunyalant la seva estimada i l’amant donant per acabada la comèdia (“La commedia è finita”).

La visió de Michieletto ens presenta un espectacle amb recursos visuals que barregen les temàtiques d’ambdues històries, situant l’acció a la Itàlia de 1950, incidint en “mostrar un tros de vida”, tal com es canta al pròleg de Pagliacci.

L’acostament de Michieletto és gairebé cinematogràfic, en ser extremadament detallista. Segons el director Rodula Gaitanou, “la temperatura fluctua d’acord amb qui hi ha a l’escenari”, amb un exercici d’orfebreria escènica meravellós per explicar històries d’amor, sexe, gelosia i venjança en moviment continu.

Michieletto no és el primer director que intenta relacionar les dues òperes i emmarcar-les en la mateixa escena, però és el que se n’ha sortit millor. L’acció se situa a una vila italiana d’escassos recursos que atreu la tragèdia tan ràpidament com Ambdridge o Albert Square. A l’”Intermezzo” de Cavalleria veiem Nedda i Silvio, de Pagliacci, destinats al primer petó, mentre el director se serveix dels millors elements per descriure la violència a Sicília i la relació endèmica que uneix els habitants de la petita vila. I a l’interludi orquestral de Pagliacci, Santuzza es reconcilia amb Mamma Lucia, i es crea un moment de llum i esperança en un vespre fosc. Michieletto dirigeix el seu enorme repartiment amb un toc inigualable, i a través d’una il·luminació enginyosa i l’intercanvi entre el dins i el fora de l’escenari que mostra il·lusòriament la pertorbació creixent de la ment dels personatges.

El disseny de Paolo Fantin i el vestuari de Carla Teti prenen la mateixa atenció al detall que Michieletto, en una producció dirigida per Heinrik Nánási, coproduïda per la Royal Opera House Covent Garden, La Monnaie, Opera Australia i The Göteborg Opera. Conxita Garcia dirigeix el cor, i el cast està encapçalat per Roberto Alagna, que farà tant de Turiddu (Cavalleria) com de Canio (Pagliacci). Un veritable esforç per la gran presència en escena dels dos personatges, però també pels reptes vocals als quals s’ha enfrontar, aquest verisme estripat que experimenta a l’extrem de les tessitures i les tècniques interpretatives, amb aguts sostinguts i insistents i un cant sovint declamatiu. Cal resiliència i caràcter per transmetre vivacitat i realisme.

L’enamorada de Turiddu serà la soprano Elenka Pankratova, que s’alternarà amb Oksana Dyka (Santuzza). L’argentina i catalana d’adopció Mercedes Gancedo farà de Lola, la que juga un doble paper en la història, com a dona d’Alfio i amant de Turiddu, i Gabriele Viviani i Àngel Òdena seran Alfio, mentre que Elena Zilio i Maria Luisa Corbacho es lluiran com a Mamma Lucia, pal de paller de la història de Mascagni. El personatge de Turiddu també serà encarnat per Teodor Ilincai i Martin Muehle.

Quant a Pagliacci, Nedda ho seran Aleksandra Kurzak i Dinara Alieva, i Fabio Sartori i Martin Muehle comparteixen el rol de Canio amb Alagna. Tonio ho seran Gabriele Viviani i Àngel Òdena, mentre que Vicenç Esteve serà Beppe i, finalment, Silvio estarà encarnat per Duncan Rock i Manel Esteve. Cav/Pag seran al Gran Teatre del Liceu entre el 5 i el 22 de desembre. Aquest clàssic es pot convertir en un gran regal de Nadal. 

Aina Vega i Rofes
Núvol