Cerca de notícies

Enquesta

La dansa dels Elements i el Robot Orquestra

19/11/2019 |

 

L’Orquestra de Cambra de Granollers comparteix escenari amb un braç robòtic

Es pot evocar la matèria a través de la música? L’Orquestra de Cambra de Granollers s’ha proposat fusionar música, ceràmica i robòtica en un concert titulat Els elements, protagonitzada per dos braços robotitzats, que se celebrarà al Teatre Auditori el diumenge 24 de novembre a les 19h.

Tracy Sirés, directora artística del Teatre Auditori de Granollers, i Anna Ma. Piera, gerent de l’Orquestra de Cambra de Granollers, presenten emocionades la magnitud d’aquest projecte. Sirés remarca la importància del programa de música clàssica del Teatre Auditori de Granollers, que engloba l’Orquestra i el Cor de Cambra. Piera celebra impressionada que en els més de 25 anys que té l’Orquestra i amb les múltiples col·laboracions que han realitzat, mai abans havien compartit escenari amb un robot ni havien imaginat un projecte on la tecnologia formés part d’una gran àrea artística de l’orquestra.

El director de l’Orquestra de Cambra de Granollers des de 2012, Corrado Bolsi, explica que volia fer quelcom diferent i va proposar una col·laboració al ceramista granollerí Toni Cumella, director de l’empresa Ceràmica Cumella. Aquesta proposta d’unir música amb art plàstica va portar a Cumella a pensar en Alexandre Dubor, de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), amb qui el 2016 ja havia fet una col·laboració per l’Ohla Hotel Eixample. De manera similar, en aquell projecte un robot va fer traços a partir de música de Vivaldi sobre uns blocs de ceràmica, que recobririen la façana de l’hotel. El nou repte de Cumella és ara aconseguir que el braç robotitzat gravi la ceràmica a temps real, en resposta als estímuls de la música de l’orquestra. Des del punta de vista ceràmic Cumella estava interessat en crear una peça subtil i se li va acudir emular l’escriptura: una base de gres negra recoberta amb galba blanca que el robot ratllarà deixant al descobert el gres. S’utilitzaran tres punxons sobreposats: El primer serà fi; el segon tindrà profunditat en funció de la intensitat de la música i en el tercer farà símbols cuneïformes que trepitjaran els altres moviments per arribar al final. Els dos panells de ceràmica de 3 metres quadrats quedaran exposats al Teatre Auditori de Granollers.

Per segon any, l’Orquestra de Cambra de Granollers ha triat un eix temàtic com a fil conductor dels concerts i aquesta temporada serà la naturalesa i les relacions que tenim amb el planeta. El primer concert està doncs relacionat amb els elements: aire, aigua, foc i terra. El repertori del concert estarà divit en dues parts: A la primera part els músics interpretaran Els Elements de Jean-Féry Rebel i Música Aquàtica de G.P. Telemann. A la segona part serà quan entrarà en escena el Robot Orquestra, concretament durant la Simfonia n.59 en La m. “del foc” de Franz Joseph Haydn. El concert acabarà amb Danses romaneses de Béla Bartók. Bolsi analitza com els elements es reuneixen en el projecte Robot Orquestra. El so es propaga gràcies a l’aire i fa que el robot gravi la terra de la ceràmica.

Dubor, amb accent francès, s’excusa de no parlar català i remarca que en un context tan internacional com el de l’IAAC, estan encantats de poder col·laborar amb persones de Barcelona, que, com Cumella, els proposen reptes amb la seva cultura i artesania. Treballar en temps real era, diu Dubor, un repte molt difícil tècnicament però finalment, amb un temps ajustat de tres mesos, han aconseguit connectar la música a temps real amb el robot de manera molt suau. Si pensem en robots, la morbositat ens fa venir a la ment Matrix i d’altres futurs distòpics en què les màquines assoleixen consciència i autonomia. Però res més lluny de la realitat: els robots, encara avui, es basen en una preprogramació. Això és el que Cumella i Dubor volen evitar, la producció en massa idèntica i preprogramada. Amb aquest objectiu a l’IAAC han aconseguit manipular externament el robot perquè respongui a l’estímul extern de la música, sempre variable.

Vicent Chavy, director de màrqueting a Europa del Sud i MEA d’Universal Robots ens explica que els robots que han posat a disposició del projecte són robots col·laboratius, creats fa uns deu anys per treure feines mecàniques als operaris en línies de muntatge i fer que aquests puguin centrar-se en tasques de més valor. És paradoxal que un robot creat per repetir sempre la mateixa tasca acabi sent modificat per respondre a estímuls musicals. Chavy parla d’un augment en el món de l’art de la relació entre l’home i la màquina. En un camp mil·lenari com és l’art, la tecnologia és una font d’innovació amb la qual anar-se renovant i arribar a públics diferents. Universal Robots han fet altres col·laboracions a Catalunya: al Festivity, en què la ballarina Sol Picó compartia escenari amb un dels seus robots i a l’obertura de la temporada del Liceu amb Turandot.

Technology is an answer but what was the question? Dubor utilitza aquesta cita per parlar de la importància de projectes com aquest en què l’objectiu és anar més enllà de la tècnica, que tot i ser essencial, té la limitació de ser una resposta a una pregunta que desconeixem.

La música és la més efímera de les arts i el músic, segons Bolsi, desenvolupa un anhel fetitxista envers la cossificació de la seva obra. La no materialitat del so té moltes coses positives, però Bolsi expressa que potser ens manca una mica aquest aspecte físic i per això el fascina aquest projecte que aconsegueix materialitzar la música de Haydn.

Acabem amb una reflexió que va fer Cumellas, per qui els robots no han de venir a destruir llocs de treball sinó a sumar les capacitats que tenim i a fer-nos evolucionar i millorar.

Trobareu més informació i activitats paral·leles com la presentació “Els Elements” a càrrec del crític musical Xavier Chavarria a la web del Teatre Auditori de Granollers.  

Irene del Val
Núvol