Cerca de notícies

Enquesta

L'Orquestra Barroca de Barcelona ens recorda que no tot és hivern amb Vivaldi al Palau

24/1/2020 |

 

Després de presentar la temporada el mes de desembre, l’Orquestra Barroca de Barcelona fa la seva reaparició al Palau de la Música Catalana amb un programa dedicat a Vivaldi. Serà el dia 29 de gener de 2020 dins de la programació de NovAria Artists, reproduint l'èxit obtingut el dia aquest estiu. L’Orquestra Barroca de Barcelona torna a actuar al Palau de la Música Catalana com a solista, ja que el 2014 va participar en una jornada de corals catalanes on es va interpretar el concert homenatge “1714: Europa i Catalunya, connexions musicals”, dirigit per Daniel Mestre, i amb Eduard Sàez a l’orgue.

El repertori hivernal al Palau inclou concerts per orquestra i amb violí solista del compositor barroc venecià Antonio Vivaldi. A la primera part s’interpretarà el Concert per orquestra en Re Major, RV 121, ple d’energia i vivacitat, amb parts homofòniques que aporten força al conjunt, el Concert “alla rustica” per orquestra i continu en Sol Major, RV 151, que és un cant a l’optimisme i el gaudi que, no obstant, té moment meditatius, el Concert per violí sol en Re Major, núm. 9, op. 3, de més solemnitat, el Concert per dos violins i violoncel en Re menor, núm. 11, op. 3, amb gran densitat sonora combinada amb un refinat contrapunt, i el Concert per violí sol en Mi Major, núm. 12, op. 3, de gran elegància i un final ben vivaç.

Les quatre estacions de Vivaldi és, sens dubte, un dels documents sonors més cèlebres de la literatura musical occidental. En realitat són quatre dels dotze concerts que Vivaldi va compondre el 1723, amb el títol Il Cimento dell’armonie e dell’inventione: el Concert núm. 1 en Mi Major, Op. 8, RV 269, "Primavera", el Concert núm. 2 en Sol Menor, Op. 8, RV 315, "Estiu", Concert núm. 3 en Fa Major, Op. 8, RV 293, "Tardor", Concert núm. 4 en Fa Menor, Op. 8, RV 297. Aquestes quatre peces que conformen la icònica obra tenen, cadascuna, relació amb una estació de l’any i es basen en un sonet -possiblement atribuïble al mateix Vivaldi. Tots tenen estructura de tres moviments, amb un de de lent al centre i dos de ràpids a l’inici i a la fi, com era habitual. Ens trobem amb una meravella de la composició que ha restat com l’arquetip del que al segle XIX anomenaríem música programàtica, justament, per basar-se en un “relat” i tenir intenció descriptiva i metamusical.

Les quatre estacions de Vivaldi és, sens dubte, un dels documents sonors més cèlebres de la literatura musical occidental. En realitat són quatre dels dotze concerts que Vivaldi va compondre el 1723, amb el títol Il Cimento dell’armonie e dell’inventione: el Concert núm. 1 en Mi Major, Op. 8, RV 269, "Primavera", el Concert núm. 2 en Sol Menor, Op. 8, RV 315, "Estiu", Concert núm. 3 en Fa Major, Op. 8, RV 293, "Tardor", Concert núm. 4 en Fa Menor, Op. 8, RV 297. Aquestes quatre peces que conformen la icònica obra tenen, cadascuna, relació amb una estació de l’any i es basen en un sonet -possiblement atribuïble al mateix Vivaldi. Tots tenen estructura de tres moviments, amb un de de lent al centre i dos de ràpids a l’inici i a la fi, com era habitual. Ens trobem amb una meravella de la composició que ha restat com l’arquetip del que al segle XIX anomenaríem música programàtica, justament, per basar-se en un “relat” i tenir intenció descriptiva i metamusical. 

Catclàssics