ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

¿Per què va esbroncar el Liceu el gran Carusso el 1904?

28/1/2020 |

 

Jaume Tribó, meticulós apuntador del coliseu, aporta suculentes anècdotes a la història artística del teatre. Els annals digitals del Gran Teatre permeten consultar ja els últims 20 anys de vida artística amb fotografies, programes de mà i informació funció per funció.

Posar en solfa els annals del Liceu és l’objectiu del Gran Teatre per al 2022, quan se celebrin els 175 anys d’història del coliseu. El procés ja ha començat, i tota la informació artística referent en els últims 20 anys del Liceu és accessible a la web https://annals.liceubarcelona.cat/ presentada per Valentí Oviedo, director general del Liceu. Al costat hi havia Jaume Tribó, el meticulós apuntador, una enciclopèdia viva del Liceu. Ell és l’ànima d’aquest ambiciós projecte que ofereix molt més que dades, també sucoses anècdotes. Amb prop de tres milions de registres d’informació aquests annals permeten saber en quines òperes ha cantat tal o tal intèrpret al Liceu, quantes funcions ha fet i amb quin repartiment. «El nostre objectiu és que sigui un instrument útil tant per al públic en general com per als estudiosos de l’òpera», va assenyalar Helena Escobar, responsable de l’Arxiu del Liceu. Xavier Massotti, responsable de l’equip informàtic, ha desenvolupat un sistema per poder navegar i consultar de manera ràpida i intuïtiva per una base de dades que, de moment ja compta amb 16.394 documents i fotografies, informació sobre 9.892 professionals, 4.944 rols, 20.912 funcions i 722 obres.

«Soc un fetitxista del Liceu», afirma Tribó, que gràcies a la seva feina dins de l’escenari però invisible per al públic ha anat recollint tota mena d’anècdotes que figuren en l’apartat ‘Anecdotari’ de les funcions. Com aquella vegada que va presenciar una increïble afectació i recuperació de la soprano Daniela Dessì, morta el 2016. «Estava cantant ‘Aida’ el 2002 i vaig veure que no arribava al do a ‘O patria mia’, una ària dificilíssima. Llavors, s’ajup i tapant-se la cara li diu: ‘M’he trencat el turmell’. De seguida vaig avisar perquè abaixessin el teló i es va parar la funció», diu Tribó. «Després d’acudir als serveis mèdics al cap d’una llarga aturada, va reaparèixer en escena coixejant però crec que amb l’altra cama, i per megafonia van avisar al públic que la senyora Dessì havia tingut un pinçament lumbar però que seguirà amb la funció». A partir d’allà tot va anar vent en popa i al final el públic es va desfer en aplaudiments. «La gent li tirava flors i ella les anava mirant sense atrevir-se a agafar-les. Però a la segona vegada que va sortir a saludar, es va ajupir, en va agafar algunes amb una mà i les va aixecar». ¡S’havia curat de cop!

Fotos i programes de mà
La pàgina web dels annals inclou també tots els programes de mà digitalitzats i les fotografies. La idea és anar ampliant la base de dades per blocs en ordre descendent fins a arribar a la inauguració de 1847. El pròxim inclourà de 1994 a 1999, període de l’última reconstrucció, i hi haurà sis blocs més que s’hi aniran abocant. L’objectiu és que tot el material estigui disponible el 2022 coincidint amb el 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu.

Bronca a Carusso
A cadascun dels set apartats restants hi haurà sucoses anècdotes i curiositats, perquè al Liceu s’ha vist de tot, confessa Tribó, que ha indagat en la història del teatre. El seu treball ha servit, per exemple, per descobrir el perquè de la bronca al gran Carusso a Barcelona. «No és que el públic no reconegués el seu enorme talent vocal», explica Tribó. «Però no va voler fer el bis de ‘La donna è mobile’, una cosa habitual en aquella època. Per això la bronca. Però al final, forçat, ho va fer». Aquest ‘Rigoletto’, de Verdi, va ser l’única òpera que va cantar Carusso al Liceu en només dues funcions, el 20 i el 25 de febrer de 1904.

Cal tenir en compte que llavors fer un bis era habitual. I parlant de bisos, Tribó assegura que el rècord al Liceu data de 1886 quan Angelo Massini va cantar sis vegades ‘La donna è mobile’ precisament. «Pot semblar una murga, però la gràcia era que cada vegada feia una cadència diferent, l’acabava diferent», apunta.

‘Don Giovanni’ accidentat
Entre les anècdotes dels últims 20 anys figura una del 9 de desembre del 2002, quan Véronique Gens no va poder acabar el ‘Don Giovanni’ amb posada en escena de Calixto Bieito. «Es va obrir el front quan anava a les fosques entre bambolines», recorda Tribó. «Després de parar-se la funció i anunciar-se que no podia continuar actuant, la mezzo Heidi Brunner es va aixecar del seu lloc entre el públic i es va oferir a assumir el rol d’Elvira amb la partitura. Així es va poder acabar la funció aquell dia».

Tot i que encara no s’ha penjat la informació dels primers anys del Liceu, Tribó té un munt de curiositats. Des dels espectacles que va acollir el teatre «amb coses sorprenents com el ballarí de les tres cames i el professor que toca el violí i fa salts mortals sense equivocar-se ni una nota», fins a accidents soferts per cantants en plena actuació. Per exemple, el d’«una soprano que mentre cantava la ‘Gilda’ de Rigoletto se li van encendre les mànigues del vestit amb les candeles». O un accident no tan llunyà que ell va presenciar des del seu amagatall dins d’escena: «Eva Marton, barallant-se amb Joan Pons a ‘Tosca’, va ensopegar i se li va aixecar l’ungla del dit gros. Jo no ho podia veure», rememora. «Però mira, aquell dia va fer bis de ‘Vissi d’arte’».

Al seu catàleg més recent fins i tot ha apuntat que Angela Meade en la primera i segona representació d’‘Aida’ aquest mes se li va trencar el do de l’‘O patria mia’ «amb la singularitat que després s’ho va pensar i va ser capaç d’atacar el do en pianissimo, que és molt més difícil». Tot i que reconeix que hi ha «algunes coses que no està bé explicar»: «La vida privada de cadascú és seva. Però d’aquí a 50 anys sortirà tot. Com l’arxiu de Poblet amb Tarradellas, oi?. 

Marta Cervera
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet