Cerca de notícies

Enquesta

James Rho­des: “Sempre hauria de ser l'Any Beethoven”

4/2/2020 |

 

El pia­nista lon­di­nenc James Rho­des actuarà diven­dres a l’ Audi­tori de Girona i diu­menge al Gran Tea­tre del Liceu de Bar­ce­lona, amb un pro­grama que inclourà tres sona­tes de Beet­ho­ven per com­me­mo­rar el 250è ani­ver­sari del nai­xe­ment del com­po­si­tor.

Serà el seu Any Beet­ho­ven?
Hau­ria de ser l’Any Beet­ho­ven per a tot­hom. Cada any. Sem­pre. Coño! [remarca en espa­nyol].

El feia més de Bach. Hi ha una riva­li­tat apas­si­o­nada entre els fans de Bach i Beet­ho­ven, com entre els de Beat­les i Sto­nes?
Com entre l’Atlético i el Real Madrid! [Se’n riu aquest madri­leny adop­tiu]. No, aques­tes coses no interes­sen a ningú, excepte a mi i a uns quants rarets més. Tant de bo fos un tema més romàntic i emo­ci­o­nant. La meva gran espe­rança és que algun dia la gent s’entu­si­asmi amb tot això.

Li agrada ser pre­sen­tat com un divul­ga­dor musi­cal?
No sé gaire bé què sig­ni­fica això. El que intento és intro­duir i inter­pre­tar aquesta música que he vene­rat tota la vida i que és immor­tal perquè arribi a tan­tes per­so­nes com sigui pos­si­ble. Perquè mereix ser tan popu­lar com qual­se­vol cosa que esti­gui a les llis­tes d’èxits.

Beet­ho­ven és el més pop dels com­po­si­tors clàssics? Ho dic per les seves melo­dies engan­xo­ses.
Pro­ba­ble­ment. És el com­po­si­tor més inter­pre­tat arreu del món, i per molt bones raons. Real­ment en sabia, de crear melo­dies.

Per què ha triat con­cre­ta­ment aques­tes tres sona­tes –la 15a (‘Pas­to­ral’), la 21a (‘Walds­tein’) i la 27a– per a aquests con­certs?
Perquè cadas­cuna repre­senta una cosa dife­rent sobre Beet­ho­ven: hero­isme, intros­pecció, roman­ti­cisme, dolor, ale­gria... Hi ha un uni­vers sen­cer de sen­ti­ments en aques­tes tres sona­tes.

Què neces­si­ta­ria Beet­ho­ven per ser més popu­lar actu­al­ment? Pot­ser ser un you­tu­ber?
Collons, espero que no. Vull pen­sar que seria un nom reco­ne­gut sense neces­si­tat de sor­tir a les xar­xes soci­als. Però pot­ser la meva fe en la huma­ni­tat del 2020 és una mica ingènua.

Creu que alguna música actual es con­ti­nuarà escol­tant d’aquí a 250 anys?
Uff. Només el temps ho dirà. Estic segur que s’escol­ta­ran els Beat­les, Dylan, Sabina i els Sto­nes, i m’agra­da­ria que també Rosalía i Emi­nem. Per sort ja no hi seré per com­pro­var-ho.

Com a intèrpret, se sent més còmode tocant música de com­po­si­tors morts que no la dels vius, que es poden quei­xar?
Tot­hom es pot quei­xar! No has mirat mai Twit­ter?

Sent alguna cosa espe­cial quan toca en tem­ples de la música com ara el Liceu, on debuta ara? Pot­ser el pes de la tra­dició?
I tant que sí! El Palau de la Música, el Liceu, el Tea­tro Real... En aquests llocs hi ha un pes de la tra­dició que ater­reix i ins­pira a parts iguals. Ostres, si al Palau hi ha bus­tos de grans com­po­si­tors que t’obser­ven men­tre toques!

Dis­cos, gires, lli­bres, arti­cles, ràdio i tele­visió... Per què neces­sita fer tan­tes coses?
El meu mànager em força a fer-les. Sis­plau, aju­deu-me! Ho dic seri­o­sa­ment.

És com­pa­ti­ble tanta acti­vi­tat extra­mu­si­cal amb la intensa pre­pa­ració d’un músic clàssic?
Jo crec que sí. Hi ha la idea equi­vo­cada que els músics clàssics neces­si­ten dedi­car cada moment del dia al seu ins­tru­ment i és tot el que han de fer. Això no és sa.

Publi­carà un nou disc aquest any, després de ‘Fire on all sides’ ?
Encara no n’estic segur. M’agra­da­ria, però, com deies, estic fent mol­tes coses actu­al­ment i un nou àlbum pot­ser em col·lap­sa­ria. 

XAVIER CASTILLÓN
El Punt / Avui