ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Els Crossing Lines retornen a la sala

6/2/2020 |

 

Renovació a Sampler Sèries

El pròxim 12 de febrer a les 20h, el cicle Sampler Sèries de L’Auditori de Barcelona acull el retorn de Crossing Lines. Després d’una reorganització interna, l’ensemble oferirà un concert amb un repertori fidel a la seva filosofia: hi interpretaran obres del clàssic contemporani Salvatore Sciarrino i del jove compositor basc Daniel Apodaka, com també el resultat final del projecte educatiu de “Els compositors entren a l’aula”, orquestrat pel nou director artístic de la formació i compositor convidat, Pablo Carrascosa Llopis.

Pel públic general, la música docta és problemàtica i la contemporània, ho és mil vegades més. La clàssica presenta obstacles per la seva complexitat, durada i sovint avorriment que suscita. Amb tot, les peces creades pels noms emperrucats monopolitzen programes, temporades i defineixen l’univers d’escolta establert. Al cinema, en la tonadeta de la trucada d’espera o a la recepció de l’hotel: encara que de forma impròpia, a tots ens sona i ens és familiar. Però John Cage no és música d’ascensor. Al món de la música, la contemporània està al soterrani. Un lloc discret, submergit, que no interessa ni al públic general ni al general de la clàssica i que tanmateix és la continuació viva de la nostra cultura musical. Que els gustos del públic són heretats del passat ho escrivia Boulez als anys setanta quan ens convidava a buscar-la “fora del museu”. El poc interès general en l’art d’avui no és una novetat, però hauria de ser ja una fase superada. La contemporània ens envolta apel·la potser més que els nocturns en aleatori a l’Spotify.

Crossing Lines va néixer sent conscient de la problemàtica de la nostra escolta. L’avantguarda musical, ja des dels seus orígens, demana una revisió i superació dels valors clàssics i romàntics, jutges en les nostres experiències musicals. La seva escolta, no menys vàlida, coarta l’aproximació a una proposta musical alternativa en què no tot és agradable, harmònic, concís i clar. La contemporània parla avui i et parla a tu; Crossing Lines, t’ajuda a entendre-la. Establir un canal de comunicació entre la música que interpreten i l’audiència que l’escolta és una de les característiques del grup i per això és habitual comptar amb una sessió d’introducció al repertori. L’ensemble, que va guanyar molta força d’ençà el 2011 amb el Premi Injuve i amb la seva residència com a grup resident a l’Ateneu Barcelonès, és atípic en altres aspectes. Més enllà d’aquest vessant “didàctic”, inclou un mescla insòlita d’instruments amb Laia Bobi a la flauta, Víctor de la Rosa al clarinet, Tere Gómez al saxo, Cassiel Antón al trombó, Feliu Ribera a la percussió i Mireia Vendrell i Lluïsa Espigolé al piano. Aquesta agrupació eclèctica d’instruments delimita el repertori disponible, que dediquen a la música de cambra de compositors rellevants de la segona meitat del segle XX i que és fecund en estrenes d’obres.

Aquest concert serà fidel a aquesta filosofia però incorporarà novetats i canvis al grup. Comencen una nova etapa amb la substitució de Lluís Codera per Pablo Carrascosa en la direcció artística. Aquest compositor, professor, productor i director d’orquestra gaudeix d’una carrera descrita com a “meteòrica”. La seva música ha estat interpretada arreu d’Espanya en sales i festivals diversos i arreu del món en espais com el Forum Neueu Musik d’Hamburg o l’Abroms Arts Center de Nova York, entre molts d’altres. Amb aquest concert, aterra al planeta Lines en doblet: com a director artístic i compositor programat, atenint-se al seu estatus de convidat del Sampler Sèries. Carrascosa enguany ha participat en el projecte “Els compositors entren a l’aula” del Servei Educatiu de L’Auditori i ‎l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. Aquest permet que en les classes de música de l’escola primària els nens i nenes creïn una peça basant-se en les obres d’un compositor actual, que a posteriori col·labora amb ells per treballar-la i estrenar-la a L’Auditori.

Aquesta creació tan especial, anomenada Answers, obrirà el concert, que comptarà també amb la seva obra per a piano Prelude to Darkness (2015). L’altre compositor que completarà el noms autòctons de la cita és Daniel Apodaka. El jove basc va guanyar el Premio Jóvenes Compositores Fundación SGAE-CDDM el 2017 amb l’obra que s’interpretarà, Riflessi sul Ghiaccio. Ell explica aquests “reflexos en el gel” com un àlbum personal, una espècie de Zibaldone di Pensieri musical. No és hereu, però, de l’escriptor filòsof Leopardi sinó en un altre italià, l’escriptor sonor i actual, Salvatore Sciarrino. El compositor de Palerm serà protagonista de la vetllada amb dues peces que requereixen la participació dels nous membres del grup: Lorenzo Ferrándiz, especialista en percussió i música de cambra lligat al panorama musical holandès i Christie Finn, soprano americana molt activa en el panorama de la música contemporània que ja ha col·laborat anteriorment amb Crossing Lines.

Finn posarà veu a les dues obres de l’italià, qui va ser important element actiu als anys seixanta quan Palerm era un centre actiu de la “Nuova Musica”. És un compositor que abraça la problemàtica en què incideix la contemporània, un cas interessant de síntesi entre tradició i nou llenguatge poètic. La primera obra que s’escoltarà serà “Ultime rose” de Vanitas, natura morta. El títol evoca tant els quadres de Vanitas i natures mortes barrocs així com la retòrica de la transitorietat de la vida i el memento mori; uns tòpics s’enfilen encara més segles enrere. En la forma, Vanitas és un compendi dels gèneres vocals: amb les seves cinc peces que la conformen s’ha entès per la crítica com una “òpera”, però l’autor la considera “un nou lied”. Sota aquesta mirada Ultime Rose es presenta amb un text en alemany, mescla de poemes en aquesta llengua del segle XVIII. Sciarrino ens parla amb una llengua timbrada al llarg dels compassos, sobre notes que cauen en l’embolcall del buit i desapareixen. Entre la vibració i el fons sonor dels instruments, el text se supedita al buit, el protagonista d’aquest drama sobre la mort.

Sciarrino juga amb la tensió sostinguda de les sonoritats als límits de l’audible i amb els efectes que creen harmònics vibrants i inquietants. La seva peça “Il Giardino di Sara”, del 2008, completa el repertori del concert. En aquest cas, la tradició i la contemporània s’uneixen temàticament en l’espai de la tradició oral. Aquesta obra, amb text de Lionardo Vigo Calanna, un compilador de la cultura i tradicions populars de Sicília, és una escena cantada amb el dialecte sicilià de Palerm. El text recuperat de segle XVIII és adoptat per Sciarrino, qui el tradueix al seu llenguatge musical i poètic personal. Sara, sola, sura al jardí l’illa isolada. La música circula al costat de la seva veu que, enmig de tres mars sonors en tensió, ha de conjugar-se amb el grup per tal de crear un discurs compartit.


Com Sicília, més que un soterrani, la música contemporània és una illa. En tot el seu volum conté una herència cultural ingent i els noms del present que, amb nous llenguatges, ens parlen del que ens preocupa ara i del que ens ha preocupat sempre. El pròxim dimecres la programació que proposa Crossing Lines combina projectes interessants, clàssics de la contemporània i obres guanyadores. Un dels principals reptes de la regenerada agrupació serà construir un instrument comú per interpretar unitàriament pes d’aquest repertori, custodi del so i el buit. 

Marta Girabal
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de