ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Benet Casablancas dialoga amb Joan-Carles Mèlich

12/2/2020 |

 

David Casanova interpretarà obres del compositor a Girona

El proper diumenge 16 de febrer, a les set de la tarda a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona, el compositor Benet Casablancas i el filòsof Joan-Carles Mèlich oferiran un col.loqui molt ben amenitzat pel piano de David Casanova, que tocarà obres de Casablancas i Beethoven.

Casablancas és un artista que parla amb veu pròpia, però sense oblidar la història. Gran part de la seva formació la va fer a Viena amb Friedrich Cerha -el compositor que va acabar la Lulu de Berg- estudiant Britten, Stravinski, Ligeti, Messiaen i la Segona Escola de Viena. Amb aquest punt de partida, Casablancas emergí com un creador capaç de trobar l’equilibri entre la novetat que irromp per estimular l’espectador –a cadascun de manera diversa- i el classicisme d’estructures serials encara molt consolidades a Viena, sempre buscant el feedback i l’empatia del públic perquè, sense això, el procés creatiu no es completa. De fet, encara que la música tendeixi a explicar-se a si mateixa, una obra nova sempre impacta a l’oient perquè li falten referents.

S’ha convertit en un dels compositors més creatius, influents, desacomplexats i inspirats que ha donat el nostre país en les darreres dècades. És respectat i admirat pel conjunt de la seva obra, que contempla tots els gèneres, des dels quartets de corda i d’altres formacions de cambra, a les obres instrumentals solístiques, per veu, simfòniques o l’òpera, que estrenà exitosament la temporada passada al Gran Teatre del Liceu. L’enigma di Lea és un testimoni de la veu madura del compositor que, després d’explorar pentagrames dodecafònics i serialistes es torna més líric que mai. Però també canta amb el piano, i això ho podrem comprovar de la mà de David Casanova, que diumenge farà un passeig pel seu catàleg per a teclat, moment en què tindrem l’ocasió d’acostar-nos al mestre sense prejudicis per escoltar, reflexionar i fer preguntes al voltant del seu procés creatiu.

El filòsof Joan-Carles Mèlich ajudarà a situar l’obra, l’estètica i el pensament de Casablancas. Casanova, bon coneixedor de la música de l’autor sabadellenc, acaba d’enregistrar la seva producció més recent per a piano en el segell Columna Música (2119), disc molt elogiat per la crítica i que ha estat presentat recentment a París, Viena i Barcelona. Una sessió plena de matisos, context i música d’un dels creadors del nostre país amb major projecció internacional, i en el que no hi mancarà una referència a l’actualitat intemporal de Ludwig van Beethoven, representat per una de les seves bagatel.les.

El programa inclou Tres Haikus (primera col.lecció), Impromptu, Dues Pàgines per a Granados: “Rêverie” i “Capriccio” i un quadern d’Haikus: Haiku per a Zurbarán, Haiku per a la London Sinfonietta, Tres Haikus (segona col.lecció), Tres bagatel.les i Epigramas Cervantinos. La figura de L. van Beethoven hi serà present amb la Bagatel.la WwO 60. Clica aquí per més informació.


La música de Benet Casablancas és molt exigent per als intèrprets en estar construïda a base de textures complexes que es van superposant. El color harmònic, la sensualitat del so i de la riquesa de la paleta cromàtica l’estimulen molt perquè, al cap i a la fi, es declara mediterrani. En una ocasió em va dir: “Em reconec en el meu color harmònic, el timbre, les textures, el ritme, la cerca d’un punt de claredat”. La seva música té una certa tendència a una tensió expressiva, rica en contrastos, que aporta un component molt interessant: l’humor. No en va, Casablancas va publicar, a partir d’apunts de les seves classes, El humor en la música. Això el reafirma com un autor desacomplexat i vital.

La seva feina es resumeix així: “Quan tu treballes busques, busques, busques. En les meves primeres obres els crítics parlaven d’un cert constructivisme molt dramàtic amb força expressiva, suposo que el que volien dir és que s’hi veia la preocupació per trobar unes estructures que cercaven un punt d’equilibri i unitat que permetessin ser copsades per l’oient”. En realitat, ell buscava fer-ho el més entenedor possible des d’un punt de vista estructural, veient l’obra com a organisme viu. Però això sempre ha vingut, citant Antoni Marí, de la “voluntat expressiva”.

Amb tot, finalment, la seva música acaba cercant la claredat. Arriba un punt en què hi ha un canvi d’articulació, la forma es fa més clara i, alhora, la textura també es fa més transparent i l’ampliació de registres expressius també s’eixampla. Una manera d’eixamplar-se és amb aquest aspecte benhumorat, de cert classicisme, que s’enriqueix de la tradició, buscant l’agilitat sintàctica i primant més la construcció per contrastos locals que no pas per un desenvolupament motívic més convencional. Aquests canvis de color i sintàctics van associats a la claredat formal i a aquesta transparència de l’organisme musical. I alhora, una música amb certa distància, no tan emfàtica en l’àmbit expressiu.

Els propers concerts del mestre Casablancas inclouen el segon concert de cambra per a trompa i ensemble, ‘…der graue Wald sich unter ihm schüttelte’, estrena a Espanya per l’Ensemble Modus Novus, amb José Chanzá, trompa, sota la direcció de Santiago Serrate, dins la temporada Temporada del CNDM a l’Auditorio 400 del Museo Reina Sofía Madrid. A més, el Quartet Casals estrena a Bèlgica el Quartet de corda núm. 4 “Widmung” el 13 març de 2020 a Flagey (Brusel.les) en el marc del cicle “The Complete Beethoven Quartets VI”. La present obra, escrita per encàrrec del Quartet Casals, a qui està dedicada, ha estat estrenada ja amb gran èxit a Espanya, Itàlia, Alemanya, Anglaterra, França, Suïssa i Portugal. Finalment, el 10 d’abril 2020, Iagoba Fanlo presenta Ricercare para Chillida a la Semana de Música Religiosa de Cuenca. Aquesta peça, encàrrec de Fanlo i estrenada a Chillida Leku pel mateix violoncel.lista, va ser posteriorment estrenada a Bayreuth i Bremen (Alemanya) per Lynda Anne Cortis, qui l’enregistrà per Naxos (8.579017). Per més informació, cliqueu aquí

Aina Vega i Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de